Aliança entre vida i literatura
Tractat de geografia
Isidor Cònsul
Editorial Empúries
238 pàgines. 16 euros
La bona literatura autobiogràfica resol calladament els bucles de la representació, de tal manera que l'al·luvió de descripcions de llocs, viatges, experiències, persones, avatars i emocions no és només la matèria primera amb què l'escriptor basteix el discurs sinó la seva inevitable forma d'existir. Amb el dietari Tractat de geografia, obra guanyadora del Premi Marian Vayreda 2008, l'editor, crític literari i escriptor Isidor Cònsul (Bellpuig, 1948), no tan sols...
Tractat de geografia
Isidor Cònsul
Editorial Empúries
238 pàgines. 16 euros
La bona literatura autobiogràfica resol calladament els bucles de la representació, de tal manera que l'al·luvió de descripcions de llocs, viatges, experiències, persones, avatars i emocions no és només la matèria primera amb què l'escriptor basteix el discurs sinó la seva inevitable forma d'existir. Amb el dietari Tractat de geografia, obra guanyadora del Premi Marian Vayreda 2008, l'editor, crític literari i escriptor Isidor Cònsul (Bellpuig, 1948), no tan sols reelabora per escrit unes vivències sinó que revela un mode d'existir penetrat pel gen de la literatura. El llibre s'estructura en dues parts ben diferenciades: 'Petita terra' i 'Cor meu, el món'. A la primera part Cònsul evoca la seva geografia vital immediata: les persones, els noms, els paisatges i els llocs que el constitueixen. Sota el to contingut d'un llenguatge natural i alhora exuberant, l'autor relata un cúmul de vicissituds que ens acosten a la vida del país. Els capítols dedicats als pares i a la infantesa i joventut de l'autor ens ofereixen una idea molt clara de les dificultats que patia el món rural d'aquest país entre els anys cinquanta i setanta del segle passat. A través d'imatges vívides Cònsul sintetitza les penúries materials i polítiques que assetjaven la població. Però al mateix temps contrapunta aquest panorama miseriós amb el pragmatisme, l'humor, les llums culturals i el redoblat sentit de protecció que adquirien la família i els amics enmig de l'ambient sòrdid de la dictadura. En un canemàs molt ben travat es mesclen finíssimes descripcions paisatgístiques (de la Segarra, de la Plana d'Urgell o dels Pirineus) amb els records que sollen les diverses etapes de la vida de l'autor: la mort del pare, el desgraciat incendi d'uns quants milers de bales de palla que significaven el manteniment de l'equilibri de la fràgil economia familiar, la matança del porc, els anys d'estudiant, la coneixença de la dona que acabaria essent la seva esposa, la visita al cementiri familiar... A la segona part del llibre l'autor relata alguns dels seus viatges a diversos indrets del planeta. Són descripcions sempre tamisades per referències literàries. Fins al punt que la literatura i la memòria queden anellades en una exultant celebració de les simetries: Verdaguer, Amikhai, Jorge Manrique, Montserrat Roig, Puixkin, Petrarca, Octavio Paz, Ovidi, Chomsky, o Frida Kalho són les figures que propicien aquesta màgia que els antics grecs van batejar amb el nom d'anagnòrisi, és a dir, el (re)coneixement d'un lloc o d'un fet gràcies al testimoni que una altra persona ofereix. A través d'ells, conscient que la realitat és sempre una continuïtat espiritual i narrativa, Cònsul s'endinsa en l'espai físic que les literatures d'aquests escriptors poblen: Nova York, Israel, Ucles, Sant Petersburg, Itàlia, Mèxic... És una sàvia forma de recurrència: la literatura representa un sistema d'aprehensió de la realitat. Soldades per la riquesa lèxica i estilística, per una reflexió vitalista sobre la mort i per la irrigació constant entre vida i literatura, les dues parts d'aquesta obra constitueixen un capital humà, estètic i literari.