La pell cultural de Balears

Quin aspecte té la pell cultural de les Illes Balears? Potser manca un retrat general, un diagnòstic sobre les expressions de creativitat, saviesa, talent i el múscul de funcionalitat de les xarxes públiques. L'arxipèlag és la terra coneguda a Occident on més ràpidament s'ha observat una de les més grans allaus de capitals i de gents -i d'edificis- que han esdevingut a les darreres dècades. ¿L'explosió econòmica i social ha generat un vigorós pols privat i institucional del sistema de valors, plaers, obres i fets que confegeixen un possible esquema cultural?

Sense cap intenció de ser an...

Quin aspecte té la pell cultural de les Illes Balears? Potser manca un retrat general, un diagnòstic sobre les expressions de creativitat, saviesa, talent i el múscul de funcionalitat de les xarxes públiques. L'arxipèlag és la terra coneguda a Occident on més ràpidament s'ha observat una de les més grans allaus de capitals i de gents -i d'edificis- que han esdevingut a les darreres dècades. ¿L'explosió econòmica i social ha generat un vigorós pols privat i institucional del sistema de valors, plaers, obres i fets que confegeixen un possible esquema cultural?

Sense cap intenció de ser antòlegs, ni de fer un cànon o cercar el que és políticament correcte, mostram una mirada ampla sobre alguns detalls de la creació illenca; la cultura de pedra, obra i metall. Les lletres, les veus, les arts clàssiques i el gest dels arquitectes. Hem cercat detalls actuals i referències plurals, nous i acreditats creadors, intentant ésser al marge dels guardians del model reproductiu sota la falda institucional i dels recomptes de les entitats tradicionals que filtren i agiten una realitat cultural.

La primera pedra d'aquest Quadern són les planes dedicades a les reflexions dels arquitectes novells que alcen des de fa temps les seves obres. I també un repàs d'allò ressenyable i més destacat del que s'ha alçat als darrers temps: Utzon, Moneo, Sainz de Oiza, Álvaro Siza. A Palma, Elias Torres acaba la cara de les murades, Patxi Mangado fa un palau de Congressos i Gabriel Palmer dóna vida orgànica al parc de bombers.

Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, on no hi ha hagut camp per les revoltes antigues ni s'han donat els avenços d'atreviment d'una burguesia emergent, hi manquen moviments, societats i generacions de poder i estètiques que al continent s'han donat. Per això hi ha forats i absències, el novell i la signatura de la modernitat sempre han arribat tard, i de vegades d'imitació. No sols la literatura o la pintura, els intel·lectuals habituals i els agitadors orgànics tenen taula parada sense espectacle periodístic. Les veus s'acosten als autoretrats, a la referència de l'entorn, una radiografia del que passa, en una diversitat d'idees. Els ecos de la pluralitat, la pell de la diversitat.