Un idil·li amb el dibuix
L'amor de les Tres Taronges
Una rondalla de mossèn Antoni Alcover adaptada per Rosa Maria Colom i il·lustrada per Nívola Uyá
Editorial Moll / Institut
d'Estudis Baleàrics 72 pàgines. 20 euros
Per explicar una història, fins i tot quan es tracta d'un idil·li, el millor és posar exemples. I el llibre L'amor de les Tres Taronges suposa, mai millor dit, un il·lustratiu punt d'arrencada del que passa a les Illes Balears, concretament a Mallorca, convertida en fàbrica de dibuixos. Aquesta obra, una rondalla d'Antoni Maria ...
L'amor de les Tres Taronges
Una rondalla de mossèn Antoni Alcover adaptada per Rosa Maria Colom i il·lustrada per Nívola Uyá
Editorial Moll / Institut
d'Estudis Baleàrics 72 pàgines. 20 euros
Per explicar una història, fins i tot quan es tracta d'un idil·li, el millor és posar exemples. I el llibre L'amor de les Tres Taronges suposa, mai millor dit, un il·lustratiu punt d'arrencada del que passa a les Illes Balears, concretament a Mallorca, convertida en fàbrica de dibuixos. Aquesta obra, una rondalla d'Antoni Maria Alcover adaptada per Rosa Maria Colom i estampada amb traços de Nívola Uyá, va guanyar el II Premi Punta del Llapis d'Il·lustració convocat per l'Institut d'Estudis Baleàrics. I és en això on les illes fan una especial enveja, perquè és difícil de trobar un altre lloc on els autors de còmics i de llibres il·lustrats tinguin un suport institucional tan eficaç. Per tant, més que l'obra (molt recomanable per als nens, als quals va adreçada), el que ens interessa aquí és el context: una realitat que deixa clar que l'aparell industrial del novè art manté la seva capitalitat a Barcelona, però que bona part del seu talent -i sobretot de la seva cantera- té accent balear.
Els "comiquers" de les Illes han difós les avantguardes del món de les vinyetes
Això va quedar molt clar a la darrera edició del Saló del Còmic amb una iniciativa que es va concretar en un àlbum imprescindible: Cada dibuixant és una illa, un treball col·lectiu on diversos autors de vinyetes expliquen la seva trajectòria. Malgrat absències sonades, com la de Rafel Vaquer (el pare de Johnny Roqueta), allà hi ha professionals ja consagrats, com Max o Pere Joan, i creadors que es mereixen una major atenció de la que han rebut fins ara, com Alex Fito.
Cal dir, com es reconeix en el prefaci, que no estem davant d'un grup estilísticament homogeni, com va passar amb l'Escola Valenciana dels anys vuitanta. Però sí que hi ha, com a mínim, un parell de trets que permeten tractar-los com una autèntica escena. D'una banda, els autors de les illes han demostrat reiteradament el seu interès per les avantguardes comiqueres , quelcom que va donar com a fruit l'excel·lent revista (malauradament ja desapareguda) Nosotros Somos los Muertos, impulsada per Max i Pere Joan. Aquesta publicació ha estat una de les majors contribucions que s'han fet darrerament a l'àmbit del còmic i la il·lustració més radicals, convertint-se en la porta d'entrada al nostre país de propostes que semblen, ai, no tenir cabuda als circuits comercials.
L'altre element d'unió té un caire més humà, gairebé hippy. Els autors de les illes han establert una xarxa de relacions personals entre ells que trenca barreres generacionals. "Com és habitual a Mallorca els autors continuem passant-nos treballs els uns als altres. No concebo una situació tan cordial en el món editorial", escriu Pere Joan en una de les seves vinyetes. Moltes vegades he sentit els més joves repetir unes paraules semblants, com una mostra d'agraïment per tot allò que han après dels seus referents en trobades informals on els protagonistes del tema de la conversa són Chaland, Hergé, Chris Ware...
En definitiva, un petit paradís de l'art del llapis que gràcies a les noves tecnologies no pateix ja les antigues barreres de difusió que imposa la insularitat. De nou, és necessari referir-se a l'impuls de les administracions locals, que fins i tot han llençat un web amb el títol Navega pel còmic de les illes (www.iebalearics.org/comic) on es troben les biografies i els treballs dels autors més destacats d'origen balear, des de pioners com Benejam, el creador de la família Ulises del TBO , a iconoclastes com Linhart. Molts d'ells, a més, tenen un peu en el còmic i un altre a la il·lustració o l'humor gràfic, perquè les historietes no sempre donen per guanyar-se la vida. En qualsevol cas, fóra bo que la cosmopolita i urbanita Barcelona aprengués alguna cosa del que s'està fent bé a les illes i del feliç flirteig que es viu allà amb el dibuix... fet a casa.