La crisi de l'Estat-nació
Globalització econòmica i fragmentació social
Alain Touraine
CCCB
49 pàgines, 6 euros
Reinventar Europa: una visió cosmopolita
Ulrich Beck
CCCB
56 pàgines, 6 euros
Qui més qui menys, avui dia a Occident tothom es reconeix en els valors que es van instaurar arran de la Revolució francesa, i en aquest sentit hom s'identifica més amb el poble que lluitava per la llibertat o la democràcia, que amb els nobles que volien preservar els seus privilegis a qualsevol preu. ¿I no s'estaria reproduint avui dia...
Globalització econòmica i fragmentació social
Alain Touraine
CCCB
49 pàgines, 6 euros
Reinventar Europa: una visió cosmopolita
Ulrich Beck
CCCB
56 pàgines, 6 euros
Qui més qui menys, avui dia a Occident tothom es reconeix en els valors que es van instaurar arran de la Revolució francesa, i en aquest sentit hom s'identifica més amb el poble que lluitava per la llibertat o la democràcia, que amb els nobles que volien preservar els seus privilegis a qualsevol preu. ¿I no s'estaria reproduint avui dia el mateix conflicte entre les aspiracions dels immigrants, que provenen de zones pobres del planeta, i els ciutadans d'Occident...? Però, és clar, ara la col·lisió d'interessos ens agafa situats en la part dels privilegiats. De fet, els arguments que se solen esgrimir en el sentit que "no es pot absorbir tanta gent de fora de cop", segurament ja eren emprats, en termes anàlegs, pels nobles de París.
Davant del fet irreversible de la globalització, és fàcil caure en plantejaments simplistes, tant a favor com en contra, i per això són d'agrair les reflexions serenes i matisades com aquestes d'Alain Touraine (Hermanville-sur-Mer, França, 1925) i Ulrick Beck (Slupsk, Alemanya, 1944). De tota manera, cal dir que a la del sociòleg francès hi ha més desconfiança que a la del sociòleg alemany. Touraine pronostica la "fi del social", degut a la progressiva difuminació dels criteris que ens permetien delimitar i estructurar l'ordre social. Així, mentre a Europa la gent se seguia posicionant com a obrera o burgesa, urbana o rural, o autòctona o estrangera, el vent de la mundialització hauria desplaçat i barrejat aquestes distincions suposadament tan clares. I això hauria comportat la caiguda d'institucions com l'escola, la família o l'Estat, atès que "la crisi de la representativitat es produeix sobretot perquè cada vegada hi ha menys conjunts socials representables". Com a resultat de la pèrdua de referents, hauria emergit una violència que s'acaba confonent amb l'expressió del malestar de viure, ja que la globalització hauria accentuat la confusió entre el que és natural i cultural. No ens trobaríem, per tant, davant la tradicional violència de l'Estat per reprimir, ni de la població per reclamar canvis socials (la policia i els manifestants tenien més en comú del que es pensaven...), sinó d'una violència que és resultat de la pura ràbia i desorientació, com la que s'hauria produït no fa massa a les barriades de París.
Per la seva banda, Beck presenta el fenomen de la globalització més com una oportunitat que com una amenaça. Una oportunitat per obrir-se al món d'una vegada, i no seguir amagant el cap sota l'ala de l'Estat-nació. Els sindicats europeus, posem per cas, podrien demostrar d'una vegada que realment lluiten pels interessos dels treballadors, al marge de ser compatriotes seus o no. En definitiva, malgrat les seves deficiències, el nou marc europeu marcaria la pauta d'un nou cosmopolitisme que permetria "transformar un passat bel·ligerant en un futur de cooperació", i que creuria que "la diversitat no és el problema sinó la solució". El pas del temps ens acabarà dient, però, si, davant la crisi de l'Estat-nació, l'aspiració a una Europa forta, i per extensió a un govern mundial, per part d'autors com Beck, té bases sòlides o, simplement, és resultat d'una fugida cap endavant.