La batalla final
La maledicció d'Odi
Maite Carranza
Edebé
476 pàgines. 18 euros
Aquests darrers anys, la literatura juvenil ha viscut atenta a l'evolució de les nombroses trilogies de caire fantàstic. Una de les propostes més particulars, La guerra de les bruixes, de Maite Carranza, que comptava amb el fet diferencial de situar l'obra en una geografia propera i utilitzar tota una tradició nostrada centrada en les bruixes, arriba a la fi amb La maledicció d'Odi.
El primer volum, El clan de la lloba, plantejava la lluita ancestral entre...
La maledicció d'Odi
Maite Carranza
Edebé
476 pàgines. 18 euros
Aquests darrers anys, la literatura juvenil ha viscut atenta a l'evolució de les nombroses trilogies de caire fantàstic. Una de les propostes més particulars, La guerra de les bruixes, de Maite Carranza, que comptava amb el fet diferencial de situar l'obra en una geografia propera i utilitzar tota una tradició nostrada centrada en les bruixes, arriba a la fi amb La maledicció d'Odi.
El primer volum, El clan de la lloba, plantejava la lluita ancestral entre dues faccions de bruixes: els clans de les Omar contra les sanguinàries Odish, de les quals les primeres havien viscut amagant-se i esperant l'arribada de l'elegida per la profecia, l'Anaïd, una protagonista de catorze anys que viu a l'actualitat, i que començava a viure l'adolescència, a descobrir els poders de la seva família i a veure's embolicada en la guerra.
En el segon, El desert de gel, l'Anaïd, que ja coneix la seva condició d'elegida, havia de fugir amb la seva mare Selene. A l'obra se sobreposaven en el temps dos viatges, el present i el que va fer la mare nord enllà quan tenia disset anys, i que suposà l'origen de l'Anaïd. En aquest volum, més lineal, intens i clar que l'anterior, l'autora es movia més per terrenys de la novel·la realista, que domina a pleret, que no pas per la fantàstica. Aquest volum és diferent dels altres dos i un bon exemple del camí que ha pres la narrativa fantàstica per a joves, tot barrejant elements de realisme i de fantasia, pensant que l'interès lector s'ha dirigit cap a aquest gènere. Moltes noies -diuen les estadístiques que hi ha més lectores que lectors- han aparcat el realisme, i troben en aquest renovat gènere fantàstic resposta als seus interessos lectors.
En el tercer volum, La maledicció d'Odi, l'autora afronta la batalla final entre ambdues faccions, tot i que la guerra, tant en aquest volum com en els anteriors, és sempre molt soterrada i poc èpica comparat amb el que el gènere ens té acostumats. L'autora aprofundeix en un dels aspectes més destacats de la trilogia: la personalitat ambigua de la major part de personatges, que fa que puguin decantar-se en diversos moments cap a un o altre bàndol, i que el lector hagi d'estar atent a les seves vicissituds, tot afegint una bona dosi d'intriga. Encara que interessant, en aquest cas, l'ambigüitat crea confusions, donada la quantitat de personatges i la diversitat de tombs de la trama. També aprofundeix en la barreja entre un món fantàstic de bruixes -que en aquest cas té certes incoherències, com ara la manera que tenen de desplaçar-se pel món, que a vegades és tan complicada com la de tots els mortals i, a vegades, tan fàcil que els permet viatjar en un no-res d'una banda a l'altra de món i fins i tot a través del temps- centrat en una lluita entre el bé i el mal, i un món real, que retrata la psicologia i actituds típiques d'una adolescent que es va fent gran, i les relacions difícils que manté amb uns pares ben particulars, en un viatge iniciàtic que ocupa aquest volum, en el qual l'objectiu és la lluita per aconseguir un ceptre de poder.
La trilogia de Carranza, vista en conjunt, ens ofereix un món sòlid, on es barregen realisme i fantasia, actualitat i tradició, guerra i amor, bruixes i persones, i en el qual hi ha un segon volum que s'erigeix en un incís diferenciat de la resta, pel que fa al tractament i als seus ingredients, i que ha estat molt ben considerat pels seus lectors, els quals li han atorgat el Premi Protagonista Jove d'enguany.