Mig segle en imatges

Els investigadors solen centrar-se en els fets més destacats del passat d'un poble per resumir la seva història i, en ocasions, no concedeixen importància a aspectes menors que són també molt reveladors per conèixer quines són les arrels d'un país o d'una vila determinada. El llibre Postals de Castellterçol 1900-1950 (Moira Alier), d'Assumpta Rafel, no és un llibre d'història a l'ús que pretengui resumir la primera meitat del segle XX en aquest municipi del Vallès Oriental, però sí un catàleg de postals que permet il·lustrar alguns dels canvis que va experimentar al llarg de cinquanta a...

Els investigadors solen centrar-se en els fets més destacats del passat d'un poble per resumir la seva història i, en ocasions, no concedeixen importància a aspectes menors que són també molt reveladors per conèixer quines són les arrels d'un país o d'una vila determinada. El llibre Postals de Castellterçol 1900-1950 (Moira Alier), d'Assumpta Rafel, no és un llibre d'història a l'ús que pretengui resumir la primera meitat del segle XX en aquest municipi del Vallès Oriental, però sí un catàleg de postals que permet il·lustrar alguns dels canvis que va experimentar al llarg de cinquanta anys. Així, a través de 600 imatges, poden seguir-se les principals millores urbanístiques de Castellterçol en aquells temps, conèixer les festes populars i també aquells personatges que van donar nom als seus carrers.

Rafel ha emprat més de deu anys per elaborar aquest llibre. La seva afició per les postals va començar quan el seu pare li va regalar les primeres 12 de la seva col·lecció. A poc a poc va sumar noves adquisicions i quan tenia prop de 100 targetes del poble va preguntar, al mercat gòtic de la Catedral de Barcelona, on podia trobar un catàleg que li facilités la tasca de cartòfila. "Em van dir que si en volia un m'ho havia de fer jo mateixa", recorda Rafel, que aleshores va decidir posar-se a treballar.

Per ampliar la seva col·lecció va anar a fires d'antiguitats de Madrid i Barcelona, on hi ha sis venedors especialitzats que la tenen al corrent sempre que troben una nova postal. Els preus de cada una varien. Mai no baixen dels 10 euros i les que retraten alguna persona o estan dedicades a un ofici són una mica més cares, perquè aporten més informació de l'època a la qual pertanyen. Aquelles que s'il·lustren amb fotografies de fets concrets, com la festa major, i formen part de sèries limitades poden assolir fins i tot els 150 euros.

El llibre no està compost únicament pel catàleg de postals, que reprodueix cronològicament les 600 targetes, 500 de les quals són propietat de Rafel. "Un llibre dirigit únicament als amants de la postal, no interessa a tots els lectors. Em van animar a aprofitar el material que tenia i vaig pensar a complementar l'inventari de targetes amb el context històric i polític de Castellterçol i la descripció de l'entorn urbà i social del poble. Hi ha dos llibres d'història sobre la vila, però alguns episodis no estaven documentats fins ara amb material gràfic", assenyala Rafel, que insisteix que Postals de Castellterçol no és un llibre d'història tradicional perquè "per il·lustrar les postals, els fotògrafs triaven aquells aspectes que més cridaven l'atenció en l'època", com per exemple els primers automòbils que es van veure al poble. Altres indrets, en canvi, passaven desapercebuts: "en 50, anys no hi ha imatges de la façana principal de l'església, perquè la plaça que té davant és molt petita i ofereix un mal angle".

Una de les obres més importants d'aquells anys sí hi apareix recollida, és la construcció en 1917 d'una plaça per commemorar la mort aquell mateix any d'Enric Prat de la Riba (Castellterçol, 1870-1917), president de la Mancomunitat de Catalunya i fundador de l'Institut d'Estudis Catalans. Al llarg del llibre s'inclou, també el canvi de nom d'alguns carrers i la construcció de nous edificis al poble que l'autora ha pogut documentar després de consultar l'Arxiu Municipal i les actes dels plens de l'Ajuntament. Una altra font de gran ajuda ha estat l'arxiu familiar, ja que la seva pròpia família viu des de fa anys a Castellterçol i el seu besavi, Cebrià Calvet Jané, en Canuto , hi té fins i tot una estàtua. De fet, ell és juntament amb la seva dona el protagonista de una de les postals publicades al llibre, on la parella apareix al costat d'un carro estirat per dos bous.