Piano
Miquel Amat
Notes per un diari
PICAP
El piano de Miquel Amat planeja sobre les melodies amb una sensualitat latent que incita a mil viatges imaginaris. No es tracta de jazz, ni de música contemporània, ni de pop-rock, ni de pur ambient, però agafa alguna cosa de cada un i el fa seu, arrodonint les arestes (potser massa, el seu principal problema és que sona una mica tou). Així converteix un material de base original en una música apta per a tots els públics i fàcilment assimilable ja des de la primera audició. Amat narra sense paraules escenes ...
Miquel Amat
Notes per un diari
PICAP
El piano de Miquel Amat planeja sobre les melodies amb una sensualitat latent que incita a mil viatges imaginaris. No es tracta de jazz, ni de música contemporània, ni de pop-rock, ni de pur ambient, però agafa alguna cosa de cada un i el fa seu, arrodonint les arestes (potser massa, el seu principal problema és que sona una mica tou). Així converteix un material de base original en una música apta per a tots els públics i fàcilment assimilable ja des de la primera audició. Amat narra sense paraules escenes de la vida quotidiana i el resultat és atractiu. Un primer pas a tenir molt en compte que servirà, sobretot, per posar un senyal d'alerta sobre aquest nom i esperar treballs futurs que haurien de tenir ja més pes específic (segur).