"Temia que allò acabés fatal"

Francesc Pons va néixer a Argentina el 1913. Va arribar a Lleida amb 10 anys i la proclamació de la República el va sorprendre estudiant primer de Farmàcia a la Universitat de Barcelona. Tenia 17 anys i recorda que la població estava molt exaltada. "Hi va haver tantes vagues i manifestacions que vam perdre moltes hores de classe i els professors van acabar aprovant molts estudiants que en una situació normal no haurien superar el curs", comenta. "Vaig viure aquell moment", recorda, "com la majoria de la gent que tenia l'esperança que amb el nou règim es podria millorar una situació que no era ...

Francesc Pons va néixer a Argentina el 1913. Va arribar a Lleida amb 10 anys i la proclamació de la República el va sorprendre estudiant primer de Farmàcia a la Universitat de Barcelona. Tenia 17 anys i recorda que la població estava molt exaltada. "Hi va haver tantes vagues i manifestacions que vam perdre moltes hores de classe i els professors van acabar aprovant molts estudiants que en una situació normal no haurien superar el curs", comenta. "Vaig viure aquell moment", recorda, "com la majoria de la gent que tenia l'esperança que amb el nou règim es podria millorar una situació que no era gaire bona per a ningú. Però també amb una certa prudència perque érem molts els que ens temíem que allò podia acabar fatal, en un desastre, com es va confirmar amb la Guerra Civil". Pons reconeix que la República no el va marcar políticament. "Les meves idees no eren contràries a la República, però sí que ho eren a corrents ideològics com el comunisme". El 1934 va entrar a la Falange i després va ser designat alcalde de Lleida, càrrec que va ocupar de 1957 a 1967.