L'art i el reclam
Toulouse-Lautrec i l'origen del cartell modern
MNAC
Palau Nacional. Parc de Montjuïc, Barcelona. Fins al 17 d'abril
R. Casas i el cartell
Museu d'Història de Catalunya
Palau de Mar. Pça. P. Vila, 3, Barcelona. Fins al 23 d'abril
Mestres de l'art en el cartell
Centre Cultural Metropolità Tecla Sala
Josep Tarradellas, 44, L'Hospitalet de Llobregat. Fins al 15 de març
J. Pedragosa, escultura.
Museu de Badalona
Pça. de l'Assemblea de Catalunya, 1...
Toulouse-Lautrec i l'origen del cartell modern
MNAC
Palau Nacional. Parc de Montjuïc, Barcelona. Fins al 17 d'abril
R. Casas i el cartell
Museu d'Història de Catalunya
Palau de Mar. Pça. P. Vila, 3, Barcelona. Fins al 23 d'abril
Mestres de l'art en el cartell
Centre Cultural Metropolità Tecla Sala
Josep Tarradellas, 44, L'Hospitalet de Llobregat. Fins al 15 de març
J. Pedragosa, escultura.
Museu de Badalona
Pça. de l'Assemblea de Catalunya, 1, Badalona. Fins al 22 de març
Maig 68, cartells
Galeria Miquel Alzueta
Riera de Sant Miquel, 34, Barcelona. Fins al 15 d'abril
Paisatges tipogràfics
Ramon Enrich
Galeria Miquel Alzueta
Sèneca, 9-11, Barcelona. Fins al 7 d'abril
Des del darrer terç del segle XIX, amb els avanços de la impremta i l'envaïment progressiu del comerç i els mitjans de comunicació, l'art i la propaganda han mantingut una relació de concubinatge malgrat els conflictes d'interessos entre l'estètica i la funció, la creativitat i el mercantilisme, el suggerir i l'escridassar... D'altra banda, en un món més aviat elitista com el de l'art, la publicitat i el disseny sempre acaben per quedar relegats a segon terme, com una activitat menor on l'artista queda amagat entre bastidors o diluït en l'anonimat. L'art considerat en majúscula sol aparèixer abans que el client. I aquest, en principi, no el condiciona a priori, tret dels encàrrecs oficials que, tot sigui dit, no sempre resulten reeixits. La publicitat impresa, en canvi, com qualsevol de les anomenades arts aplicades, neix a partir de l'existència prèvia d'un client i d'una funció concreta i està al seu servei amb una obligada submissió que pot desmillorar-la o relegar-la al menyspreu, així com el fet de ser un objecte industrial seriat i de consum momentani. El disseny gràfic i la publicitat esdevenen art quan hi conflueixen una sèrie de fenòmens en perfecta harmonia: un autor capaç, un client sensible i respectuós i uns mitjans tècnics adequats a cada encàrrec, i encara es podria afegir la personalitat del producte, malgrat que no es tracti d'un fenomen decisiu.
Cent anys enrere, el cartell era altament considerat a Europa i Amèrica; se li dedicaven exposicions i revistes monogràfiques, i es col·leccionava com una manifestació artística a l'abast de tothom. Sense anar més lluny, el cèlebre Lluís Plandiura s'inicià en el col·leccionisme acumulant prop de 600 exemplars que va saber vendre l'any 1903 a la Junta de Museus barcelonina i que ara formen part del MNAC. Fa uns mesos es va presentar a València La imatge sobre el mur, un ambiciós programa del Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat; ara coincideixen a Barcelona les tres exposicions que en formaven el cos central. El MNAC mostra 31 cartells de Toulouse-Lautrec procedents del museu belga d'Ixelles; el Museu d'Història de Catalunya, els de Ramon Casas junt amb petits impresos i portades de revista; i el Centre Cultural Tecla Sala de L'Hospitalet, la col·lecció de José Luis Rupérez. La mostra de Toulouse-Lautrec és de petit format, discreta i molt ben muntada per Toni Garau, que també ha penjat la veïna antològica de Gimeno. La de Casas és mitjana i agradable de visitar i demostra com l'artista barceloní en els seus millors moments no desmereix el cèlebre parisenc del Moulin Rouge. La de la Tecla Sala, en canvi, tot i ser la més gran i ambiciosa és la menys aconseguida. El món del pòster és tan enorme i complex que més val tractar-lo de forma temàtica i parcial. Voler explicar l'evolució del cartellisme occidental des del seu origen fins avui amb menys de 200 peces de procedència dispar és un anhel temerari, sobretot quan no es compta amb un conjunt encara prou compacte; hi ha obres fantàstiques i altres de purament testimonials. En aquest sentit, col·leccions més acotades com la de Jordi Carulla o la de Marc Martí acaben sent més coherents i representatives.
I parlant de grafistes moderns cal fer una referència a Joan Pedragosa (Badalona, 1930 - Barcelona 2005), a qui el Museu de Badalona dedica una exposició centrada en l'obra escultòrica dels darrers temps, però que no deixa de banda la intensa dedicació en el camp del disseny industrial i gràfic que, al cap i a la fi, és on va destacar durant dècades. L'alfabet Galaxy, els llibres quadrats de Polígrafa, el cartell del Don Juan d'Antonio Gades del 1966, o els anagrames del matamosques Fogo i del desaparegut cinema Capsa, es troben entre els seus encerts.
És lògic que un editor se senti atret per la tipografia; Miquel Alzueta presenta dues mostres antagòniques on les lletres tenen gran presència. Els paisatges tipogràfics de Ramon Enrich (Igualada, 1968) penjats a l'amagat espai del carrer Sèneca són com parets amb restes inintel·ligibles de cartells i grafits, uns quadres amables i pintats amb ofici. En canvi, els pasquins supervivents del Maig francès de 1968, exposats a la Riera de Sant Miquel, són agressius, pamfletaris, volgudament antiartístics i pobres; tristes restes d'un naufragi convertides ara en eficaç reclam.