Ball fet a casa, però amb pedigrí

Ni sorpreses, ni sobresalts. El que en altres àmbits d’aquests temps convulsos podria ser una virtut, és aquí una llàstima: un any més, la programació musical de la Mercè no provocarà. Tot estarà al seu lloc, sense excessos ni experiments, amb les seves dosis de qualitat perfectament assumides, simpatia i aquest do de gents que despulla qualsevol concert de part de la seva essència i ho converteix en un acte festiu apte per a tots els públics. Ben pensat, potser d’això tracta una festa major: actes festius, simpàtics, sense sorpresa i que puguin acontentar qualsevol que passi per allí.

...

Ni sorpreses, ni sobresalts. El que en altres àmbits d’aquests temps convulsos podria ser una virtut, és aquí una llàstima: un any més, la programació musical de la Mercè no provocarà. Tot estarà al seu lloc, sense excessos ni experiments, amb les seves dosis de qualitat perfectament assumides, simpatia i aquest do de gents que despulla qualsevol concert de part de la seva essència i ho converteix en un acte festiu apte per a tots els públics. Ben pensat, potser d’això tracta una festa major: actes festius, simpàtics, sense sorpresa i que puguin acontentar qualsevol que passi per allí.

Amb aquesta filosofia, i com que les arques municipals barcelonines tampoc estan per donar-se gaires alegries, la proposta serà en aquesta ocasió bastant casolana. Això sí, bastant casolana... però amb pedigrí. S’ha de mirar amb atenció l’engreixat programa de la Mercè per separar convenientment la palla, però, una vegada treta, queden algunes perles de les quals, sens dubte, valdrà la pena gaudir.

• Raynald Colom. El trompetista insígnia del jazz peninsular per mèrits propis torna a endinsar-se en un terreny que li resulta molt grat: el flamenc (aquesta vegada amb l’ajut del guitarrista José Ramón Caro). Swing, duende i deixar-se portar. (Av. Catedral. Divendres 19, 0.30 hores).

• Carles Benavent. El més internacional dels nostres jazzmen no para quiet. Les seves noves exploracions l’han posat al capdavant d’un trio amb el percussionista Roger Blàvia i el pianista Roger Mas. El baix elèctric amb majúscules i, aquí també, amb un ineludible i reconfortant toc jondo. (Av. Catedral. Diumenge 21, 22.30 hores).

• Gerard Quintana i Xarim Aresté. Rock-and-roll en estat pur. Contundent, energètic, imparable. L’últim disc de Quintana al costat del guitarrista Xarim Aresté és dels que treuen fum del reproductor; sobre un escenari, un volcà en ebullició. (Av. Maria Cristina. Dissabte 20, 1.30 hores).

• Orquestra Plateria. Se’n van. Una de les orquestres més populars i mítiques ha decidit córrer el teló al mateix temps que celebra els seus 40 anys de vida musical: una bona part de la història del bailongo català (amb aires del Carib, això sí) dels últims temps. Després d’aquest concert, la Plateria serà encara més història. (Pl. Catalunya. Dimarts 23, 0.30 hores).

I d’entre les poquetes ofertes de fora agafen caire d’imprescindibles:

• La Banda. Fa molt poc el líder de NG La Banda, José Luis Cortés El Tosco, es va passejar per Barcelona en diverses de les activitats del Festival de Boleros que va organitzar la sala Jamboree. Ara torna acompanyat de la seva mítica banda. El ritme i la sabrosura estan assegurats. (Fòrum Plataforma Marina. Dimarts 23, 22.30 hores).

• Masahiko Satô i Akiko Uesugui. Si bé és evident que no hi ha cap clara sorpresa en aquesta Mercè, aquest concert avalat per Casa Àsia és, segurament, l’excepció que tota regla necessita per ser confirmada. Probablement, la gran sorpresa del cartell ve de la mà d’un veterà pianista i compositor japonès, que als seus 73 anys ha sabut mesurar-se tant amb els jazzmen més clàssics com amb els més trencadors contemporanis. En aquesta ocasió acudeix en duo acompanyat per la vocalista Akiko Uesugui. Un esdeveniment que no s’ha de passar per alt. (Ateneu Barcelonès. Dimarts 23, 20 hores).