Les arrels de la cultura, a Manresa

Més que música, més que circ, més que dansa i més que teatre. És tot això i molt més, és una veritable celebració de les tradicions populars. És la Fira Mediterrània de Manresa, que des d’avui i fins diumenge desplega en la seva setzena edició un programa d’actes que inclou múltiples manifestacions de tradició popular i espectacles d’arrel. I de què parlem quan parlem de cultura d’arrels? David Ibáñez, director artístic de la fira, respon: “Parlem de qualsevol expressió artística que parteix de les sonoritats i tradicions d’un lloc i que acaba connectant amb el seu públic en molts casos per pr...

Més que música, més que circ, més que dansa i més que teatre. És tot això i molt més, és una veritable celebració de les tradicions populars. És la Fira Mediterrània de Manresa, que des d’avui i fins diumenge desplega en la seva setzena edició un programa d’actes que inclou múltiples manifestacions de tradició popular i espectacles d’arrel. I de què parlem quan parlem de cultura d’arrels? David Ibáñez, director artístic de la fira, respon: “Parlem de qualsevol expressió artística que parteix de les sonoritats i tradicions d’un lloc i que acaba connectant amb el seu públic en molts casos per proximitat”.

No pensem exclusivament en sonoritats folklòriques, pensem, com indica Ibáñez, “en exemples com Filastine, un projecte d’arrel anglosaxona que incorpora en el seu discurs sonoritats populars d’arreu del món. La música i els espectacles d’arrel són també contemporanis”, indica. És evident que aquesta mena d’espectacles viuen uns bons moments, entre d’altres raons “perquè la globalització genera certa sensació de pèrdua i perquè, quan la música diguem-ne pop no té un període creatiu, sempre s’acaba tirant de la música popular en busca d’un nord.

La música popular té una tímbrica, una harmonia i un ritme que mai s’esgota”. A més, el component social dels espectacles d’arrel incorpora un missatge que, en molts casos, és demanat per una audiència preocupada per un entorn social en procés de deteriorament. Tot aquest contingut formal i textual s’articula a Manresa al voltant de dos eixos: les arts escèniques i la música. En les primeres, destaquen els espectacles de circ contemporani, “un circ que barreja moltes disciplines, algunes pròpies del circ i d’altres vinculades a altres arts”, indica Ibáñez.

Entre aquests espectacles destaca Crida Company, que barreja dramatúrgia, música en directe i circ renovador. Un altre espectacle destacat en les arts escèniques és Manta, coreografia de la tunisiana Héla Fattoumi, una reflexió sobre el paper de la dona i del burca al món àrab. Això per no oblidar Ma bête noire, on el francès Thomas Chaussebourg presenta una coreografia de dansa poètica entre un ballarí i un cavall.

Part de la programació de la Fira Mediterrània, que també incorpora un important apartat professional amb trobades i taules rodones, té lloc al carrer, l’espai vinculat històricament a les tradicions i celebracions. Com indica Ibáñez, “el mateix carrer és l’escenari tradicional d’aquesta mena d’espectacles populars. I tampoc podem oblidar la importància del carrer en els darrers moviments populars en diversos països àrabs, ja que és allà on els artistes actuen com a emissors i receptors”, puntualitza. Castells, música i altres activitats ocuparan així els carrers de Manresa, que de passada ofereix una important programació musical, amb noms com Jordi Savall, encarregat d’inaugurar la Fira, Kiko Veneno, Le Parody, Muchachito, Adolfo Osta, La Sénia —amb un espectacle que incorpora veus de tots els Països Catalans—, Franca Masu i Obrint pas, que ja han esgotat les localitats per al seu concert.

Destaca també la presència de Sergi Sirvent amb el seu projecte Catalexi, on hibrida el jazz amb la música popular. De fet, aquest esperit d’hibridació, de cruïlla de sons i disciplines artístiques, forma part de l’ADN de la fira, que parteix del fet que mirar els espectacles d’arrel amb ulls immòbils que obliden la seva evolució és com limitar-se a mirar una fotografia en sèpia quan existeixen els colors. Els espectacles d’arrel no formen part del passat, són també el futur d’unes societats una mica desorientades. L’exemple, a Manresa aquests quatre dies.