Kosmópolis, el lèmur de les lletres

Animal de regust fantàstic, atractiu per diferent i estrany i amb un punt eclèctic, potser fruit de la seva cua anellada, un lèmur és el logotip de la setena edició de Kosmópolis, el festival literari del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb el qual, sens dubte, comparteix naturalesa. La festa de la literatura amplificada, com s’autodefineix, arrenca avui amb el trípode format per ciència, ciència-ficció i humor que completaran fins a la nit de dis...

Animal de regust fantàstic, atractiu per diferent i estrany i amb un punt eclèctic, potser fruit de la seva cua anellada, un lèmur és el logotip de la setena edició de Kosmópolis, el festival literari del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), amb el qual, sens dubte, comparteix naturalesa. La festa de la literatura amplificada, com s’autodefineix, arrenca avui amb el trípode format per ciència, ciència-ficció i humor que completaran fins a la nit de dissabte l’univers de l’escriptor Roberto Bolaño i la novel·la gràfica. El còctel brindarà noms com ara Jaume Cabré, Juan José Millás, Àlex Rigola, Andreu Buenafuente i el dibuixant Dave McKean, entre els 70 convidats previstos.

El festival literari del CCCB arrenca avui

Amb 70.000 exemplars venuts només a Alemanya de la seva darrera novel·la, Jo confesso, i un cada cop més reconegut forat a l’Amèrica Llatina, Cabré, “un dels escriptors catalans amb major vocació universal avui”, segons Juan Insua, director de Kosmópolis, obre este dijous (19 hores), en conversa amb l’estudiós Xavier Pla, la convocatòria en l’apartat de literatura en viu, on, a banda d’una competició de slam, Armand Carabén experimentarà amb lletres de cançons que no són d’amor.

L’arribada de la nau Curiosity a Mart, el bosó de Higgs i la lectura del genoma humà és un pack d’actualitat que promou un altre dels eixos del festival, el batejat com Tercera Cultura (la que és fruit de l’apropament entre el coneixement literari i el científic). Seran set actes, entre els quals sobresurt Temps de Mart, xerrada a tres bandes entre el periodista d’EL PAÍS Jacinto Antón i els científics Lara Saiz i Fernado Abilleira (aquest darrer, per videoconferència des de la NASA). David Jou, el director de cinema Nacho Vigalondo i els també escriptors Jorge Carrión i Pau Vidal debatran, entre d’altres, amb gent de ciències, des del vessant literari del genoma humà fins a les sèries de ciència-ficció.

El tercer gran bloc de Kosmópolis l’aporta, enguany, la novel·la gràfica, un gènere a l’alça. El debat del perquè de la seva eclosió, especialment al Regne Unit, permetrà que visitin Barcelona autors d’allà, com ara McKean (The Sandman) o l’expert Paul Gravett.

A redós de l’Arxiu Bolaño. 1977-2003, la imponent exposició que el CCCB inaugurà fa amb prou feines una setmana, el festival dedica a l’escriptor xilè un homenatge en què, a banda d’una taula rodona amb els que van ser els seus tres editors (Pere Gimferrer, Jaume Vallcorba i Jordi Herralde) i el seu amic l’escriptor A. G. Porta, es podrà veure l’estrena del film El futuro, de la xilena Alicia Scherson, a partir d’Una novelita lumpen de l’autor, mentre Rigola, en primícia també, facilitarà la lectura dramatitzada d’El policía de las ratas, relat de l’autor de 2666 adaptat de nou pel dramaturg. No gaire lluny de l’humor de Bolaño hi ha un altre dels capítols de Kosmópolis, que farà seure, sota l’epígraf Humor sostenible, Buenafuente i Millás.

Kosmópolis, nascut el 2002, és un festival “molt horitzontal, obert, canviant, i si té futur és, a banda dels grans actes, per estar arrelats amb el Tercer Sector, que també existeix a la cultura; aquest és el treball que, a la llarga, queda”, exposa Insua per cridar l’atenció sobre la tercera edició de Bookcamps, “un festival dins del festival”, on s’ofereixen perspectives i solucions professionals a projectes vinculats amb la literatura. El seu programa acollirà dissabte una trobada de revistes literàries digitals. Tot, amb un pressupost de 130.000 euros (“una proesa fer un festival així amb questa xifra”, diu el seu director) per tal que la literatura no estigui en perill d’extinció davant els nous temps. O sigui, novament com li passa al lèmur.