Llibre, marca blanca

Fa amb pou feines sis mesos, sense molt d’enrenou, el magnat Rupert Murdoch va dividir el seu grup News Corporation en dos: d’una banda, audiovisual i cinema (Fox News, 20th Century Fox...) i, com si es tractés del més repugnant actiu tòxic bancari, premsa (The Wall Street Journal,The Times...) i editorials (HarperCollins), de l’altra. No cal explicar els resultats del simple anunci de l’operació: en menys de 48 hores, les accions a la borsa de Nova York van pujar el 10% perquè es va entendre que l’apartheid permetria valorar millor les activitats més rendibles del grup, o sigui cinema i tele ...

Fa amb pou feines sis mesos, sense molt d’enrenou, el magnat Rupert Murdoch va dividir el seu grup News Corporation en dos: d’una banda, audiovisual i cinema (Fox News, 20th Century Fox...) i, com si es tractés del més repugnant actiu tòxic bancari, premsa (The Wall Street Journal,The Times...) i editorials (HarperCollins), de l’altra. No cal explicar els resultats del simple anunci de l’operació: en menys de 48 hores, les accions a la borsa de Nova York van pujar el 10% perquè es va entendre que l’apartheid permetria valorar millor les activitats més rendibles del grup, o sigui cinema i tele (90% dels guanys operacionals de News Corporation).

 No direm res del tema de la premsa (em perdonaran, però, de moment, un encara s’hi juga els quartos), però aquesta operació sembla l’escenificació màxima de la pèrdua del prestigi del món del llibre i la lectura, vessant econòmic. Ara sí que ja no hi a res a pelar. Ja no es tracta només que es llegeix poc (en un any ha pujat dos punts, fins al 9,6%, la gent a Espanya que no llegeix res de res de res, en cap format), ni de la qualitat mitjana del que es llegeix (i s’edita: vés a saber quants llocs de treball del sector editorial ha salvat la darrera moda dels llibres eroticoporno per a dones), és que també està per terra el prestigi estrictament social del fet lector: el 85,6% declara que llegeix per entretenir-se, davant del 10% que ho fa per millorar el seu nivell cultural (paràmetres inversos al principi de la Transició).

El drama és total quan ni el mateix sector creu en el pedigrí de la lectura. Sembla demostrar-ho per dues vies: una, amb la quantitat de textos que produeix a l’any (83.258 títols el 2011, o sigui, 228 cada dia, caps de setmana inclosos), unes xifres industrials que fan que sigui impossible un nivell mitjà acceptable. L’altra, en el malbaratament de la marca dels premis literaris. També ho deixarem aquí, però repassin historials.

L’estocada vindrà ben aviat: els processos de concentració editorial agreujaran els mals endèmics de l’edició fixada en ràtios costos/vendes. Les editorials es fagociten per la necessitat d’agafar múscul davant la troika Apple-Yahoo-Amazon, aquests no tant interessats a vendre llibres (poc marge) com a poder traçar dels seus clients el mapa de gustos i hobbies en el seu lleure, aquella estona que no estan connectats a Internet, a ells ja, vaja. Els llibres? Doncs, com a molt, en aparells electrònics, “com a suport per col·locar-hi entre capítols anuncis i respondre enquestes d’hàbits: si no els vols, pagues el llibre; si ho acceptes, te’l descarregues de franc”, deia fa poc un expert. El llibre, doncs, és el de menys, qualsevol cosa, marca blanca.