La primera finestra que obri un xiquet

Cec que tinc la sort de desenvolupar la feina més bonica del món”, diu com a tarja de presentació i compendi professional la il.lustradora Montse Gisbert (Sant Jaume d’Enveja, 1968). Des que el 1992 acabà els seus estudis a la Facultat de Belles Arts de València, la trajectòria d’aquesta creadora ha estat lligada fermament a l’editorial valenciana Tàndem. “Recorde”, comenta l’editora Rosa Serrano, “quan va arribar amb els seus primers projectes, acabtas feia poc els estudis, que eren molt creatius però difícilment realitzables per a una editorial de les característiques de la nostra. Vaig come...

Cec que tinc la sort de desenvolupar la feina més bonica del món”, diu com a tarja de presentació i compendi professional la il.lustradora Montse Gisbert (Sant Jaume d’Enveja, 1968). Des que el 1992 acabà els seus estudis a la Facultat de Belles Arts de València, la trajectòria d’aquesta creadora ha estat lligada fermament a l’editorial valenciana Tàndem. “Recorde”, comenta l’editora Rosa Serrano, “quan va arribar amb els seus primers projectes, acabtas feia poc els estudis, que eren molt creatius però difícilment realitzables per a una editorial de les característiques de la nostra. Vaig comentar-li que tornara amb uns projectes més accessibles i aleshores parlaríem”. L’oportunitat es va presentar amb el llibre Les endevinalles de Llorenç, de Llorenç Giménez, per al qual, juntament amb Carmela Mayor, va fer les il·lustracions. Un llibre de llarg recorregut que actuaria com una mena de talismà per a totes elles i que es veuria recompensat amb premis, edicions en altres llengües i alguna que altra futura aventura gràfica en forma de tribut o d’homenatge.

Ara, amb Tàndem, acaba de posar en els aparadors L’Almanagat, un divertit i emotiu conte-guia de coneixements i curiositats sobre el món felí i la cultura dels gats amb text de l’escriptora Adeline Yzac.”Treballe d’una manera molt egoïsta, vull abans que res divertir-me, viure una veritable aventura que acapare tot el meu temps i pensament”, explica Montse Gisbert. Sobre el procés de gestació creativa reconeix un “cert caos inicial”. “Tot és prou inestable fins que aconsegueixes que, per fi, les imatges es concreten dins d’un chemin de fer o una history board”, assenyala la il.lustradora. “Quan una espurneta d’idea em ronda pel cap, inicialment, és només una sensació, una impressió, que evoluciona fins que esdevé una idea, el cor o el tema de la història. Tot seguit, el text comença a articular-se al mateix temps que les imatges comencen a fluir".

Treballa des de fa anys a la ciutat de Brussel·les on va arribar-hi amb una beca Erasmus, i reparteix el seu temps entre l’ensenyament i la creació de llibres per a lectors infantils. "El públic infantil és molt exigent i es mereix tot el nostre respecte. L’àlbum il·lustrat és el primer llibre que un xiquet té entre les mans quan encara no sap llegir, posseeix una missió molt important perquè és la primera finestra que un xiquet obri al món de l’art i de la imatge”. Títols com El bebè més dolç del món, Potam i els colors, Les petites ( i grans) emocions de la vida sustenten aquesta relació cosida de complicitats entre creadora i públic, teixida amb els colors i textures del gouache, el collage o el llapis d’aquarel·les. "La il.lustració infantil ha de ser portadora d’emocions, ha d’actuar de manera que el lector puga envolar-se més enllà de la frontera entre la realitat i el món de la imaginació sense apartar els ulls del llibre", assenyala Gisbert. Una convivència o relació de parella en llibertat on "de vegades s’ha de deixar a la imaginació del lector l’oportunitat de completar, o d’anar més enllà, d'allò que el text o la imatge dien". I afegeix: "No s'ha d’oblidar que la il·lustració també pot ser simplement portadora de murmuris o de silencis...”.

Divertir-se, comunicar i compartir

Li agraden les pel.lícules de Kusturica i aquesta mena de “paisatge de vida, crueltat i poesia”, però és en l'observació diària on hi troba més recompenses. "Pense que les meues influències venen més bé d'allò quotidià, s'alimenten del món real, dels gestos de la gent i de la vida. Altres vegades, vaig a cercar la inspiració en l'exterior, en la gent que m'envolta, la meua família, els amics, el forner o el farmacèutic del barri i, perquè no?, en el conductor de l'autobús!”. “L'il.lustrador”, continua Montse Gisbert, “ha de ser ser un bon observador de la vida i alimentar la seua mirada crítica i sensible cap a tot el que l'envolta, modes, tendències, corrents, altres disciplines artístiques, i sempre intentar ampliar la seua paleta creativa”. Sobre les altres experiències més íntimes o fosques, allò que el creador guarda o amaga des de la seua infància reconeix també la seua influència. "Si tenim en compte que l'il.lustrador crea o interpreta un text per a donar-li vida amb els llapis però també amb el cor, segurament moltes coses sorgeixen d'allò més profund, de les experiències, tan bones com dolentes, d'aquests records que el temps acaba transformant en una foto en blanc i negre descolorida".

En la seua obra creativa apareixen tant textos propis com treballs d'il.lustradora per a altres. "Un bon text fa créixer les ales de la imaginació de l'il.lustrador, tantes ales com pàgines té un llibre.... El text és un punt de partida i una meravellosa excusa per a deixar-se emportar per la fantasia, l'emoció i el color". I avisa, “l'il.lustrador ha d'aprofitar aquesta llibertat. Cal, sobretot divertir-se, passar-ho bé, comunicar i compartir. Expressar una visió personal del text, transmetre una sensibilitat, una personalitat". I sempre sense oblidar al destinatari, cal provocar complicitats amb el lector jove. I sobretot cal que el missatge que volem transmetre sigue clar, però que la manera de transmetre'l sigue expressiva i original....".

"La il.lustració infantil ha de ser portadora d'emocions"

En uns moments en que allò correcte o exemplar pesa més que mai sobre la literatura infantil i s'ha transformat en trampa o arma de doble fulla per al creador, segons Montse Gisbert no podem oblidar que "el públic infantil és un públic viu, en alerta constant, amb la imaginació a flor de pell i amb un efecte esponja increïble!”. “I quina missió tan important i perillosa la nostra! Jo diria que les nostres creacions han de vehicular més aviat valors nobles, peró en cap moment models de vida o pautes a seguir per a arribar a ser nens perfectes en un món perfecte", adeverteix. I ho justifica a la vista de la societat en la qual ens movem. "Perquè simplement aquest món no existeix. Existeix un món ple d'imperfeccions d'obstacles i d’injustícies… Pense en la fam, el racisme, les guerres. Jo pense que els podem introduir a aquest món a través de la literatura i la imatge evocant la solidaritat, l'acceptació de les diferències, la convivència, els valors humans que ens fan ser cada dia més grans i també la bellesa de la vida, l'amor, l'amistat…”.

Reconeix Montse Gisbert que, a diferència d'altres escriptors i il.lustradors, aquests temes més a flor de pell gairebé no apareixen en les seues obres."No he abordat mai temes delicats, sinó d'una manera lleugera, com la mort, la separació, la malaltia... Admire aquells autors-illustradors que ho han fet i que en parlen, amb el text i la imatge, als nens amb un llenguatge poètic i emotiu...". I acaba amb la fórmula que significa il·lustrar per a ella: "Il·lustrar per a mi vol dir vol, catarsi, somni, festa, màgia...". Quasi com el sabor d'un bon plat d'arròs amb col i fesols com el que prepara sa mare.