Balleu, balleu! (quatre vegades)

Hi ha setmanes que Barcelona sembla una autèntica capital de la dansa. Aquesta setmana mateix, els amants d’aquest art tenen unes cites imprescindibles. Israel Galván, amb el seu flamenc intel·lectual i avantguardista, presenta al Mercat de les Flors La curva, mentre que la voluptuosa dansa-teatre de Marta Carrasco s’exhibeix a No sé si…, al Versus Teatre. A més, coincidint en cartellera amb el seu germà Israel, la bailaora Pastora Galván estrena espectacle al Tablao Cordobés, acompanyada de la cantaora La Susi, el bailaor Jesús Carmona i el guitarrista David Cerredu...

Hi ha setmanes que Barcelona sembla una autèntica capital de la dansa. Aquesta setmana mateix, els amants d’aquest art tenen unes cites imprescindibles. Israel Galván, amb el seu flamenc intel·lectual i avantguardista, presenta al Mercat de les Flors La curva, mentre que la voluptuosa dansa-teatre de Marta Carrasco s’exhibeix a No sé si…, al Versus Teatre. A més, coincidint en cartellera amb el seu germà Israel, la bailaora Pastora Galván estrena espectacle al Tablao Cordobés, acompanyada de la cantaora La Susi, el bailaor Jesús Carmona i el guitarrista David Cerreduela.

Una altra proposta estimulant és la que proporciona la coreògrafa i ballarina Sol Picó que, sota l’epígraf Llàgrimes d’àngel, ofereix la seva particular mirada a la col·lecció d’art romànic del MNAC. És un itinerari per la joia del centre a través de la música i la dansa i en el qual participen Adele Madau (violí), Mariona Sagarra (cant) i Verónica Cendoya i Sol Picó (dansa). I una última cita obligada és la d’avui (20,30 hores) als cinemes Bosque i Girona de Barcelona, on es projectarà en directe des del Royal Opera House de Londres el ballet Romeo y Julieta en la magnífica versió de Kenneth MacMillan interpretat pel Royal Ballet, una altra fantàstica iniciativa de la programació d’òpera i ballets en els cinemes d’estrena, amb una excel·lent acollida per part del públic barceloní.

La peça que Galván presenta al Mercat ve precedida també d’un notable èxit. La curva —segona part de La edad de oro, espectacle presentat a la darrera edició del Grec—, és un treball on el ballarí s’arrisca de debò a investigar i endinsar-se en nous horitzons. I per fer-ho ha comptat amb artistes d’excepció. Quatre persones en un bar, una vegada tancat el cau, engeguen una ceremònia íntima on en el marc acollidor del flamenc de Galván es fon l’austeritat del ball de Vicente Escudero i la contemporaneïtat de Pina Bausch; mentrestant, els acompanyen les notes al piano de freejazz, interpretades per la compositora suïssa Sylvie Courvoisier, el cante hondo d’Inés Bacán i el ritme amb les mans de Bobote. Els qui han vist La curva qualifiquen l’obra com a “inoblidable”.

Carrasco, una de les creadores més originals i intenses del panorama de les obres de teatre-dansa arriba al Versus Teatre amb No sé si.., un espectacle de petit format vital i enèrgic que la coreògrafa i ballarina interpreta amb l’actor Alberto Velasco. Originalitat i intensitat visual per narrar el passeig per la vida de dos germans bessons.