La resistència de la Rambla

Concepió Boronat, de 78 anys, amb un pin de Sant Jordi a la solapa de la jaqueta, passejava aquest migdia per la Rambla, passeig amunt, amb una rosa vermella que s'acabava de comprar. Amb una mascareta negra, estampada amb una petita senyera, fa anys que celebra el Sant Jordi pel popular passeig i aquest any, malgrat la pandèmia, no havia de ser diferent. “Els barcelonins som de venir a la Rambla”, corrobora la seva amiga Ana María Sánchez, de 77 anys, també veïna, com la Concepció, del barri de la Vall d’Hebron: “És l'artèria aorta de Barcelona”. Les dues jubilades no han estat precisament un...

Concepió Boronat, de 78 anys, amb un pin de Sant Jordi a la solapa de la jaqueta, passejava aquest migdia per la Rambla, passeig amunt, amb una rosa vermella que s'acabava de comprar. Amb una mascareta negra, estampada amb una petita senyera, fa anys que celebra el Sant Jordi pel popular passeig i aquest any, malgrat la pandèmia, no havia de ser diferent. “Els barcelonins som de venir a la Rambla”, corrobora la seva amiga Ana María Sánchez, de 77 anys, també veïna, com la Concepció, del barri de la Vall d’Hebron: “És l'artèria aorta de Barcelona”. Les dues jubilades no han estat precisament una excepció. Com elles, milers de barcelonins han desfilat pel cèlebre passeig malgrat que estava exclòs en aquesta edició com a escenari de la popular festa per evitar aglomeracions, tot i que al final sí que n'hi ha hagut ―i moltes― al passeig al llarg del dia.

No hi ha hagut, però, ni taules plenes de llibres ni parades espontànies de flors, tot i que, per contra, centenars de clients s'han acostat als quioscos de flors de la Rambla, que han viscut aquest divendres un fet insòlit: cues de ciutadans que volien anar a comprar roses, amb uns preus que arrencaven des dels cinc euros. La fidelitat d'aquests barcelonins ha compensat en part la imatge trista que ha ofert el passeig a primera hora. Cada any, de matinada, tot just quan es lleva el dia, aparquen les primeres furgonetes de les llibreries per anar col·locant les parades dels llibres. A les 9.00 del matí normalment ja estan a punt. No ha passat res d'això avui i a la Rambla s'ha respirat certa tristesa. “És com si avui no fos Sant Jordi. Fa una mica de pena”, ha lamentat Carmen Pérez, que treballa des de fa anys a la Rambla. “Per què hi pot haver mercats de roba a l'aire lliure a Sant Adrià i aquí no se'n poden fer de llibres?”, s'ha preguntat.

No a tothom li ha causat pena aquesta sensació de buit. Lluís Blasco, de 68 anys, veí del passeig, afirma que aquesta edició serà una excepció i que quan tothom estigui vacunat ja arribaran temps millors. “Jo del que tinc nostàlgia és del silenci”, diu advertint que altres anys hi havia tal aglomeració de veïns a la Rambla que amb prou feines podia obrir la porta de l'escala i veia des del balcó una riuada de gent que gairebé espantava. Pràcticament com la que hi havia aquest matí al passeig de Gràcia, on no es podia circular amb bicicleta ni pel lateral.

Jaume Collboni, tinent d'alcalde de Barcelona, complia a les 10.00 del matí amb el seu ritual de cada Sant Jordi: anar a comprar una rosa a la parada de flors de la Carolina. Una mica més amunt, Ada Colau i una legió d'escriptors iniciava la jornada a La Virreina i gràcies a la pressió dels fotògrafs acceptaven fer-se un retrat a la Rambla. “No es podia fer el Sant Jordi aquí per la densitat de ciutadans que s'hi haurien concentrat. De fet, s'aconsella que no hi hagi manifestacions pel passeig”, explica mentre descriu que en els últims mesos, sense la pressió turística, els veïns han anat reconquerint el passeig.

No gaire lluny i uns metres més avall, José Moya, de 55 anys, florista, que ja ha viscut 33 Sant Jordi a la Rambla, lamenta l'exclusió: “Em sap greu. No soc metge, però li han tret una mica l'encant”. Té a la botiga 1.500 roses per vendre. I admet, això sí, que no s'esperava tanta gent a primera hora del matí passejant. “La rosa i el llibre van de la mà per Sant Jordi”, corrobora la florista Ana Benzal, de 52 anys, que no amaga que troba a faltar tenir la literatura més a prop. No tenia ni idea de com li aniria el dia —sí que ha celebrat que no hi hagués parades espontànies— però amb els seus fills no parava de vendre.

Antonio Rodríguez, cambrer d'El Cafè de l'Òpera, que ha estat un any en ERTO, diu que al migdia, en condicions normals, ja haurien anat molt atrafegats. “Es fa una mica estrany, però què hi farem”, assenyala. Dues hores més tard, prop de les 13.00, veïns esperen pacientment el seu torn per entrar a la plaça Reial, reconvertida en una gran llibreria. Els vigilants controlaven que a l'interior no hi hagués més de 700 persones. “Hi havia cua abans d'obrir”, explica Trini Poveda, de 32 anys, de la llibreria de la Filmoteca, mentre despatxa un llibre. “La gent tenia moltes ganes de sortir”. Cues a la plaça Reial i alhora a la Rambla, on l'Ana i el Dani, de 21 anys, per exemple, fa uns quants minuts que fan cua davant d'un quiosc de flors. “Hem estat al passeig de Gràcia, però allà no hem vist parades”, afirmen. Una mica més amunt, al davant de La Virreina, la filera de gent és gairebé històrica: més de cent persones s'estan pacientment a la cua per comprar una rosa.