Badalona homenatja un mag pioner del comerç d'il·lusions

Badalona va tancar ahir, amb inevitables retallades, el seu festival de màgia malgrat la pandèmia. La tradicional gala al teatre Zorrilla es va obrir divendres amb l'homenatge a Josep Maria Llàcer, mag i propietari de la botiga barcelonina Selecciones Mágicas. La va fundar el 1973 amb un servei al client per correspondència que s'anticipava a l'actual comerç en línia. Com va recordar el director del festival, Enric Magoo, Llàcer va viure amb passió la màgia des de petit. Il·lusionista i fabricant de trucs (va construir màquines per a la desapareguda Scala) “sempre ha estat obert a ensenyar als...

Badalona va tancar ahir, amb inevitables retallades, el seu festival de màgia malgrat la pandèmia. La tradicional gala al teatre Zorrilla es va obrir divendres amb l'homenatge a Josep Maria Llàcer, mag i propietari de la botiga barcelonina Selecciones Mágicas. La va fundar el 1973 amb un servei al client per correspondència que s'anticipava a l'actual comerç en línia. Com va recordar el director del festival, Enric Magoo, Llàcer va viure amb passió la màgia des de petit. Il·lusionista i fabricant de trucs (va construir màquines per a la desapareguda Scala) “sempre ha estat obert a ensenyar als mags que se li apropaven”. Llàcer, de 72 anys, va recordar com ha gaudit amb la màgia i el que va aprendre del mag Joan Forns, el badaloní Li-Chang, a qui es dedica el festival, que ha celebrat la seva 21a edició.

A la nit de l'estrena, cap artista va parlar en la seva actuació, la qual cosa va destacar l'animada retòrica del presentador, Karim, mag i monologuista amb unes ocurrències que van divertir una sala amb ocupació restringida.

Després d'un exercici de dibuixos evanescents que va traçar Rolanda amb llum sobre una pantalla, Rubén Vilagrand es va presentar amb una maleta. Corbates, sabates i mocadors li van servir per organitzar una màgica i riallera sessió de cinema mut. La portuguesa Solange Kardinaly va presentar un exercici de transformisme amb ràpids canvis d'indumentària i models cenyits que no semblava que poguessin ocultar el repertori que va lluir. Marco Zoppi va fer un recital de bombolles de sabó. La màgia de gran escenari va estar a càrrec del català Mag Edgard, amb generosa producció per mostrar il·lusions com la levitació.

Héctor Mancha no va necessitar ni tan sols una maleta. Sol a l'escenari, amb la camisa arremangada, va fer aparèixer infinitat de cartes en un esplèndid exercici en el qual, a la dificultat tècnica de portar les cartes sense que l'espectador se n’adoni, s'afegia una inquietant sobrietat estètica. Badalona va tornar a convocar la sorpresa.