Barcelona crea noves zones verdes sense augmentar el nombre de jardiners

Barcelona ha emprès una “revolució verda”, com la va anomenar l'alcaldessa (llavors candidata), Ada Colau, en l'última campanya electoral. La ciutat conserva i gestiona 981 hectàrees verdes i en suma 40 noves cada mandat. Però la plantilla de Parcs i Jardins no augmenta en la mateixa proporció. Fa 10 anys la ciutat tenia 1.029 jardiners, es va tocar fons el 2016 (900) i s'ha recuperat fins a 970 l'any passat (entre els quals figura personal amb jubilacions parcials i els seus relleus). Mentre les hectàrees de verd no paren de créixer, la plantilla envelleix, la maquinària i els vehicles són ob...

Barcelona ha emprès una “revolució verda”, com la va anomenar l'alcaldessa (llavors candidata), Ada Colau, en l'última campanya electoral. La ciutat conserva i gestiona 981 hectàrees verdes i en suma 40 noves cada mandat. Però la plantilla de Parcs i Jardins no augmenta en la mateixa proporció. Fa 10 anys la ciutat tenia 1.029 jardiners, es va tocar fons el 2016 (900) i s'ha recuperat fins a 970 l'any passat (entre els quals figura personal amb jubilacions parcials i els seus relleus). Mentre les hectàrees de verd no paren de créixer, la plantilla envelleix, la maquinària i els vehicles són obsolets i contaminants, alerten els sindicats. El resultat és que el manteniment empitjora.

La Canòpia de Glòries, el bulevard al final de Meridiana, l'eix verd de Cristóbal de Moura, el parc de Pla i Armengol... Són espais verds inaugurats en els últims dos anys però dels quals s'ocupa el mateix personal que hi havia abans a cada zona. “Els companys del parc del Clot ara s'encarreguen també de la Canòpia”, assegura Fani Portolés, delegada de CGT a l'empresa, que assenyala el “sobreesforç” que comporta l'augment de feina sense més efectius: “Encara no hem arribat a les xifres del 2010 i això significa que hi ha actuacions que no es poden fer o que es fan de qualsevol manera”.

En aquest mandat està previst inaugurar nous parcs a la Model, Sagrera, el passeig marítim i Can Batlló. I en nous barris, com el de la Marina, a la Zona Franca, també hi ha previst un parc, a més de les petites actuacions.

La presidenta del comitè d'empresa, Sílvia Fitó (CCOO) celebra que l'actual govern municipal aprovés un pla de xoc i recuperés personal, “però la situació era tan greu i la plantilla tan envellida que no és suficient, i a més algunes incorporacions s'han destinat a l'àrea tècnica, no a la verda”. “Hi ha 100 persones en situació de jubilació parcial que fan un 25% de la jornada”, afegeix.

“Ja ens agrada que augmenti el verd, però si no ho fem en la mateixa proporció que el personal i amb gran dispersió entre les noves zones, el manteniment es fa de forma més lleugera, i així pateix la salut del personal i acaba sent perjudicial per a les plantes”, assenyala. Fitó també explica que la plantilla ha de patir les conseqüències de decisions com prescindir d’herbicides, de manera que les plantes creixen més, o sobre l'arbratge viari, decisió que es va prendre en el passat amb criteris equivocats. Com a exemple cita els oms, arbres enormes que acaben molestant els veïns. Des de CGT, Portolés afegeix que el conveni parla d'una ràtio d'un jardiner de manteniment per cada 1,2 hectàrees “que no es compleix”. El sindicat calcula que falten 400 persones.

El gerent de Parcs i Jardins, Francesc Jiménez Gusi, respon que l'empresa municipal està “intentant recuperar el personal que tenia” i que l'últim conveni preveu promocions internes i noves contractacions, però que estan condicionats pels pressupostos. “Si la situació econòmica no és tan bona, serà més difícil”, adverteix. Però apunta que “el model de gestió del verd està canviant i la dedicació serà diferent”.

Jiménez Gusi es refereix al canvi de gestió cap a la “naturalització”. Amb metodologies que el regidor d'Emergència Climàtica, Eloi Badia, va explicar el juny passat –quan el verd va arribar a altures mai vistes pel confinament durant l'estat d'alarma– que afavoreixen els “processos ecològics, l'entrada espontània de flora i fauna” i actuacions com “reduir la freqüència de la sega per afavorir el creixement d'espècies herbàcies, augmentar els escocells amb vegetació o podar menys els arbres”.

El responsable dels serveis de conservació de Parcs i Jardins, Antonio García Bravo, explica que la naturalització no comporta menys feina, sinó “una gestió amb altres freqüències”, perquè s'adapten al ritme de les estacions de l'any. Els dos responsables de l'empresa municipal admeten que l'aposta de la ciutat per augmentar el verd en espais verds dispersos també generarà més dedicació i fins i tot requerirà adaptar la maquinària. “Naturalitzar no significa no fer res i deixar-ho com està, el manteniment és diferent, no és deixar-ho de la mà de Déu”, alerta Fani Portolés, que troba a faltar formació als empleats per a la nova gestió i assegura que “no hi ha un criteri homogeni”.

El sindicat CGT també qüestiona decisions sobre la gestió de la plantilla i critica que es destinin més recursos i personal a les àrees tècnica i administrativa que al verd (manteniment, poda, conductors, mecànics). “Encara que hi hagi molts tècnics, necessitem gent al carrer, cuidant les zones verdes”, critica Portolés.