“Les ‘startups’ tenim estructures molt fràgils”

El sector tecnològic de Barcelona pronostica que la virtualització de la vida durant el confinament impulsarà la transformació digital en les empreses en l'anomenada nova normalitat. Els experts assenyalen que part de la filosofia del teletreball que han adoptat algunes organitzacions ja no retrocedirà, per la qual cosa tindran noves necessitats que podran satisfer les startups. L'optimisme és contingut. Les emergents de base tecnològica reclamen ajudes públiques per poder sostenir unes estructures que són febles i poder créixer, ja que, com que depenen de rondes de finançament, algun...

El sector tecnològic de Barcelona pronostica que la virtualització de la vida durant el confinament impulsarà la transformació digital en les empreses en l'anomenada nova normalitat. Els experts assenyalen que part de la filosofia del teletreball que han adoptat algunes organitzacions ja no retrocedirà, per la qual cosa tindran noves necessitats que podran satisfer les startups. L'optimisme és contingut. Les emergents de base tecnològica reclamen ajudes públiques per poder sostenir unes estructures que són febles i poder créixer, ja que, com que depenen de rondes de finançament, algunes només tenen caixa per sobreviure alguns mesos.

“La transformació digital no s'havia fet abans per una qüestió cultural”, assenyala el director de Transformació Digital de la Mobile World Capital, Jordi Arrufí, sobre la idea que l'empresari estava acostumat a tenir els treballadors a l'oficina. “Semblava que, si no, era sospitós d'alguna cosa”, argumenta, alhora que afirma que el treball pot derivar en una fórmula semipresencial. Pronostica que aquest factor incrementarà les necessitats tecnològiques de les companyies, i hi podran donar sortida startups especialitzades en àmbits com el comerç electrònic, l'administració de xarxes o els serveis al núvol. Un factor essencial, segons Arrufí: la internacionalització.

TeamEQ és una startup barcelonina que ofereix un programari per monitorar en temps real factors com la motivació o el rendiment d'un equip de treball. La directora, Francesca Gabetti, explica que durant l'estat d'alarma el seu producte ha generat un interès inèdit. La companyia fins i tot ha contractat dos treballadors nous. “Fa unes setmanes explicàvem com seria el futur del treball”, explica. I, de sobte, assegura que es veu en aquest avenir. “Però les startups tenim estructures molt fràgils”, adverteix Gabetti. La seva empresa té marge. Va aconseguir una ronda de capital d'1,5 milions just abans del confinament. “Però sento molts emprenedors d'altres sectors que no saben si arribaran més enllà de l'estiu”, apunta.

El confundador de Barcelona Tech City Miguel Vicente fa una crida a les administracions perquè ofereixin ajudes específiques per a les startups, preocupat perquè les que estan en vigor fan que aquestes empreses “no passin les anàlisis de risc dels bancs”, en tenir balanços de companyies en creixement. Destaca que les que se centren en telemedicina, l'streaming i l'educació “estan creixent més que mai”, tot i que alerta que entre un 30 i 40% del total es troben en una situació crítica. “Barcelona serà tecnològica o no serà”, diu respecte al futur, i argumentar que “si haguéssim de construir l'economia des de zero, es basaria molt més en la tecnologia”.

“Les tecnològiques són les grans beneficiades de la pandèmia”, exposa el professor del Departament d'Operacions, Innovació i Data Sciences d'Esade, Esteve Almirall. Esmenta grans companyies com Amazon, Zoom o Netflix. En l'àmbit local: Glovo i el centre de recerca Barcelona Supercomputing Center (BSC). “En el sector ens falten empreses mitjanes i grans”, observa. Almirall afegeix que a Espanya s'han prioritzat en les últimes dècades les ajudes al sector industrial i no al camp digital: “Si no hi dona suport, no progressarà com a país. Suposa un factor multiplicador per a totes les indústries”. Proposa incentius fiscals i que les administracions contractin la tecnologia a companyies locals en comptes de gegants informàtics.

Ata Gür és el cofundador de Frizbit, una empresa que forma part de la incubadora de Barcelona Activa que ofereix un sistema de transaccions en línia. Treballa principalment amb companyies del sector turístic —a les quals aquestes setmanes ha decidit no cobrar-los la quota— i de comerç electrònic, amb un increment en la facturació durant la crisi: Una de freda i una de calenta que han ajudat l'empresa a compensar els guanys. “La gent ara està acostumada a comprar en línia i el sector continuarà creixent”, preveu.

Emprendre en plena pandèmia

Tres informàtics confinats —dos a Barcelona i un a Londres— han desenvolupat durant l'estat d'alarma una app, Watchie, que ajunta en un cercador el catàleg de les diverses plataformes de televisió. “Amb tothom a casa, era un bon moment per treure-la”, explica un dels creadors, Dani Grande. Amb 3.500 descàrregues en tres setmanes, busquen fer negoci aconseguint el suport de Netflix, Amazon o HBO. Assalariats en altres companyies, esperen poder constituir-se com a empresa en el futur i dedicar tots els esforços al projecte.