Un any de tribunals, protestes i Rosalía
La sentència contra els líders del procés, el naixement de Tsunami Democràtic per donar-hi resposta, l’esclat de la diva barcelonina i els equilibrisimes de Colau i ERC han marcat el 2019
L’any 2019 s’ha escapat entre el judici als líders del procés —quatre mesos al Suprem—, la seva sentència —coneguda el 14 d’octubre— i les protestes en contra. Mentre es popularitzava l’argot judicial, va néixer un nou concepte de gran ona marina: Tsunami Democràtic. La plataforma anònima va ser creada el setembre sota el credo de la “desobediència civil” i va tocar sostre amb el col·lapse de l’aeroport del Prat, que va marcar l’inici d’una setmana de greus disturbis a Catalunya.
Jesús García
Un judici històric, sense parangó, el més important de la democràcia contemporània espanyola amb l’excepció, potser, del procés pel cop d’Estat del 23-F. Un judici que va enganxar milers de catalans com si es tractés d’una telenovel·la, i que els va convertir durant quatre mesos en presumptes experts en dret penal; que va elevar un jutge, Manuel Marchena, a la categoria d’estrella mediàtica. Un judici a polítics presos o a presos polítics, segons el prisma amb què es miri, que va mostrar dues versions irreconciliables d’uns mateixos fets —els que van tenir ...
Dues visions de la realitat en el judici de tots els judicis
Jesús García
Un judici històric, sense parangó, el més important de la democràcia contemporània espanyola amb l’excepció, potser, del procés pel cop d’Estat del 23-F. Un judici que va enganxar milers de catalans com si es tractés d’una telenovel·la, i que els va convertir durant quatre mesos en presumptes experts en dret penal; que va elevar un jutge, Manuel Marchena, a la categoria d’estrella mediàtica. Un judici a polítics presos o a presos polítics, segons el prisma amb què es miri, que va mostrar dues versions irreconciliables d’uns mateixos fets —els que van tenir lloc la tardor catalana del 2017— i que no va servir per apropar-les ni un mil·límetre sinó que, potser, les va allunyar encara més.
El judici del procés ha accentuat potser la divisió entre dues maneres d’entendre una mateixa realitat. A Espanya i dins de Catalunya. I en cap jornada no xoquen tant aquests dos enfocaments com en l’1-O, epicentre de les sessions del judici: a un costat, referèndum il·legal, resistència ciutadana i irresponsabilitat política; a l’altre, llibertat d’expressió, violència policial i drets fonamentals.
El procés penal ja és història i les seves interioritats estan explicades amb més o menys gràcia en incomptables i oportunes novetats editorials. Però les seves conseqüències persisteixen. Tota una generació de polítics catalans ha estat apartada de la vida pública amb dures penes de presó —de 9 a 13 anys— i d’inhabilitació, per més que ara aconsegueixin victòries parcials a Europa. En espera dels primers permisos penitenciaris, la permanència dels polítics a la presó manté en suspens l’independentisme i una part de la societat catalana, crítica amb la decisió del Tribunal Suprem.
Per al separatisme, de fet, la sentència confirma els seus pitjors presagis: el resultat estava fixat per endavant i el judici va ser poc menys que una pantomima. A l’altre costat de les barricades se sent el lament que es queixa que la condemna hagi estat per sedició i no per rebel·lió.
Colau repeteix a l’alcaldia amb el PSC i els vots de Valls
Clara Blanchar
Les eleccions municipals també han marcat l’any. A Barcelona, Ada Colau repeteix com a alcaldessa, tot i que el camí no ha estat tan triomfal com el 2015. Aquesta vegada va empatar a 10 escons amb ERC, que va treure 4.833 vots més. Ernest Maragall no comptava amb suports per ser investit. Colau li va oferir un tripartit amb el PSC, però els vetos creuats ho van impedir. A Colau i al socialista Jaume Collboni els faltaven tres vots, que va cedir Manuel Valls per evitar una alcaldia independentista i a canvi de res, segons va assegurar. Va ser el glop més agredolç per a Colau, que va convèncer les seves bases de la necessitat de mantenir l’alcaldia.
Un estiu marcat per la inseguretat a Barcelona
Rebeca Carranco
L’estiu del 2019 va ser monotemàtic: la inseguretat a Barcelona. Els crims (11 homicidis entre el juny i el setembre dels 17 totals) i els robatoris violents (35% més al carrer) van centrar tota l’atenció. “Volem que es pugui anar per Barcelona sense que t’apunyalin pel carrer”, va afirmar el líder del PP, Pablo Casado. El conseller Miquel Buch va reforçar Barcelona amb més de 300 mossos i es va prometre la reobertura “gairebé immediata” de la comissaria de plaça de Catalunya, que continua tancada. El fred va temperar les males dades i Tsunami Democràtic va eclipsar el debat de la seguretat a la capital catalana.
La gran onada del Tsunami i una setmana de greus disturbis
R. C.
La sentència del Suprem dels líders polítics del procés, amb penes d’entre 9 i 13 anys de presó, va tenir una resposta al carrer que va superar qualsevol previsió policial. Una barreja d’accions promogudes per una plataforma anònima, batejada com a Tsunami Democràtic, i la iniciativa pròpia d’organitzacions independentistes i els CDR, amb persones molt joves implicades, va desembocar en una setmana de protestes i greus disturbis (del 14 al 18 d’octubre) a Catalunya.
Tres episodis van desbordar la policia: el col·lapse de l’aeroport del Prat, convocat per Tsunami, el bloqueig del Departament d’Interior, que va acabar amb cotxes cremant al costat d’edificis al carrer de Roger de Flor, i la derivada violenta d’una protesta estudiantil a la plaça d’Urquinaona.
El Tsunami va seguir amb les seves accions, sota el lema de la “desobediència civil”. Nascut al setembre amb la benedicció de les organitzacions independentistes, i investigat en una causa per terrorisme a l’Audiència Nacional al costat dels CDR, Tsunami va organitzar el bloqueig de l’AP-7 a la Jonquera l’11 de novembre per tancar la frontera amb França, i es va col·lapsar també la Nacional II. Posteriorment, va repetir l’acció a la mateixa autopista al seu pas per Girona. Fent pinya amb el Ministeri de l’Interior, Mossos, Policia, Guàrdia Civil i la policia francesa, van restablir la circulació sense incidents greus. Tsunami va convocar una altra acció durant el Barça-Reial Madrid del 18 de desembre. La plataforma no va aconseguir el seu objectiu de mostrar a les grades i a la gespa el seu lema: Spain, sit and talk. Els aldarulls es van repetir fora del camp.
El repte de cuidar, a més d’acollir, els menors migrants
Jessica Mouzo
Els càlculs del Govern auguraven una altra arribada massiva de joves migrants sols, com el 2018 (3.697, més del doble que el 2017). Tanmateix, el tancament de fronteres al Marroc, d’on procedeixen la majoria d’aquests xavals, va tombar els pronòstics: en van arribar poc més de 2.000. No es van repetir les escenes del 2018 de nois dormint en comissaries. Tampoc el col·lapse dels serveis d’atenció. La Generalitat s’havia preparat i disposava de més places per allotjar aquests menors.
Si bé l’emergència habitacional es va resoldre, la convivència en alguns municipis va fer aigües. La detenció de diversos joves migrants per presumptes agressions sexuals va provocar manifestacions veïnals i atacs contra els centres de menors. Al Masnou, un grup de veïns van intentar assaltar un alberg i diversos nois en van resultar ferits.
Aquests conflictes evidencien que no hi ha recursos ni prous mans per treballar en la integració d’aquests xavals en la comunitat, incorporar-los al mercat laboral o ajudar-los en el trànsit la vida adulta. A Barcelona, la presència de joves, majors o extutelats, que dormien i malvivien al carrer, va obligar la Generalitat a activar un pla de xoc.
Leo Messi engrandeix la seva llegenda en guanyar la sisena Pilota d’Or
Bernat Coll
La llegenda de Leo Messi sembla no tenir final. L’argentí va guanyar l’octubre passat la seva sisena Pilota d’Or i es confirma com el futbolista que més vegades ha aconseguit el guardó. Messi va superar Van Dijk (Liverpool) per tan sols set vots, i Mané (Liverpool) va ser tercer. Feia quatre anys que l’argentí no aconseguia el premi de France Football. El triomf reivindica el domini de l’argentí en l’última dècada. Va aconseguir el primer premi el 2009, i al llarg d’aquests 10 anys, s’ha convertit al costat de Cristiano Ronaldo en el gran dominador del futbol europeu. El seu inèdit sisè títol, a més, ofereix arguments als aficionats i experts, que el consideren el millor futbolista de tots els temps.
La Pilota d’Or d’aquest any, tanmateix, arriba després d’una temporada marcada per la decepció de Liverpool, en què el Barcelona va perdre estrepitosament en la tornada de les semifinals contra el conjunt anglès i va quedar eliminat. La derrota ha posat en dubte la capacitat de la plantilla per competir al màxim nivell. Les prestacions de Messi, en canvi, no s’esgoten. Va aconseguir la seva sisena Bota d’Or, el guardó que premia el màxim golejador de les lligues europees, i és pitxitxi de l’actual lliga.
Tot a punt a la capital per vetar el cotxe contaminant
Clara Blanchar
Després de tres anys de preparació i debat públic, Barcelona ho té tot a punt per vetar als cotxes contaminants a partir de l’1 de gener del 2020, una mesura que busca millorar la qualitat de l’aire i la salut dels ciutadans. La capital catalana implanta una zona de baixes emissions (ZBE) on prohibirà circular els cotxes més antics, els que més contaminen i no tenen l’etiqueta ambiental de la DGT. S’activarà el dia 2, primer laborable de l’any.
La ZBE de Barcelona inclou la capital, l’Hospitalet, Sant Adrià de Besòs i part d’Esplugues i Cornellà de Llobregat. El blindatge al cotxe contaminant s’aplicarà els dies feiners de set del matí a vuit de la tarda. La ZBE ha rebut crítiques d’ecologistes i veïns que demanen endurir-la; i també de les patronals, que exigeixen suavitzar-la.
Per no perjudicar els col·lectius més precaris, durant el primer any el govern de l’alcaldessa Ada Colau permetrà circular-hi les furgonetes, camions, autobusos i autocars o famílies sense recursos que depenguin del seu cotxe per treballar encara que no tinguin etiqueta: gaudiran d’un any de marge per renovar els seus vehicles. Hi haurà altres col·lectius exempts de la prohibició, els vehicles especials: grues, funeraris i d’urgències (bombers, ambulàncies o policies), camions de firaires, food-trucks o de transport de cabals.
Per donar marge a la població, Colau no multarà els incompliments fins l’1 d’abril, en un canvi de paradigma a la ciutat que serà controlat per 120 càmeres que llegiran les matrícules. I per a casos puntuals o turistes que vulguin circular per Barcelona sense etiqueta, l’Àrea Metropolitana ha habilitat un sistema per sol·licitar fins a 10 permisos a l’any per conductor.
L’asfíxia del sector social per falta de recursos
Josep Catà
La falta de pressupostos a Catalunya —la Generalitat funciona encara amb la pròrroga dels últims comptes públics aprovats, del 2017— i l’absència d’un Govern de l’Estat en plenes funcions, han ofegat un any més el sector social, que arrossega gairebé una dècada marcada per les retallades que no s’han aconseguit revertir. La falta de recursos afecta les empreses i entitats que presten els serveis públics, i també els treballadors i educadors dels serveis socials, que han expressat en més d’una ocasió aquest any el seu malestar per la sobrecàrrega de feina derivada de les retallades. La paràlisi política impedeix de desenvolupar mesures per pal·liar la pobresa a Catalunya, com la renda garantida de ciutadania, una mesura aprovada el 2017 i amb un reglament que encara no s’ha redactat.
Una de les mostres que el sector treballa amb un motor avariat ha estat l’impacte que ha tingut, aquest any, la pujada del salari mínim professional, que ha posat en un compromís les empreses socials, com les que ocupen persones amb discapacitat, ja que la pujada del SMI no ha anat acompanyada d’un increment de les subvencions.
La falta de recursos va deixar una imatge inèdita: sindicats, patronals, treballadors i empreses del sector social van fer un manifest unitari per demanar al Govern un augment de les tarifes i una reversió de les retallades.
La sanitat catalana també pateix la falta de nous pressupostos, que impedeix posar en marxa nous projectes, com el decret de llistes d’espera, que milloraria l’accessibilitat. Els metges d’atenció primària, que l’any passat van anar a la vaga per denunciar la pressió assistencial, tampoc no acaben de remuntar. La sobrecàrrega per falta de professionals persisteix.
ERC s’erigeix en primera força i Ciutadans cau
Àngels Piñol
Esquerra Republicana ha arribat aquest 2019 com la primera força política a Catalunya amb dues victòries consecutives en les eleccions generals i en les municipals. L’èxit en aquest cicle electoral li va servir per assolir per primera vegada les alcaldies de Lleida i Tarragona i li va deixar un gust agredolç: va vèncer a Barcelona però per 4.800 vots no va poder desbancar Ada Colau. Els republicans han tancat l’any immersos en la negociació amb el PSOE per investir Pedro Sánchez i amb la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que ha reconegut en una sentència els drets d’Oriol Junqueras com a eurodiputat.
La tendència a l’alça d’ERC la situa com a favorita a guanyar les pròximes eleccions autonòmiques. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha condemnat aquest mes de desembre a un any i mig d’inhabilitació el president de la Generalitat, Quim Torra, per un delicte de desobediència al negar-se a retirar una pancarta en favor dels “presos polítics i exiliats”. El president presentarà un recurs al Tribunal Suprem i si es confirma la decisió —com és previsible— la política catalana obrirà una etapa d’incertesa.
ERC confia a fer el doble sorpasso: superar els seus socis i rivals de Junts per Catalunya —en les eleccions del 21-D els van prendre dos escons— i també desbancar Ciutadans, vencedor d’aquells comicis. L’ímpetu d’ERC contrasta amb la caiguda de Cs: Inés Arrimadas ha renunciat aquest any a ser líder de l’oposició per ser diputada a Madrid. L’operació, de moment, no ha funcionat: el partit s’ha enfonsat i Albert Rivera ha deixat la política. Arrimadas, substituïda a Catalunya per Lorena Roldán, es prepara ara a dirigir Ciutadans a tot Espanya.
El canvi de paradigma del zoo de Barcelona
A. L. Congostrina
L’Ajuntament de Barcelona va posar, a començaments de maig, la primera pedra per al canvi de paradigma del zoològic. El ple municipal va aprovar modificar l’ordenança de protecció d’animals per prohibir la reproducció dins del zoo d’espècies que no puguin ser alliberades en la naturalesa. En l’actualitat hi ha 2.000 animals de 300 espècies a la instal·lació barcelonina. Aquests animals seran cuidats a l’espai actual fins que morin o, en els casos que sigui possible, traslladats a santuaris.
L’ordenança és plena de matisos. Si bé espècies com l’elefant, l’os, el camell, el cangur, la zebra, entre d’altres, ja no podran reproduir-se en no trobar-se en perill d’extinció, les que sí que ho estan —com els orangutans— tindran un tractament diferenciat. La direcció del zoo ha de redactar un projecte per a cada espècie que determini si és viable que es reprodueixin al recinte, tenint en compte que això haurà d’aportar “beneficis” a la conservació de l’espècie. També, que sigui possible reintroduir-los en la naturalesa “a curt, mitjà o llarg termini”.
El CAP Raval guanya la batalla al Macba per la Misericòrdia
J. Á. Montañés
Després d’anys d’enfrontament entre el Macba i el CAP Raval Nord pel control de la Capella de la Misericòrdia, per ampliar-se o traslladar-s’hi, el conflicte va acabar al novembre. Després d’un pacte entre tots, el Macba cedia la capella perquè el CAP s’hi traslladi i el museu s’ampliarà en un nou edifici al davant del cub blanc de Meier, en un racó de la plaça dels Àngels.
Final de la guerra. El CAP es va imposar al museu; la sanitat a la cultura, en un barri en el qual el museu va néixer per donar una nova vida, però ara, els veïns li han donat l’esquena i només han reclamat més bona atenció sanitària. A partir d’ara caldrà requalificar edificis i terrenys per tirar endavant els dos projectes. Però al nou i necessari CAP li pot passar factura la Capella: tota actuació en el Raval va precedida de treballs arqueològics que poden retardar el projecte. També caldrà respectar la façana posterior de la capella, protegida, amb la qual cosa, tant el personal sanitari i com els soferts malalts continuaran pagant el peatge de conviure amb un edifici històric.
Rosalía s’erigeix com a diva internacional cuidant els seus orígens
Jordi Pueyo
Aquest any ha estat apoteòsic per a Rosalía. Va començar el 2019 recollint el premi Ciutat de Barcelona i mesos més tard, al novembre, va arrasar als Grammy Llatins amb el seu disc El mal querer. L’artista ha assolit l’èxit en el panorama internacional, però alhora ha cuidat el seu patrimoni més local. Al juliol va sorprendre amb una cançó en català, Milionària, un homenatge a la rumba catalana que ja té 37 milions de reproduccions a Spotify.
Poderosa, carnal, moderna són els adjectius que va escollir el periodista Luis Hidalgo com a títol de la crònica de l’esperat, durant mesos, concert de Rosalía a Barcelona, el passat 7 de desembre. Davant de 15.000 assistents, es va emocionar apropant-se al pit les mans, amb les seves característiques ungles que sembla que no tinguin final. Tota ella està instal·lada en la hipèrbole i ha assolit l’estatus de celebrity global. Els portals de famosos dels EUA i el Canadà han arribat a especular sobre els seus suposats romanços.
Abans de la cirereta dels concerts a Barcelona i Madrid per acabar l’any, la cantant de Sant Esteve Sesrovires va ser reconeguda per Time i va fer vibrar els escenaris als MTV Europe Music Awards que es van celebrar a Sevilla. Allà, Con altura, tema al costat de J Balvin, es va emportar el va premi a la millor col·laboració. Rosalía agafa un lloc a l’olimp de les dives del pop que va donar títol a la crònica del concert del periodista Xavi Sancho.
Rosalía és el fenomen més recent de la música espanyola. Més enllà de la seva carrera cap al punt més alt, no va tenir pèls a la llengua en fer la seva valoració de la nit electoral del passat 10 de novembre. “Fuck Vox”, va tuitejar després de tenir notícia de l’ascens del partit d’extrema dreta.