Arquitectura arran d’aigua, un impacte més enllà de l’edifici

Madrid, Barcelona, Sant Sebastià, totes aquestes ciutats tenen alguna cosa en comú: tenen projectes arquitectònics propers a cossos d’aigua. Element vital relacionat amb l’assentament humà, però també amb el redisseny dels paisatges urbans europeus, és un dels eixos centrals de l’exposició Arquitecturas en la orilla, del Museu Marítim de Barcelona. La mostra acull un centenar de maquetes, plànols i imatges d’obres i passejos construïts al costat de rius i costes que han transformat el panorama d’algunes urbs al continent. L’exposició —gratuïta i oberta fins al 12 de gener— se submerge...

Madrid, Barcelona, Sant Sebastià, totes aquestes ciutats tenen alguna cosa en comú: tenen projectes arquitectònics propers a cossos d’aigua. Element vital relacionat amb l’assentament humà, però també amb el redisseny dels paisatges urbans europeus, és un dels eixos centrals de l’exposició Arquitecturas en la orilla, del Museu Marítim de Barcelona. La mostra acull un centenar de maquetes, plànols i imatges d’obres i passejos construïts al costat de rius i costes que han transformat el panorama d’algunes urbs al continent. L’exposició —gratuïta i oberta fins al 12 de gener— se submergeix en l’arxiu del Premi d’Arquitectura Contemporània de la UE - Mies van der Rohe (EU Mies Awards) a partir d’una selecció de 68 obres.

La Fundació Mies van der Rohe, amb l’ajuda de l’entitat Arquitectes per l’Arquitectura, organitza aquesta exposició que analitza els canvis en les relacions que s’han produït a nou ciutats europees, en les últimes tres dècades, amb l’aigua. Amsterdam, Barcelona, Copenhaguen, Lisboa, Marsella, París, Reykjavík, Rotterdam i Oslo són les elegides. La directora de la fundació, Anna Ramos, destaca la importància dels originals que s’exhibeixen ja que, segons apunta, expliquen “com la regeneració urbana ha estat el motor de l’arquitectura contemporània”, en espais on abans es feien activitats industrials.

La mostra és comissariada per l’acadèmic i Director de l’Observatori de la Urbanització (UAB), Francesc Muñoz, que aporta una lectura del patrimoni, com ja el va fer en la publicació ATLAS de Arquitectura Europea Contemporánea (2016). A més, hi participen els comissaris de la fundació Anna Sala i Ivan Blasi, que ressalten que aquesta exhibició “és una oportunitat” perquè els assistents coneguin de prop l’arxiu del premi. “Hi ha una sèrie de patrons que es repeteixen en la transformació urbana, són projectes amb programes lligats al lleure i a la cultura, per exemple, a través d’un aquari o d’un teatre”, comenta Giralt.

El comissari Muñoz considera, per part seva, que aquests espais “banalitzen l’urbanisme i obvien les particularitats de cada lloc”. Ho defineix com a urbanalització, tant en grans poblacions com en aquelles “de menor escala o contextos perifèrics”. A més, assenyala que són edificis que “no només canvien la forma i funcions del front marítim o fluvial” sinó també “la imatge i fisonomia” dels territoris.

En aquesta exposició, els visitants poden conèixer de prop les entranyes de nou projectes situats a Catalunya com el Club Nàutic d’Estartit (Girona). Entre les 68 obres triades se n’exhibeixen quatre de guanyadores del Premi Mies van der Rohe: la Biblioteca Nacional de França (París, 1996), l’Auditori del Kursaal (Sant Sebastià, 2001), l’edifici de l’Òpera i el Ballet Nacional de Noruega (Oslo, 2009) i el centre de concerts i conferències Harpa (Reykjavík, 2013). En l’actualitat, el guardó compta amb una selecció de 3.618 d’obres construïdes a Europa, i un arxiu amb 500 maquetes originals.

La difusió de l’arquitectura

La Fundació Mies van der Rohe augmentarà l’oferta educativa per a l’any que ve amb l’obertura del seu pavelló —de manera gratuïta— tots els primers diumenges de mes, a la capital catalana. Així ho explica l’organització, a través d’un comunicat de premsa publicat per l’Ajuntament de Barcelona, en el qual també s’hi anunciaven nous tallers per al foment de l’arquitectura entre els més joves. Respecte als suports i premis que ofereixen, la Beca Lilly Reich per promoure la igualtat en el camp i de caràcter biennal, tindrà la seva segona edició el 2020, i el guardó Young Talent in Architecture celebrarà el seu tercer lliurament.

El programa té per objectiu donar a conèixer el pavelló i posar-lo a l’abast del públic promovent un “impuls en el diàleg sobre l’arquitectura a Barcelona, i en els circuits europeus i internacionals”. Una mesura amb què esperen rebre uns 100.000 visitants el 2020, segons van informar. A part de mantenir els seus programes educatius ja consolidats, com l’adreçat a alumnes de secundària i batxillerat, l’organització va explicar que comptaran amb una nova iniciativa per introduir aquesta disciplina a alumnes de primària a la capital catalana.