Lleida, la incertesa d’una Paeria sense Àngel Ros
Fèlix Larrosa intentarà mantenir el govern municipal en mans del PSC malgrat que el 28-A ERC va ser la llista més votada a la ciutat
La batalla electoral de diumenge a Lleida és una de les més obertes que es recorden a la capital del Segrià. El procés independentista, a més del declivi de qui fins a l'agost era alcalde de la ciutat, Àngel Ros, podria arrabassar al PSC una de les capitals que menys ha canviat de color des del 1979. Amb tota probabilitat, el ple de la Paeria que surti diumenge quedarà atomitzat i les aliances seran la clau per a les futures polítiques.
El socialista Ant...
La batalla electoral de diumenge a Lleida és una de les més obertes que es recorden a la capital del Segrià. El procés independentista, a més del declivi de qui fins a l'agost era alcalde de la ciutat, Àngel Ros, podria arrabassar al PSC una de les capitals que menys ha canviat de color des del 1979. Amb tota probabilitat, el ple de la Paeria que surti diumenge quedarà atomitzat i les aliances seran la clau per a les futures polítiques.
El socialista Antoni Siurana (PSC) va ser el primer paer en cap de Lleida. Només va perdre una vegada la vara d'alcalde, el 1987, a favor de CiU. La va recuperar dos anys després amb una moció de censura per a la qual va necessitar tres trànsfugues. Siurana va abandonar l'alcaldia el 2003 per ocupar el càrrec de conseller d'Agricultura a la Generalitat de Pasqual Maragall. Faltaven tres anys per a les eleccions locals i l'hereu va ser un, llavors, desconegut exdirectiu de Coca-Cola: Àngel Ros. En la seva primera elecció el 2007 Ros va obtenir majoria absoluta (15 dels 27 regidors). El 2011 va revalidar la majoria absoluta (15), però el 2015 va obtenir els pitjors resultats del PSC (8 regidors). Ros necessitava pactar i va aconseguir un aliat: Ciutadans, que havia entrat per primera vegada a l'Ajuntament (4 regidors).
En l'últim mandat de Ros la capital del Segrià ha estat escenari de les manifestacions independentistes més nombroses de la seva història. Aquestes protestes multitudinàries van coincidir en el temps amb un Ros que era, a més, president del PSC i que rebia el suport de Cs i el PP en la majoria de decisions. Quan Pedro Sánchez va guanyar la moció de censura van començar a moure's fitxes al PSC de Lleida. Ros va aconseguir nomenar subdelegat del Govern espanyol el seu gendre, José Crespín, i va trobar una sortida deixant l'alcaldia i fent-se ambaixador d'Espanya a Andorra. Va abandonar la Paeria amb un PSC dividit i on el seu successor es va triar en unes primàries que va guanyar el seu segon tinent d'alcalde, Fèlix Larrosa. El successor de Ros afronta ara la missió de no perdre un dels històrics feus socialistes. Una tasca complicada, sobretot tenint en compte que en les generals del 28 d'abril ERC va guanyar les eleccions a Lleida amb 18.204 vots, seguit del PSC, amb 14.649, i de JxCat, amb 9.460.
Larrosa intenta ara marcar un perfil propi i diferenciar-se de Ros. Es presenta amb una llista renovada i amb la proposta de convertir la capital del Segrià en la segona ciutat de Catalunya. JxCat torna a presentar Toni Postius, que va intentar sense èxit bastir una llista unitària amb ERC. Ángeles Ribes, la líder de Ciutadans, repeteix al capdavant de la formació taronja amb l'objectiu d'arrabassar l'alcaldia als socialistes i impedir els símbols independentistes a l'espai públic. ERC canvia al seu candidat i aposta per un d'històric: Miquel Pueyo. La CUP hi presenta una llista renovada amb Rosa Peñafiel al capdavant mentre que el Comú de Lleida hi presenta l'activista Sergi Talamonte.
A més de la bretxa entre independentistes i no independentistes, en el proper mandat el govern que surti de les urnes afronta reptes com l'engegada del nou POUM, el Pla de la Mariola o el futur de la Fira de Lleida.