Tàpies i Albert Serra, del terra a la sala d’exposició

A la Fundació Tàpies li van bé els diumenges. Després de l'èxit que va viure en inaugurar aquest dia, cosa que no és gens corrent, la mostra Diumenge, d'Oriol Vilanova, en la qual més de 2.000 persones van anar amb l'afany de veure i comprar postals. Ahir, els responsables d'aquest centre del carrer Aragó van repetir experiència per donar a conèixer la nova exposició amb obres de l'artista i la pel·lícula de l'inclassificable cineasta Albert Serra, dues propostes d'entrada dispars, però que en el fons tenen molt a veure. Com no podia ser d'una altra manera, la jornada festiva i de por...

A la Fundació Tàpies li van bé els diumenges. Després de l'èxit que va viure en inaugurar aquest dia, cosa que no és gens corrent, la mostra Diumenge, d'Oriol Vilanova, en la qual més de 2.000 persones van anar amb l'afany de veure i comprar postals. Ahir, els responsables d'aquest centre del carrer Aragó van repetir experiència per donar a conèixer la nova exposició amb obres de l'artista i la pel·lícula de l'inclassificable cineasta Albert Serra, dues propostes d'entrada dispars, però que en el fons tenen molt a veure. Com no podia ser d'una altra manera, la jornada festiva i de portes obertes es va saldar amb un altre dia de festa plena, ja que van ser més de mig miler les persones que van respondre a la proposta de gaudir de l'art i fer un aperitiu.

Quan la Tàpies va obrir les portes a les 11.00 ja hi havia públic disposat a passar-se els 62 minuts veient com Lluís XIV es retorça i s'arrossega per terra abans de morir —sense ànim de fer espòiler— al final de la pel·lícula. Abans o després de veure el film, els visitants podien veure les 21 obres de Certeses sentides que Tàpies va pintar el 1991; unes peces creades sobre tèxtil sintètic després d'utilitzar-les per protegir el terra de l'estudi mentre pintava.

Entre les persones que no es van voler perdre la jornada matinera hi havia el mateix Albert Serra, que va aparèixer a les 12 del migdia acompanyat d'Huc Malla, propietari de la galeria Bombelli de Cadaqués, on la cinta es va projectar un dia l'estiu passat. El banyolí, amb la tranquil·litat que el caracteritza, parlava amb tothom que el reconeixia sobre la seva pel·lícula Roi Soleil després de felicitar-lo. Mentrestant, a baix, a la sala on es projectava el film tenyit de vermell passió, mig centenar de persones seguien, sense pestanyejar, els moviments de Lluís Serrat, encarnant el rei Lluís XIV, que durant vuit dies (quatre o cinc hores diàries) va filmar Serra en una galeria de Lisboa. “Sempre filmo amb tres càmeres, però aquí només en vaig fer servir una i sense so els primers dies”, explicava el director.

La sintonia entre les dues propostes és total. La pel·lícula de Serra parla de l'agonia i de la mort. “Tothom mor, fins i tot els reis, tot i que estiguin envoltats dels millors metges”, explica el director de la cinta. Les 21 obres de la sèrie Certeses sentides de Tàpies, també. Tant Serra com Tàpies les van crear a partir de la creació d'altres obres.

28 anys després

“Tapiès va fer aquestes obres el 1991, un any després d'obrir la seva fundació; són una reacció a la seva pròpia identitat i reflecteixen molt de la vida de l'estudi i de la vida que feia”, explica el director del centre Carles Guerra. En aquestes pintures, que sembla que tenen vida pròpia perquè han acabat tacades pel material sintètic amb què estan fetes, es poden veure moltes empremtes i traces de l'artista i molts dels seus signes d'identitat: creus, ulls, peus, ossos, ulleres, lletres i objectes.

18 de les 21 peces ja es van veure l'any 1991, quan el llavors director de la Fundació, Manuel J. Borja-Villel, les va exposar per primera vegada. "Les vaig veure el 1991 i vinc a veure-les ara", explicava la Mònica, que hi va anar acompanyada de la seva parella. Ara es mostra el conjunt en la seva integritat per primera vegada de la mà dels comissaris, el mateix Guerra i Núria Homs, la cap de col·leccions del centre. A més d'aquestes obres també es poden veure una sèrie d'escultures de bronze i de terra del mateix període, una altra vegada campanes i llibres, però també cranis coberts per venes. “Està molt present la idea del dolor i de la mort”, explica Homs, que situa les obres en un moment en què l'artista va perdre la seva mare i es va viure la polèmica per l'escultura del mitjó que va proposar per a la sala oval del MNAC, una cosa que va afectar negativament el pintor.