Amors que maten (la Constitució)

Els qui cada dia invoquen la Constitució haurien d'estimar-la més i frivolitzar-hi menys. Els partits de la dreta s'han embarcat en una subhasta a l'alça per veure qui la defensa millor, però hi ha maneres d'estimar que acaben fent mal, i fins i tot matant, com molt bé saben les dones que han tingut la mala sort de topar-se amb homes que no conceben que puguin tenir vida pròpia. A la Constitució li pot passar el mateix. Que acabi asfixiada pels qui diuen que l'estimen tant que actuen com si en fossin els amos exclusius.

Hi ha moltes maneres de danyar la Constitució. Una és fossilitzar-l...

Els qui cada dia invoquen la Constitució haurien d'estimar-la més i frivolitzar-hi menys. Els partits de la dreta s'han embarcat en una subhasta a l'alça per veure qui la defensa millor, però hi ha maneres d'estimar que acaben fent mal, i fins i tot matant, com molt bé saben les dones que han tingut la mala sort de topar-se amb homes que no conceben que puguin tenir vida pròpia. A la Constitució li pot passar el mateix. Que acabi asfixiada pels qui diuen que l'estimen tant que actuen com si en fossin els amos exclusius.

Hi ha moltes maneres de danyar la Constitució. Una és fossilitzar-la, impedir que pugui evolucionar per continuar sent un instrument útil amb el qual es pugui assegurar la convivència i encarar els nous desafiaments. Oposar-se a qualsevol tipus de reforma és una manera de fossilitzar-la. Aquesta ha estat fins ara l'estratègia del PP. Quan se li pregunta, es declara obert a una reforma, però exigeix al mateix temps un consens que no està disposat a facilitar. Amb això es converteix en el carceller del text acordat el 1978, ja que sense la seva participació resulta impossible aconseguir la majoria necessària.

Una altra és fer-li dir el que no diu. Aquesta sembla ser l'estratègia en què ara coincideixen el PP i Ciutadans: la d'intentar una reforma subreptícia, no declarada, per la via d'imposar una interpretació del text que permeti capgirar el que es va pactar el 78. Per exemple, en matèria autonòmica. Casado i Rivera proposen una aplicació de l'article 155 que desborda del tot el que estableix la Constitució, que no preveu en cap cas una aplicació preventiva, indefinida i amb una ocupació total de les institucions autonòmiques. El mateix cal dir de la proposta d'il·legalització d'algunes forces independentistes. La Constitució no és militant. Ser independentista no és inconstitucional, com no ho és ser de Vox, tot i que bona part de les seves propostes programàtiques estan fora de la Constitució.

El catedràtic de Dret Constitucional Javier Pérez Royo insisteix que aquesta aplicació de l'article 155 seria incompatible no ja amb la Constitució, sinó amb la democràcia. Però ells hi insisteixen, sense provocar la reacció d'alarma que caldria esperar. Què pretenen? De moment, obrir camí per quan governin. Establir un marc discursiu en què aquesta interpretació sigui plausible i acceptable.