Històries de cirurgians

“Soc cirurgiana. M'ocupo de 40 llits a la meva planta, 15 a urgències. En som dos. Són les cinc de la matinada i estic cansada. He operat tot el matí i atès a urgències tota la tarda. Torno a entrar al quiròfan. M'acompanyen dos metges residents. No els presto tanta atenció com necessiten. La meva prioritat està sobre la taula. Fa 23 hores que estic desperta i 21 de guàrdia, el meu últim àpat ha estat l'esmorzar i faré una intervenció a qui podria ser la teva mare, el teu fill o la teva dona”. Ficció basada en fets reals. Les guàrdies mèdiques són inhumanes i ho paguem tots.— ...

“Soc cirurgiana. M'ocupo de 40 llits a la meva planta, 15 a urgències. En som dos. Són les cinc de la matinada i estic cansada. He operat tot el matí i atès a urgències tota la tarda. Torno a entrar al quiròfan. M'acompanyen dos metges residents. No els presto tanta atenció com necessiten. La meva prioritat està sobre la taula. Fa 23 hores que estic desperta i 21 de guàrdia, el meu últim àpat ha estat l'esmorzar i faré una intervenció a qui podria ser la teva mare, el teu fill o la teva dona”. Ficció basada en fets reals. Les guàrdies mèdiques són inhumanes i ho paguem tots.— Nicolás Umpiérrez Mayor. Alella (Maresme).