El costat fosc de l’art

A l'Alemanya dels anys trenta el règim nazi va encunyar el terme “art degenerat” per qualificar les produccions modernes que no enaltien l'art heroic del règim de Hitler. Els artistes degenerats no podien produir, exhibir, ni vendre les seves obres. D'una manera no tan evident, el període d'hegemonia del pensament racionalista i científic que ha imperat des del Segle de les Llums ha donat, fomentat i interpretat obres d'art racionals i científiques i ha relegat les que sorgeixen del costat fosc de la ment i les creences esotèriques, la superstició o el mal, i els reflecteixen. Però aquest tipu...

A l'Alemanya dels anys trenta el règim nazi va encunyar el terme “art degenerat” per qualificar les produccions modernes que no enaltien l'art heroic del règim de Hitler. Els artistes degenerats no podien produir, exhibir, ni vendre les seves obres. D'una manera no tan evident, el període d'hegemonia del pensament racionalista i científic que ha imperat des del Segle de les Llums ha donat, fomentat i interpretat obres d'art racionals i científiques i ha relegat les que sorgeixen del costat fosc de la ment i les creences esotèriques, la superstició o el mal, i els reflecteixen. Però aquest tipus d'obres produïdes a partir del subconscient, l'esoterisme, l'ocultisme, la màgia o la consciència alterada per drogues i al·lucinògens tenen un gran poder d'atracció. Un bon grapat d'aquestes obres es poden veure a l'exposició La llum negra. Tradicions secretes en l'art des dels anys cinquanta, comissariada pel gestor cultural Enrique Juncosa, que es podrà visitar fins al 21 d'octubre al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

En aquesta mostra es pot trobar el que difícilment es pot veure en d'altres: des de Dreamachine, que Brion Gysin va crear el 1962, una màquina digna de Santa Teresa que, amb les seves llums intermitents, porta els espectadors, si la contemplen amb els ulls tancats, a l'èxtasi místic; fins als collages creats per Fred Tomaselli amb fotografies, fulles de plantes psicotròpiques, com marihuana, sacarina i pastilles al·lucinògenes, creant imatges visionàries i hipnòtiques, tan decoratives com pertorbadores.

Aquests artistes són només dos d'una llarga llista de creadors responsables de les prop de 350 obres exposades. Marginals com el precursor de la psicodèlia i la contracultura Harry Smith; el cineasta Kenneth Anger, influït per l'ocultisme d'Aliester Crowley; el pintor visionari Forrest Bess; el músic Sun Ra, nascut, segons ell, a Saturn, i creador de la societat secreta Thmei, i la precursora del minimalisme Agnes Martin. Però també primeres espases, com Joseph Beauys, que s'inspira en el creador de l'antroposofia, Rudolf Steiner, per explicar les seves idees; William S. Burroughs, interessat en l'ocultisme i el misticisme, com Gysin, que desenvolupen la tècnica del cut-up per escriure text amb collages que consideraven màgics. Entre els poetes, el comissari destaca Henri Michaux, pioner en l'ús de les drogues, tipus mescalina, per a la realització dels seus dibuixos, on va reflectir somnis, fantasies i al·lucinacions.

Levitant

Crida l'atenció, i molt, l'escultura hiperrealista creada el 2006 per Goshka Macuga, que reprodueix l'ocultista i teòsofa Madame Blavatsky, que hi apareix levitant, amb el seu aspecte de vella de poble, sobre dues cadires. La rotunditat de l'obra de la polonesa contrasta, en canvi, amb el treball de Gino de Dominicis, un dels artistes que a la dècada dels vuitanta i els noranta van entendre la pràctica artística com una cosa que pot fer arribar a un nivell cognitiu superior. Està representat per una de les “escultures invisibles” que va fer el 1979, en la qual el cos s'ha volatilitzat i la figura d'una dona estesa s'intueix pel seu barret i les seves sabatilles.

“Aquestes obres només s'entenen plenament si tenim en compte la seva pertinença a corrents de pensament situats al marge del racionalisme científic, des dels misticismes més o menys ortodoxos fins a la psicodèlia, societats secretes, societats hermètiques i el món esotèric”, va comentar Vicenç Villatoro, director del CCCB, tot destacant que la mostra sigui una “enciclopèdia il·lustrada del pensament hermètic i secret”, encara que va reivindicar “la seva capacitat d'aflorar la part espiritual i mística que havia quedat als marges”.