Puigdemont denuncia Ana Rosa Quintana a Bèlgica per difondre els seus missatges amb Comín
L’advocat de l’expresident diu que la captació de la pantalla del seu mòbil és delicte per a la justícia belga
L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín han presentat una querella contra Ana Rosa Quintana i els dues càmeres de Telecinco que van captar els missatges que es van intercanviar a final de gener en un acte a Brussel·les en els quals Puigdemont li assegurava que estava “sacrificat”, “això s’ha acabat”, que “el pla...
L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín han presentat una querella contra Ana Rosa Quintana i els dues càmeres de Telecinco que van captar els missatges que es van intercanviar a final de gener en un acte a Brussel·les en els quals Puigdemont li assegurava que estava “sacrificat”, “això s’ha acabat”, que “el pla Moncloa triomfa” i que vivien “els últims dies de la Catalunya republicana”.
“Vam presentar una querella ahir davant un jutge d’instrucció de Lovaina en nom de Carles Puigdemont i Toni Comín per violació de la vida privada contra els dos càmeres i Ana Rosa per filmar i difondre missatges del seu telèfon intel·ligent el 31 de gener”, ha explicat l’advocat Christophe Marchand, que forma part de l’equip jurídic que representa l’expresident i els exconsellers catalans a Bèlgica.
“Es van filmar durant 50 minuts missatges privats que el president va intercanviar amb Toni Comín”, ha denunciat l’advocat, que ha recordat que captar i difondre “comunicacions privades” sense “autorització” de les parts constitueix “un delicte segons el Dret belga” d’“atemptat de la vida privada”, castigat amb “penes de presó d’entre sis mesos i tres anys com a màxim”.
Marchand ha assegurat que “l’objectiu no és ficar periodistes a la presó” sinó “subratllar la importància de la vida privada”, alhora que ha enlletgit, a causa de la gran atenció mediàtica entorn del cas de Puigdemont, “els mitjans espanyols que de vegades han actuat en violació dels principis bàsics de la deontologia periodística”. “Hi ha persones que són a Bèlgica com a refugiats, a l’exili, que estan en una situació bastant vulnerable, que són objecte d’una pressió mediàtica molt important”, ha incidit.
El lletrat belga, que no ha pogut anticipar quan el Tribunal de Lovaina citarà les parts demandades, la qual cosa és “a mans del jutge d’instrucció”, ha deixat clar que “els periodistes tenen dret d’informar com volen, però dins dels límits marcats” i ha insistit que “robar informacions” constitueix “una violació de la llei penal”. “Cal un consentiment lliure, clar i evident. No va ser aquest el cas aquí”, ha recordat.
Pel que fa a la presumpta balisa que hauria estat instal·lada en un vehicle utilitzat habitualment per l’expresident Puigdemont a Bèlgica per permetre’n el seguiment, Marchand ha explicat que no han interposat cap demanda davant la justícia belga per aquesta qüestió: “No hem posat cap querella”, ha assegurat.
“La balisa no l’ha posada ni la policia belga ni els serveis d’intel·ligència belgues. Està prohibit, això és un delicte. És un atemptat contra la vida privada, podria comportar una pena de presó”, ha explicat l’advocat, que no ha pogut precisar si les autoritats belgues han obert una investigació d’ofici sobre aquest tema. “No sé si s’ha obert cap investigació sobre aquest tema”, ha admès.