Cospedal: “No hi ha particularisme capaç de trencar la unitat d’Espanya”
La ministra de Defensa assegura que les campanyes d'ingerència i desinformació són un "nou camp de batalla"
"En el nostre horitzó apareixen renovats propòsits i noves metes en comú. No hi ha particularisme capaç de trencar la nostra vocació d'emprendre'ls units i de projectar al futur la continuïtat històrica d'Espanya com a nació cohesionada, oberta, vertebrada i plural".
Amb aquestes paraules ha acabat la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, el seu discurs de la Pasqua Militar, en presència dels quatre reis, Felip i Letícia, Joan Carles i Sofia, del president del Govern, Mariano Rajoy, del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, i de la plana major de les Forces Armades.
...
"En el nostre horitzó apareixen renovats propòsits i noves metes en comú. No hi ha particularisme capaç de trencar la nostra vocació d'emprendre'ls units i de projectar al futur la continuïtat històrica d'Espanya com a nació cohesionada, oberta, vertebrada i plural".
Amb aquestes paraules ha acabat la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, el seu discurs de la Pasqua Militar, en presència dels quatre reis, Felip i Letícia, Joan Carles i Sofia, del president del Govern, Mariano Rajoy, del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, i de la plana major de les Forces Armades.
Sense citar expressament a Catalunya, la seva al·lusió al repte independentista ha estat evident onze dies abans de la constitució del Parlament sorgit de les eleccions del passat 21 de desembre, en el qual els partits separatistes tornen a tenir majoria absoluta d'escons, encara que no la tinguessin de vots a les urnes.
Ja a l'inici de la seva intervenció, la segona que protagonitza en una pasqua militar, la ministra ha elogiat als militars per dedicar les seves vides a protegir l'esfera de llibertat dels espanyols, "la que marca la línia divisòria entre la democràcia i l'arbitrarietat".
Però el més destacat d'un discurs en el qual tradicionalment els ministres de Defensa fan balanç de l'any anterior i presenten els seus projectes per al nou, ha estat la seva decisió d'elevar al màxim nivell de preocupació estratègica l'anomenada "guerra de la desinformació", que ha tingut els seus episodis més destacats en les últimes eleccions nord-americanes, el referèndum del Brexit o la mateixa crisi catalana, sempre amb la sospita que la mà del Kremlin està darrere.
Després d'advertir de "l'amenaça que les campanyes d'ingerència i desinformació o l'ús delictiu del ciberespai suposen per a la Defensa Nacional i per al mateix ciutadà", no ha dubtat a qualificar a Internet i les xarxes socials com "un nou camp de batalla" en el qual "la desinformació i les notícies falses" busquen manipular a l'opinió pública.