Discussió pública

Convé recordar que la democràcia no només implica el reconeixement de drets fonamentals com la llibertat d'expressió, el dret d'associació o la igualtat de totes les persones davant la llei, la celebració freqüent d'eleccions multipartidistes lliures i la possibilitat d'alternança en l'exercici del poder governamental, sinó també la discussió pública argumentada i el compromís dels mitjans de comunicació, tant els públics com els privats, en la difusió d'informacions veraces, en la reproducció fidedigna dels diferents punts de vista existents en la societat i en la promoció d'espais de debat p...

Convé recordar que la democràcia no només implica el reconeixement de drets fonamentals com la llibertat d'expressió, el dret d'associació o la igualtat de totes les persones davant la llei, la celebració freqüent d'eleccions multipartidistes lliures i la possibilitat d'alternança en l'exercici del poder governamental, sinó també la discussió pública argumentada i el compromís dels mitjans de comunicació, tant els públics com els privats, en la difusió d'informacions veraces, en la reproducció fidedigna dels diferents punts de vista existents en la societat i en la promoció d'espais de debat polític plural en els quals es tractin els temes de manera rigorosa i comprensible i els participants es comportin de manera respectuosa.

Jean Drèze i Amartya Sen (Una glòria incerta) van subratllar el valor de la discussió pública en democràcia: “Els problemes socials i econòmics no són sempre fàcils de veure i d'entendre, i un exercici rigorós del raonament públic pot jugar un paper clau tant per expandir la comprensió pública com per ampliar la política il·lustrada”. I Amartya Sen (Índia contemporània) va posar en relleu l'eficàcia del vot quan prèviament s'ha produït la discussió pública: “El raonament públic brinda als ciutadans l'oportunitat de participar en debats públics i influir en les decisions públiques. El vot pot veure's només com una manera —encara que molt important— de portar a la pràctica aquests debats, quan l'oportunitat de votar es combina amb la de parlar i escoltar sense cap temor”.

Davant la convocatòria d'eleccions multipartidistes o de consultes polítiques específiques, s'hauria d'emfatitzar la importància dels debats públics entre els candidats i les candidates de les diferents formacions polítiques o entre els i les portaveus de les diverses opcions en disputa. Un debat públic no és un conjunt de monòlegs. Els candidats i candidates o els i les representants d'alternatives polítiques divergents han d'explicar amb precisió el contingut de les seves propostes i les seves previsibles conseqüències, però també han de contrastar, de manera argumentada i rigorosa, les seves propostes amb les que formulin els seus adversaris electorals. L'objectiu hauria de ser que la ciutadania pugui exercir el seu vot amb coneixement i de manera responsable.

Lamentablement, la discussió pública a Espanya i a Catalunya està molt lluny d'aquests paràmetres democràtics. I tot apunta al fet que en els propers mesos i anys aquest problema es pot agreujar. Per això, és una necessitat urgent que es ressalti la importància que té o hauria de tenir la deliberació i el debat públic en els sistemes polítics democràtics, tant en les institucions de l’Estat (parlaments, plens municipals...) com en i entre els diferents grups polítics i socials (partits, sindicats, associacions, entitats, plataformes d'acció...), a Internet, a les xarxes socials i als mitjans de comunicació, especialment si s'aspira a augmentar la comprensió de la població sobre els problemes que s'han de resoldre (pobresa, atur, precarietat, violència masclista, contaminació mediambiental, corrupció, reforma constitucional...). També és necessari donar a conèixer els diferents interessos i punts de vista existents, i les conseqüències de les diverses propostes presentades, que són un requisit imprescindible per construir una democràcia participativa. I a més, aquests espais de discussió pública haurien d'estar connectats i interrelacionats, creant àmbits i instruments que ho facin possible.

Enric Prat Carvajal és historiador i professor de Ciència Política en la UAB.