Així va ser la negociació ‘sprint’ de l’article 155

La negociació de l'article 155 entre el Govern i el PSOE va ser un sprint. Al marge de converses entre el president, Mariano Rajoy, i Pedro Sánchez, la primera reunió on el 155 va començar a prendre forma va ser la setmana del 2 d'octubre. El referèndum del dia 1 no s'havia de celebrar, però va acabar celebrant-se. La Generalitat seguiria amb el seu full de ruta. Durant aquella setmana hi va haver almenys una reunió de cinc persones, segons fonts socialistes: la catedràtica de Dret Constitucional i membre de l'Executiva del PSOE Carmen Calvo, els diputats socialistes Meritxell Batet i...

La negociació de l'article 155 entre el Govern i el PSOE va ser un sprint. Al marge de converses entre el president, Mariano Rajoy, i Pedro Sánchez, la primera reunió on el 155 va començar a prendre forma va ser la setmana del 2 d'octubre. El referèndum del dia 1 no s'havia de celebrar, però va acabar celebrant-se. La Generalitat seguiria amb el seu full de ruta. Durant aquella setmana hi va haver almenys una reunió de cinc persones, segons fonts socialistes: la catedràtica de Dret Constitucional i membre de l'Executiva del PSOE Carmen Calvo, els diputats socialistes Meritxell Batet i José Enrique Serrano, que a més va ser cap de gabinet dels presidents Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero i, per part del PP, el secretari d'Estat de Relacions amb les Corts, José Luis Ayllón, i l'assessor del partit Pedro Arriola.

Aquests dies hi va haver diferents reunions. Els participants no es posen d'acord en el número de cites que hi va haver. La primera trobada, estava destinada a “considerar escenaris i ancoratges legals per a una resposta” al referèndum, segons una de les fonts, o a “veure on estàvem i reflexionar sobre la situació tremenda sense concretar res”, segons una altra. En el que coincideixen tres fonts és en què no havien començat les negociacions sobre els detalls del 155. Al final d'aquella setmana les deliberacions van descartar la Llei de Seguretat Nacional, que no permetria tot el que havia de ser necessari. També es va prescindir de l'article 116 de la Constitució, que regula l'Estat d'alarma, excepció i lloc. L'aplicació d'aquest article implicaria la suspensió de drets bàsics. “Es van temptejar tots els terrenys”, diu una de les fonts. Al final es va imposar l'article 155: era vague i permetia negociar els seus límits.

El dia 10 d'octubre, el president Carles Puigdemont va fer el seu discurs al Parlament. Aquella nit es van reunir Mariano Rajoy i Pedro Sánchez. Durant la trobada, Sánchez va trucar el primer secretari del PSC, Miquel Iceta, per explicar-li com seria el requeriment a Puigdemont. Va quedar clar que la petició legal del Govern havia d'incloure l'exigència d'un aclariment sobre si s'havia declarat o no la independència.

El Govern i el principal partit de l'oposició no podien asseure's a esperar la resposta de la Generalitat. Si el requeriment sortia malament, el desenvolupament del 155 havia d'estar preparat. A partir d'aquí, Carmen Calvo i José Luis Ayllón es van quedar sols al comandament de les negociacions. Cap font consultada sap amb certesa el perquè de la reducció dels equips, però l'agilitat i la discreció són els dos motius més citats. Només quedaven 10 dies per redactar les mesures que inclourien el 155 i les deliberacions no es podien allargar. Va començar llavors l'sprint esgotador de reunions, trucades, correus entre els dos negociadors, i les obligades consultes internes amb els seus líders. En alguna de les últimes reunions hi va ser també la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.

Una de les primeres exigències va ser definir el final: com acabaria l'aplicació del 155? El PSOE tenia clar que només hi havia un camí: eleccions i com més aviat millor. El PP tenia algun dubte més: l'execució del 155 depèn només del Govern, com ja va passar l'1 d'octubre, i tenir més termini donaria més opcions. “El 155 serà un milió de vegades més complicat que l'1 d'octubre”, diu una font del partit.

Tot s'havia de parlar. El PSOE va demanar, per exemple, al Govern que no hi hagués una Administració nova que substituís el president i els consellers i que quedés encarregada d'aplicar el 155 a Catalunya: “No ens semblava bé un govern en paral·lel o substitut. El perfil més eficient i més baix era que les competències les assumissin els ministres”, diu una font de Ferraz.

També es va calcular el marge que hi hauria perquè Puigdemont pugui convocar les eleccions: té només fins dimarts. Si ho fes entre dimecres i divendres, els comicis caurien el dia de la Nit de Nadal. Després del ple del Senat de divendres, si tot segueix el guió previst, ja només podrà ser el Govern qui dissolgui el Parlament i convoqui eleccions. Encara així, el president de la Generalitat té marge fins divendres per intentar detenir el desplegament del 155 amb la convocatòria anticipada d'eleccions autonòmiques. "A partir d'aquí veuríem què fer", diuen fonts de Ferraz. Si Puigdemont no ho evita, el Govern no haurà tingut molt més temps per concretar cada pas de l'execució del 155. I això ja no es negocia amb cap partit: depèn només de l'Executiu.