Què suposa que un banc traslladi el domicili social? El Sabadell surt de Catalunya

No implica canvis per als clients o els treballadors, però sí sobre els impostos, i pot influir en la imatge de l'entitat

Seu del Banc Sabadell a Barcelona.YVES HERMAN (REUTERS)

Banc Sabadell ha comunicat que traslladarà la seu social fora de Catalunya a un nou municipi encara per determinar. En aquests moments, CaixaBank no ha pres la decisió, però analitza què farà. Quines implicacions té una decisió d'aquest tipus?

Què és el domicili social? És el centre des d'on s'administra una societat mercantil. Ha de figurar als estatuts socials de la companyia i implica que s'està sota el règim jurídic que s'aplica en aquesta localitat. En qualsevol cas, tractant-se d'un banc, la principal legislació que l'afecta seria la mateixa: la d'Espanya. 
...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Banc Sabadell ha comunicat que traslladarà la seu social fora de Catalunya a un nou municipi encara per determinar. En aquests moments, CaixaBank no ha pres la decisió, però analitza què farà. Quines implicacions té una decisió d'aquest tipus?

Què és el domicili social? És el centre des d'on s'administra una societat mercantil. Ha de figurar als estatuts socials de la companyia i implica que s'està sota el règim jurídic que s'aplica en aquesta localitat. En qualsevol cas, tractant-se d'un banc, la principal legislació que l'afecta seria la mateixa: la d'Espanya. 

Implica alguna cosa per als treballadors de l'entitat? La seu física no ha de canviar necessàriament. De fet, el Santander té el domicili social a Santander però el seu centre d'operacions principal i el gruix de la plantilla són a la ciutat financera de Boadilla de la Montaña, a Madrid. I la seu social del BBVA és a Bilbao, però el quarter general és a l'edifici de la Vela a Las Tablas, també a Madrid.

Significa que es paguen els impostos en un altre lloc? L'impost de societats s'abona a l'Estat i, per tant, tant se val en la pràctica on es recapta. No obstant això, una entitat financera de molta grandària paga impostos municipals i autonòmics per mantenir el domicili social en una determinada comunitat. Per exemple, l'impost d'activitats econòmiques. I això sí que canviaria.

Què passa amb els clients i els seus comptes? Els actius i passius, és a dir, els crèdits i els dipòsits, seguirien igual. Si es trasllada a una altra comunitat dins d'Espanya, continua regint la mateixa legislació. Els protegeix igual que abans el Fons de Garantia de Dipòsits i els bancs romanen sota la supervisió directa del Banc Central Europeu.  

Quins avantatges ofereix per a un banc sortir de Catalunya? Per començar, és una qüestió sobretot de reputació i imatge de tranquil·litat davant dels clients i els inversors. Els uns i els altres perceben el risc que hi hagi una secessió de Catalunya, la qual cosa implicaria la sortida del territori de la zona euro i de la cobertura de liquiditat que ofereix el Banc Central Europeu. En principi, tot i que la Generalitat declarés la independència de manera unilateral, si ningú l'hi reconeix continuen a Espanya i el BCE seguiria assistint amb liquiditat aquestes entitats. Però, així i tot, persisteix el problema reputacional per dos motius. D'una banda, ni el BCE ni l'Estat poden garantir que no hi hagi pànic bancari, ja sigui per por o per ideologia. En aquest punt, les entitats han de valorar on tenen més negoci i què els faria més mal, si una fugida de dipòsits a Catalunya o a la resta d'Espanya. Entre dos problemes grans, les entitats han d'escollir on encaixarien un mal menor i actuar en conseqüència. I la resposta és que CaixaBank i el Sabadell tenen molts més dipòsits a la resta d'Espanya. Així ho ha reconegut en públic el president del Sabadell, Josep Oliu. 

D'altra banda, al mercat s'ha propagat la idea que la independència de Catalunya es podria produir, tot i que la majoria d'analistes segueixen considerant-ho poc probable (l'últim, Moody's en un informe aquest dijous). Els bancs solen prestar a llarg termini amb diners que aconsegueixen a curt termini. I obtenen el benefici gràcies a la diferència entre els tipus a curt i llarg termini. Aquestes entitats recapten als mercats majoristes bona part d'aquest finançament, que ha de ser constantment refinançat. I el risc d'una secessió podria estar encarint molt aquest finançament. 

Sobre la firma

Arxivat A