Un pla de lectura insuficient

La conselleria de Cultura acaba de divulgar l’anomenat Pla de Lectura 2020, en dos volums, en què explica l’estat actual de la promoció de la lectura a Catalunya, les iniciatives que es duran a terme en els pròxims tres anys i els pressupostos corresponents, a més d’una sèrie d’estadístiques.

La conselleria no s’oblida de lloar el pla de biblioteques de la Mancomunitat, de 1915, la fundació de la Institució de les Lletres Catalanes el 1936 —amb homes i dones tan eminents com Joan Oliver i Mercè Rodoreda—, i els plans de foment de la lectura, més recents, de 2008-2011 (impulsat ...

La conselleria de Cultura acaba de divulgar l’anomenat Pla de Lectura 2020, en dos volums, en què explica l’estat actual de la promoció de la lectura a Catalunya, les iniciatives que es duran a terme en els pròxims tres anys i els pressupostos corresponents, a més d’una sèrie d’estadístiques.

La conselleria no s’oblida de lloar el pla de biblioteques de la Mancomunitat, de 1915, la fundació de la Institució de les Lletres Catalanes el 1936 —amb homes i dones tan eminents com Joan Oliver i Mercè Rodoreda—, i els plans de foment de la lectura, més recents, de 2008-2011 (impulsat per Joan Manuel Tresserras) i el liderat per Ferran Mascarell (2012-2016). La resta són coses anecdòtiques, com ara les campanyes Lletres i salut, Lletres a les presons, Lletres i gastronomia, i, sens dubte el millor de tots, Lletres a la Filmoteca. Segueix, al document, un reguitzell d’estadístiques sobre els hàbits de lectura, que no aclareixen l’essencial de l’assumpte: a tot el territori s’ha atès un total de 7.090.632 usuaris, però cap dada no especifica què va demanar aquest enorme cúmul de lectors: Guerra i pau? Madame Bovary? La copa daurada? El procés? L’estrany? L’Odissea? O més aviat vídeos, llibres infantils, revistes, cedés, etcètera? No se sap, però hom s’ho pot imaginar perfectament. El pla també preveu ensenyar als nens i nenes del país lletres de sardanes —n’hi ha de Verdaguer, per sort—, i grups amateurs de teatre de Catalunya faran a les escoles lectures dramatitzades de textos teatrals.

D’altra banda, i aquest és el plat gros del pla que comentem, la conselleria, o el Govern, destinarà els pròxims tres anys un total de 16.750.000 euros, una suma moltes vegades més gran que tota la resta d’iniciatives, per millorar i estendre els serveis bibliotecaris fins al 100% de la població. Hi ha, per cert, una dotzena d’autobusos literaris que faran un gran servei a les poblacions d’alta muntanya o mal comunicades.

També hi haurà l’any 2018 commemoracions dedicades a Maria Aurèlia Capmany i Manuel de Pedrolo (autors menors), i els anys següents ja es trobarà un o altre escriptor de primera, de segona o de tercera, per celebrar-lo. Coses del patriotisme. Cap celebració com les que encara es feien als anys 1980 i 1990, dedicades a Goethe, Kafka o Walter Benjamin, valors ben sòlids i universals, i, per tant, també nostres.

Però tot el pla pateix d’un mal que cal esmentar. A part algunes quantes activitats del gènere espectacle que es faran a les aules, només hi ha una activitat que mereix confiança i assegura una certa perdurabilitat a la lectura: convertir uns quants membres de les escoles en “assessors de lectures adequades a cada alumne”. S’ha comès, doncs, un oblit flagrant respecte al repte incommensurable que suposa, avui dia, i amb els nostres plans d’estudis a l’ESO i a BUP, fer entrar ganes de llegir els escolars, i per sempre. De moment, per culpa de les lectures triades per persones que han demostrat una enorme incompetència (començant per Joaquim Molas), els nens amb prou feines llegeixen pàgines del famós Mecanoscrit... o de Bearn, amb molt d’ensopiment en aquest segon cas, i poca cosa més: o són fluixes, o no són adequades. Quan els nens i nenes disposin d’un telèfon mòbil i altres ginys —que seran, cada cop més, els grans enemics de la lectura: la immediatesa contra la mediatització; la distracció contra la concentració; la sensualitat contra l’espiritualitat—, deixaran de llegir per sempre més, llevat de rares excepcions.

De biblioteques —a banda la Provincial que s’havia de fer a l’avui desert Mercat del Born—, ja n’hi ha moltes. El que no hi ha és cap assignatura, a les escoles, que expliqui sistemàticament la literatura o que, encara millor, indueixi els nens i nenes, joves i joves, a agafar gust a la lectura i practicar-la assíduament. Vaig proposar fa cap a cinc anys a la consellera Rigau que destriés una hora de l’assignatura de Llengua i Literatura Catalana, i una altra de l’equivalent castellà, a l’ensenyament del que s’hauria de dir Literatura Universal, la catalana inclosa. La idea no va prosperar. He proposat fa poc a la conselleria de Cultura que agafi un equip de professors mal pagats dels instituts i de les universitats catalanes, prèvia avaluació de llur capacitat didàctica, per presentar als instituts, almenys un cop al mes, una tria de grans llibres, sempre breus, de bona literatura universal, prèviament comentats i llegits a les aules —ara un conte de Poe com Els assassinats del carrer Morgue, ara un de Kafka com A la colònia penitenciària, ara un de Melville, ara el capítol de l’estada a Barcelona de Don Quijote, ara una escena picant de Tirant lo Blanc, ara versos lascius de Vicenç Garcia, ara un conte de Capote, etcètera— perquè la lectura resulti als adolescents tan agradable i apassionant com les coses a què estan acostumats. És l’educació la que salvarà la lectura, no les biblioteques.