La PAH paralitza el desnonament de set famílies a Barcelona

Llogaters i ocupes tenen problemes de convivència en un edifici del carrer Villarroel

Petronila i la resta d'activistes celebren l'aturada del desnonament.M. Minocri

Mig centenar d'activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) han aconseguit suspendre, avui dimecres, el desnonament de set famílies —33 veïns, nou d'ells menors— que viuen al número 102 del carrer Villarroel de Barcelona. L'edifici pertanyia a l'asseguradora Cahispa, que en llogava els pisos. L'entitat va desaparèixer i els actius van acabar en mans de Servihabitat (la immobiliària de CaixaBank). “El 2013 algú em va dir que aquí hi havia pisos buits. Jo estava al carrer i m'hi vaig have...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Mig centenar d'activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) han aconseguit suspendre, avui dimecres, el desnonament de set famílies —33 veïns, nou d'ells menors— que viuen al número 102 del carrer Villarroel de Barcelona. L'edifici pertanyia a l'asseguradora Cahispa, que en llogava els pisos. L'entitat va desaparèixer i els actius van acabar en mans de Servihabitat (la immobiliària de CaixaBank). “El 2013 algú em va dir que aquí hi havia pisos buits. Jo estava al carrer i m'hi vaig haver de ficar”, recorda l'Angélica. Ella va ser la primera que en va ocupar un pis. Després ho va fer la seva filla, Petronila Pino, i la resta de famílies.

L'immoble és peculiar perquè no tots els pisos tenen ordre de desallotjament. Hi ha dos pisos amb inquilins que paguen el lloguer i sis més on s'han instal·lat ocupes que han de marxar per mandat judicial. A més, una altra família ocupa l'antiga porteria. No hi ha bona relació entre les parts. D'una banda, la portaveu dels qui van accedir als pisos ocupant-los, Petronila Pino. De l'altra, les veïnes que abonen el lloguer regularment, que asseguren que estan "vivint un calvari".

Aquestes últimes, les llogateres, prefereixen l'anonimat. Una d'elles és clara: “Estic desitjant que els facin fora, han estat anys d'infern. Un dia veus que ocupen un pis i no dius res perquè tothom té dret a viure. Després un altre i al final han ocupat sis pisos, un local i fins i tot l'antiga porteria”, lamenta. “Només els he demanat convivència i respecte, però no hi ha ni això. Algú ha trencat llums a l'escala, tiren condons a la terrassa, hi ha festes contínues, han punxat els subministraments del gas. És perillós viure aquí”, sentencia. La dona assegura també que algun dels ocupes han llogat habitacions a altres i lamenta la situació amb la qual conviu diàriament. “Estic desitjant que s'aclareixi tot. Necessito que s'acabi aquest infern que m'ha obligat a instal·lar càmeres i alarmes a casa”.

Mentre la llogatera denuncia excessos, en la concentració d'avui cada vegada és més alt el nombre de persones que arriben a les portes de l'edifici. El portaveu de la PAH, Carlos Macías, resumeix així la situació: “Dilluns va venir una família en una reunió de la PAH i ens va explicar que avui estava programat el desnonament de set famílies amb nens. Vam intentar aturar-lo, però des del jutjat s'hi van negar”.

Una parella dels Mossos d'Esquadra explica a la portaveu dels ocupes que la comitiva judicial vol parlar amb ella. Li anuncia que davant la presència de tantes persones és impossible procedir al desnonament, que se suspèn. La Petronila esclata d'alegria i s'abraça amb la majoria dels presents, entre els quals hi ha la regidora de la CUP a Barcelona María José Lecha. “No m'he quedat al carrer, sé que demà em poden fer fora, però avui hem guanyat la batalla”, assegura la Petronila, que afegeix: “La majoria no hem actuat abans perquè teníem por que els serveis socials ens traguessin els nostres nens. Hi ha una parella que té un nadó de només un mes”.

Un portaveu de CaixaBank confirma que tot l'edifici és propietat de l'entitat. El banc assegura que la petició de desnonament només afecta els pisos ocupats i no els dos que abonen mensualment el lloguer. "No es tracta d'un cas d'impagament d'hipoteca o de lloguer, sinó d'una ocupació, que és molt diferent. A més, causa conflictes a la comunitat". Tot i això, diuen, els preocupa la situació de vulnerabilitat d'alguns dels ocupes i han ofert a l'Ajuntament una "solució habitacional transitòria" per a ells.  

Arxivat A