La Xina presenta el seu primer portaavions de fabricació nacional
El buc té un hangar i una coberta més extensos que el seu predecessor, el Liaoning
La Xina ha presentat oficialment el seu primer portaavions de fabricació nacional, i el segon de la seva flota, aquest dimecres, enmig de fortes tensions a la península coreana entorn del programa d'armament del règim de Kim Jong-un. El buc, que segons han avançat mitjans locals quedarà batejat amb el nom de Shandong, s'ha varat en una cerimònia grandiloqüent al port de Dalian, al nord-est del país. De 315 metres de llarg per 75 d'ample, el portaavions desplaça 50.000 tones i arriba a una velocitat de creuer de 31 nusos (al volta...
La Xina ha presentat oficialment el seu primer portaavions de fabricació nacional, i el segon de la seva flota, aquest dimecres, enmig de fortes tensions a la península coreana entorn del programa d'armament del règim de Kim Jong-un. El buc, que segons han avançat mitjans locals quedarà batejat amb el nom de Shandong, s'ha varat en una cerimònia grandiloqüent al port de Dalian, al nord-est del país. De 315 metres de llarg per 75 d'ample, el portaavions desplaça 50.000 tones i arriba a una velocitat de creuer de 31 nusos (al voltant de 60 quilòmetres per hora), segons ha indicat l'agència de notícies xinesa Xinhua. El portaavions, la gran joia de la corona de les forces armades xineses i que tindrà una tripulació de mil persones, encara no està acabat: falta enllestir l'equipament interior i els motors, a més de dotar-lo d'armament. No s'espera que entri en servei fins al 2020.
En una mostra de la importància que Pequín adjudica al Shandong, la cerimònia ha estat presidida pel número dos de la jerarquia militar xinesa –només per sota del president Xi Jinping–, el vicepresident de la Comissió Militar Central, el general Fan Changlong.
La presentació, en la qual el Shandong s'ha exhibit decorat amb cintes vermelles –el color de la bona sort a la Xina– i s'ha fet impactar una ampolla de xampany contra el casc, “demostra que el disseny i la construcció nacional d'un portaavions propi ha aconseguit, pas a pas, grans resultats”, ha assegurat Xinhua.
La Xina es troba immersa en una profunda modernització del seu Exèrcit, que ha implicat la reducció de 300.000 soldats en una força de 2,3 milions i la reestructuració dels seus comandaments. Vol fer més àgil la seva força i abandonar un model tradicional de defensa terrestre i més basat en un gran nombre de soldats i passar a potenciar la seva tecnologia de míssils, la seva força aèria i, sobretot, una potent flota operativa en aigües profundes. La Xina desenvolupa aquesta flota mentre augmenta la fermesa de les seves reclamacions de sobirania en aigües dels mars del sud i est del país. Xi Jinping ha exigit a l'Exèrcit que faci els passos necessaris per convertir-se en una força “capaç de combatre i de guanyar guerres”.
Però fins ara, aquest país només tenia un portaavions, el Liaoning, que es va fabricar remodelant un antic buc ucraïnès, el Varyag, comprat el 1998. El Liaoning va entrar en servei el 2012 i s'ha dedicat, essencialment, a fer tasques d'ensinistrament.
El Shandong, que es va començar a desenvolupar el 2013 i que Pequín va confirmar que construïa el 2015, basa la seva estructura en aquest predecessor, tot i que incorpora millores tècniques. Té més espai d'hangar per acollir més caces J-15, i una superfície més àmplia de coberta per a helicòpters i altres equips. Manté la rampa de salt similar a la que té el Liaoning.
La Xina encara es troba molt per darrere dels EUA, el país que més gasta en defensa del món, pel que fa al desenvolupament d'aquests vaixells. La principal potència militar disposa d'una flota de 10 portaavions nuclears Nimitz, que desplacen fins a 100.000 tones. El Shandong té motors convencionals. “Encara que el nou vaixell serà una versió molt millorada del Liaoning, no estarà tan avançat com els portaavions nord-americans, inclosos els nuclears de tipus Nimitz o els més nous, els de tipus Gerald Ford, pel que fa a la grandària, l'escala o la capacitat de combat”, ha apuntat l'analista de l'Institut d'Estudis Militars Navals de l'Exèrcit xinès Li Jie, en declaracions al diari China Daily.
Pequín ha deixat clar que no pensa conformar-se amb un sol portaavions més. És tant una qüestió d'estratègia com de prestigi: l'Índia, un dels seus grans rivals regionals, en té dos i espera rebre'n un tercer l'any vinent. En comentaris que van ser ràpidament censurats a internet quan es va confirmar la construcció del Liaoning, funcionaris xinesos van esmentar que el país aspira a tenir un mínim de quatre portaavions. Experts militars d'aquest país han apuntat la possibilitat d'arribar a sis.
La Xina és el segon país que més inverteix en defensa al món. Aquest any ha incrementat el seu pressupost oficialment en un 7%, el menor augment dels últims set anys, tot i que els analistes calculen que les xifres publicades no inclouen tota la despesa real.