El 10% de la població més rica d’Espanya acumula la meitat de la riquesa

El 25% més pobre càrrega amb més deutes que actius, segons les dades del Banc d'Espanya

La joieria Cartier, a Madrid.BERNARDO PÉREZ

El 10% de les llars més riques tenia el 2014 el 52,8% de la riquesa d'Espanya una vegada descomptat el deute, segons es desprèn de l'Enquesta Financera de les Famílies publicada aquest dimarts pel Banc d'Espanya i que comprèn el període entre el 2011 i el 2014.

Malgrat aquesta dada, aquest grup ha vist com la seva riquesa neta ha perdut valor a causa del comportament del mercat immobiliari: de mitjana, el 10% més ric posseïa el 2014 un patrimoni net d'1,29 milions d'euros davant dels 1,23 milions que tenia el 2011. En comparació amb el 2008, la caiguda és encara més gran, ja que el patr...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

El 10% de les llars més riques tenia el 2014 el 52,8% de la riquesa d'Espanya una vegada descomptat el deute, segons es desprèn de l'Enquesta Financera de les Famílies publicada aquest dimarts pel Banc d'Espanya i que comprèn el període entre el 2011 i el 2014.

Más información

Malgrat aquesta dada, aquest grup ha vist com la seva riquesa neta ha perdut valor a causa del comportament del mercat immobiliari: de mitjana, el 10% més ric posseïa el 2014 un patrimoni net d'1,29 milions d'euros davant dels 1,23 milions que tenia el 2011. En comparació amb el 2008, la caiguda és encara més gran, ja que el patrimoni d'aquest col·lectiu al començament de la crisi ascendia a una mitjana d'1,35 milions.

Si ampliem el focus als que són encara més rics, l'1% més ric d'Espanya ha aconseguit un comportament molt millor de la seva riquesa. Fins al punt que, segons les dades que ha facilitat el director del servei d'estudis del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos, va augmentar entre el 2011 i el 2014 la proporció que té de riquesa des del 16,87% del total fins al 20,23%. O dit d'una altra manera, l'1% més ric ha passat a tenir durant la crisi el 20% de la riquesa. La raó d'aquest increment està en el comportament dels actius financers. Com més diners es tenen, més s'inverteix en productes financers com accions o fons. I aquests s'han beneficiat de l'impuls que van rebre una vegada es van esvair els dubtes sobre el futur de l'euro. Per exemple, en aquest període, l'Ibex 35 va sumar un increment del 20%.

La resta de les llars espanyoles destina, per contra, el gruix de la seva riquesa a l'habitatge, el valor del qual va caure un 20% en aquest període, segons l'INE. A partir del 2014 probablement es reverteixi una mica aquesta dinàmica, ja que l'immobiliari ha millorat i els mercats financers s'han estancat.    

Els més pobres, amb patrimoni negatiu

El 25% més pobre va presentar de mitjana el 2014 un patrimoni negatiu de 1.300 euros. És a dir, té de mitjana més deutes que actius. La situació patrimonial d'aquest sector empitjora sensiblement si es compara amb el 2011, quan la mitjana rondava els 12.600 euros. O amb el 2008, quan la mitjana pujava als 14.800 euros. Aquestes dades impliquen que aquest grup va ser el que va patir amb més diferència la pèrdua de riquesa que va provocar la crisi. 

Sobre la firma

Arxivat A