L’Estat Islàmic perd la seva última sortida a l’exterior a la frontera turca

La intervenció de l'Exèrcit turc ha deixat acorralat per primera vegada l'Estat Islàmic (ISIS, per les seves sigles en anglès). La seva única porta al món exterior –els prop de 20 quilòmetres de frontera que encara controlava entre Síria i Turquia– va caure aquest diumenge en mans de les tropes d'Ankara, segons va informar l'Observatori Sirià per als Drets Humans. La mort d'Abu Mohamed el Adanani, el seu portaveu i home fort a Síria, en un atac dimarts passat el va sorprendre en plena reculada. Després d'haver perdut més d'un 40% del seu califat a l'Iraq, i gairebé un 10% en territori sirià, i...

La intervenció de l'Exèrcit turc ha deixat acorralat per primera vegada l'Estat Islàmic (ISIS, per les seves sigles en anglès). La seva única porta al món exterior –els prop de 20 quilòmetres de frontera que encara controlava entre Síria i Turquia– va caure aquest diumenge en mans de les tropes d'Ankara, segons va informar l'Observatori Sirià per als Drets Humans. La mort d'Abu Mohamed el Adanani, el seu portaveu i home fort a Síria, en un atac dimarts passat el va sorprendre en plena reculada. Després d'haver perdut més d'un 40% del seu califat a l'Iraq, i gairebé un 10% en territori sirià, i amb 45.000 dels seus milicians caiguts en combat o en bombardejos aeris, l'ISIS es veu tancat en els seus feus de Mossul i Raqa. Els avenços de les forces xiïtes i kurdes iraquianes, en el primer cas, i les ofensives de rebels kurds sirians i tropes turques, en el segon, han expulsat als gihadistes sunnites de gran part de les seves conquestes de 2014.

"És l'última sortida que li queda per comunicar-se amb la resta del món, i som a punt de tancar-la”, advertia dijous un portaveu del Pentàgon.“La coalició encapçalada per Estats Units recolza amb bombardejos aeris les operacions turques”. L'estratègia és clara: eliminar les vies de subministrament de l'ISIS abans de llançar una ofensiva en tota regla contra el seu bastió i capital, Raqa, a la vora del riu Èufrates. El president Barack Obama ha recordat aquest diumenge al seu homòleg turc, Recep Tayyip Erdogan, a la cimera del G-20 a la Xina la necessitat "d'enllestir la feina" contra l'Estat Islàmic. Washington està donant suport a l'avenç turc amb bombardejos aeris i amb el desplegament d'un nou sistema de coets.

Amb la implicació d'una potència sunnita com Turquia en el conflicte sembla que s'allunyi també el perill d'una resistència numantina de la població civil sotmesa al califat, majoritàriament sunnita, davant una invasió de forces kurdes a les seves terres ancestrals. Ankara utilitza com a punta de llança en les operacions el fins ara semi inactiu Exèrcit Lliure de Síria (ELS). Els Estats Units no volen tornar a cometre tampoc els errors de la guerra de l'Iraq. Ja no n'hi ha prou amb derrotar l'ISIS, sinó que cal saber gestionar després la victòria.

L'ofensiva turca també busca posar límit a l'expansionisme kurd sobre àrees tradicionalment sunnites o turcmanes (minoria procedent de l'antiga colonització otomana). L'esclat de la tensió ètnica només beneficiaria els gihadistes sunnites. “Turquia no pretén imposar una zona d'exclusió a la seva frontera, sinó una zona d'exclusió kurda”, pronostica Joshua Landis, editor del portal Syria Comment i veterà analista del conflicte. “Però aquesta incursió”, conclou, “eleva les probabilitats que Síria acabi dividida en àrees controlades pel Govern i per rebels àrabs i kurds”.

El Pentàgon estima que l'ISIS encara té uns 30.000 combatents. Com s'ha observat durant els últims dies a la batalla de Yarablus, han preferit replegar-se a posicions segures abans que enfrontar-se als tancs turcs, que comptaven amb suport aeri i de comandos de forces especials. També van optar per replegar-se aquest dissabte a Al Rai. Les seves milícies no han ofert la fera resistència que van mostrar fa dos anys davant l'avenç kurd a Kobane o, més recentment, Mambij.