Els països fundadors ofereixen davant el ‘Brexit’ una Europa de diverses velocitats

Europa respon al desig britànic d’abandonar la UE amb un doble missatge. Al Govern britànic li demana que, encara que sigui dolorós, se’n vagi al més aviat possible del club en el qual va entrar fa 43 anys. “Que no juguin al gat i a la rata”, en paraules del ministre luxemburguès d’Exteriors, Jean Asselborn. El missatge intern és el reconeixement de la necessitat de reformar-se. Una primera idea proposada el dissabte pels ministres d’Exteriors dels sis països fundadors del projecte europeu é...

Europa respon al desig britànic d’abandonar la UE amb un doble missatge. Al Govern britànic li demana que, encara que sigui dolorós, se’n vagi al més aviat possible del club en el qual va entrar fa 43 anys. “Que no juguin al gat i a la rata”, en paraules del ministre luxemburguès d’Exteriors, Jean Asselborn. El missatge intern és el reconeixement de la necessitat de reformar-se. Una primera idea proposada el dissabte pels ministres d’Exteriors dels sis països fundadors del projecte europeu és oferir més comoditats a aquells membres que desitgin una integració més lenta. És a dir, l’Europa de diverses velocitats.

“Hem de reconèixer diferents nivells d’ambició entre els Estats membres respecte al grau d’integració. Hem de trobar camins més apropiats per afrontar aquestes diferències”, assegura el comunicat signat pels titulars d’Exteriors d’Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg. Aquesta Europa “flexible” que proposen els ministres ja existeix a la pràctica, en una Unió en la qual alguns membres no participen en assumptes tan importants com la moneda única o l’espai Schengen. Però els Governs del cor d’Europa insisteixen a aprofundir aquesta via.

La Vil·la Borsig, palau de principis del segle XX situat al nord de Berlín propietat del Ministeri d’Exteriors alemany, ha servit com a plataforma per a la primera resposta conjunta a la crisi oberta pel Brexit. L’alemany Frank-Walter Steinmeier ha demanat no caure “ni en la histèria ni en la paràlisi”, però al mateix temps ha reclamat al Govern britànic que activi com més aviat millor l’article 50 que marcarà l’inici de l’adéu “per no acabar en un limbe i poder centrar-nos en el futur d’Europa”.

El francès Jean-Marc Ayrault ha parlat de la “urgència” per no passar per un “període d’incertesa que tindria conseqüències financeres, econòmiques i polítiques”. “Demanem que respectin la decisió del seu poble. És una qüestió de coherència”, ha afegit. Els ministres europeus volen accelerar al màxim el procés per evitar que els populistes euròfobs treguin partit de la crisi oberta.

Steinmeier ha respòs les crítiques per organitzar una trobada exclusiva que deixa fora 21 països. El ministre s’ha defensat amb l’argument que el dia anterior ja havia tingut lloc un intercanvi entre tots els ministres d’Exteriors a Luxemburg, una cita rutinària que era a l’agenda abans de conèixer-se el resultat del referèndum. I va afegir que en els propers dies haurien de produir-se moltes trobades en diferents formats per conèixer totes les opinions.

Mentre que els països que el 1957 van fundar la llavors anomenada Comunitat Econòmica Europea eleven la pressió sobre el primer ministre David Cameron, les diferents respostes a la crisi del Govern alemany mostren certes fissures. La cancellera Angela Merkel ha optat per la prudència amb l’argument que cal analitzar bé la situació abans de fer un pas en fals. Però el seu vicecanceller i líder socialdemòcrata, Sigmar Gabriel, ja ha invocat l’austeritat com coresponsable del fracàs britànic.

“Els joves europeus no trobaran una feina només amb austeritat. Espero que després del que ha passat, el Govern alemany debati com emprar les nostres inversions per millorar, juntament amb altres a Europa, la situació de la gent”, va dir Gabriel, en el que es pot interpretar com un cop a la seva cap al Govern. El líder socialdemòcrata sofreix una creixent pressió en el seu partit, amb unes previsions de vot catastròfiques a només un any de les properes eleccions.