Torramadé nega haver abusat d'una assessora

L'expresident de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, ha mantingut aquest divendres que “en absolut” va intentar tocar-li els genitals a una assessora d'Unió en el sopar d'inici de campanya del 8 de novembre del 2012. A la seva declaració en la segona sessió del judici que se celebra contra ell per abusos, ha negat “rotundament” que li hagués dit princesa i que “probablement” li podia haver tocat els genolls, l'espatlla o la mà per “reforçar el contingut del que li estava dient, que havia d'anar a les llistes”.

Però ha insistit que ho va fer “com si hagués estat un home”, perquè ho ...

L'expresident de la Diputació de Girona, Jaume Torramadé, ha mantingut aquest divendres que “en absolut” va intentar tocar-li els genitals a una assessora d'Unió en el sopar d'inici de campanya del 8 de novembre del 2012. A la seva declaració en la segona sessió del judici que se celebra contra ell per abusos, ha negat “rotundament” que li hagués dit princesa i que “probablement” li podia haver tocat els genolls, l'espatlla o la mà per “reforçar el contingut del que li estava dient, que havia d'anar a les llistes”.

Però ha insistit que ho va fer “com si hagués estat un home”, perquè ho feia pel càrrec de presidenta d'UDC que ocupava a Salt. En el seu últim torn de paraula, Torramadé ha dit que era “innocent” i que havia “patit molt” amb l'episodi.

Torramadé ha explicat que la relació amb Minerva Amador havia estat “escassa” i normal fins al dia del sopar, quan va parlar uns minuts amb ella. Dos dies després, poc abans d'un míting de Duran Lleida a la ciutat, el van trucar del partit a Girona per dir-li que Amador i el seu marit l'acusaven de tocaments.

En un primer moment va quedar “estupefacte”, fins que, poc després, el cap de protocol de la Diputació, Josep Maria Amargant, es va reunir amb ells i va assegurar que li demanaven 50.000 euros pel silenci “d'una cosa que no ha succeït”. Torramadé ho va denunciar, ha dit.

“Un acord bo”

En el judici s'han escoltat fragments de la conversa mantinguda al Club de Tir, en la qual Amargant oferia “un acord bo” per a Amador. En concret es tractaria de la possibilitat d'estar-se uns dos anys i mig “en la mateixa situació laboral que a la Diputació de Girona sense haver d'anar a treballar”, cobrant “1.400 euros que et cauen cada mes del cel” a canvi del silenci sobre el sopar.

La forense que va visitar a Amador mesos després dels fets va dir que presentava un trastorn adaptatiu amb un grau moderat-alt de quadre ansiós –depressiu derivat del sopar. En el mateix sentit va declarar la psicòloga i psiquiatra que la van atendre, que van relatar que va patir una crisi d'angoixa “molt invalidant”.

L'advocat de l'acusació, Joaquim Bech de Careda, va demanar que es dedueixin falsos testimoni contra Amargant per haver mentit clarament i ser “víctima de la seva vanitat”.