La banca inicia la segona reestructuració del negoci

El Banco Santander ha obert l'aixeta d'un procés d'ajust de personal que sindicats i laboralistes consideren que s’estendrà a la resta de les entitats financeres. De fet, després dels 1.660 acomiadaments anunciats per l'entitat presidida per Ana Botín, Banco Ceiss negocia una reestructuració d'un terç dels seus empleats, Novo Banco ultima la sortida del 34% de la seva plantilla i CaixaBank ofereix 500 baixes incentivades. "Ja són 3.500 treballadors afectats. Estem davant la segona gran reestructu...

El Banco Santander ha obert l'aixeta d'un procés d'ajust de personal que sindicats i laboralistes consideren que s’estendrà a la resta de les entitats financeres. De fet, després dels 1.660 acomiadaments anunciats per l'entitat presidida per Ana Botín, Banco Ceiss negocia una reestructuració d'un terç dels seus empleats, Novo Banco ultima la sortida del 34% de la seva plantilla i CaixaBank ofereix 500 baixes incentivades. "Ja són 3.500 treballadors afectats. Estem davant la segona gran reestructuració del sector", explica la UGT.

La història va començar a forjar-se l’estiu passat. El Banco Santander havia decidit emprendre un ajust de personal a través d'un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que va mantenir en secret fins a la setmana passada, quan va donar el vistiplau a una reestructuració de personal que pot afectar 1.660 persones (1.200 de les quals treballen en les 450 sucursals que l'entitat pretén tancar i 460 a la central de Boadilla del Monte, Madrid), que va sorprendre els sindicats. “Teníem previst que el Santander estudiés absorbir alguna entitat, però no que abordés una retallada d'aquestes característiques, malgrat presentar bons resultats”, afirma el responsable del sector financer a la UGT, Sebastián Moreno. La transformació del negoci cap al model digital, que implica un menor nombre d'oficines, i la simplificació del seu centre corporatiu són les raons que esgrimeix el banc per abordar els acomiadaments.

Però a ningú se li escapa que la situació que travessa el negoci financer, amb uns tipus d'interès zero, uns marges a la baixa i una sentència que acaba de declarar nul·les les clàusules sòl, “obligarà la resta d'entitats a seguir-los en el procés, ja que l'excés d'oficines és generalitzat”, opina un advocat que demana l’anonimat. “BBVA també ha anunciat el tancament de sucursals”, agrega. Encara que l'entitat presidida per Francisco González ha hagut d'enviar un comunicat per tranquil·litzar la seva plantilla davant l'alarma generada per Carlos Torres, el seu conseller delegat, que va assegurar que el banc podria funcionar amb 1.000 sucursals. De moment, no hi ha un pla de tancament programat, deia la missiva. No obstant això, González declarava recentment a EL PAÍS que, a cinc anys vista, el BBVA tindrà menys sucursals.

A Banco Ceiss sí que s'està negociant un ERO per a un terç de la plantilla (fins a 1.120 treballadors), cosa que Juan José Giner, secretari general de l’Agrupació de Serveis Financers de CCOO, atribueix a “la nul·la gestió d’Unicaja a la seva filial, que ha rebut ajudes públiques i, en comptes de reflotar-la, fa fora un terç del personal”. No cal oblidar que es tracta del tercer ajust d'ocupació des que el 2010 es van fusionar Caja Espanya i Caja Duero i abans de la compra d’Unicaja.

3.500 afectats

Sumant els acomiadaments que actualment ultima el portuguès Novo Banco a Espanya (145), i les 500 baixes voluntàries incentivades que acaba d'anunciar CaixaBank, el sector financer arrencaria aquest nou procés de reestructuració prescindint de 3.500 treballadors.

No obstant això, Giner creu que aquestes xifres es veuran superades a final d'any, tant si es produeix la prevista consolidació del sector com si no. CCOO calcula que, com a mínim, es perdran 5.000 llocs de treball el 2016. Una xifra gens menyspreable si es té en compte que entre 2008 i 2015 bancs, caixes i cooperatives de crèdit han retallat 77.253 efectius, és a dir, gairebé el 30% del personal.

Està en procés la sortida d'empleats de Catalunya Banc, després de la seva integració al BBVA. I les entitats de petita grandària (com Liberbank, Ibercaja, BMN) podrien provocar algun disgust si finalment els grans bancs dilaten el procés de concentració que fa temps que encoratgen les autoritats nacionals, europees i els mateixos líders bancaris.

Si es tanquen fusions i adquisicions poden desaparèixer uns 20.000 llocs de treball en el sector en aquesta segona fase de reestructuració, coincideixen els representants de la UGT i CCOO. “En tota fusió s'eliminen els serveis centrals de l'entitat absorbida i es retallen entre el 20% i el 30% de les seves oficines”, explica Moreno. Funcas estima que el segon procés de consolidació després de la crisi del 2008 podria saldar-se amb gairebé 15.000 acomiadats fins al 2019.

Mentre es concreta la concentració, els sindicats lluiten per minimitzar l'impacte dels ERO en marxa reduint el nombre d'afectats, ampliant les prejubilacions i elevant les condicions, assegura Miguel Periáñez, secretari general de CCOO-Santander. També amb recol·locacions i trasllats. “Les condicions dels ajustos han de millorar respecte a l'anterior reestructuració. Aquella va ser provocada per la fallida real de les caixes. Ara no estem en la mateixa situació”, opina Moreno.