Anys i anys de polèmica tramviària
Una cronologia de la recuperació d’aquest mitjà de transport a Barcelona
La recuperació del tramvia a Barcelona i a la seva àrea metropolitana ve de lluny.
1992. Després d'anys de reivindicacions sobre la necessitat d'allargar la línia 3 del metro, es decideix convocar un concurs per crear un tramvia que uneixi les ciutats de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Cornellà de Llobregat. És més barat que el metro i permetrà urbanitzar avingudes.
1996. S'inicia la construcció d'un tram en fase experimental entre la plaça de Maria Cristina i el carrer Entença. El 1998 es posa fi a la prova.
2001. S'...
La recuperació del tramvia a Barcelona i a la seva àrea metropolitana ve de lluny.
1992. Després d'anys de reivindicacions sobre la necessitat d'allargar la línia 3 del metro, es decideix convocar un concurs per crear un tramvia que uneixi les ciutats de Sant Just Desvern, Sant Joan Despí i Cornellà de Llobregat. És més barat que el metro i permetrà urbanitzar avingudes.
1996. S'inicia la construcció d'un tram en fase experimental entre la plaça de Maria Cristina i el carrer Entença. El 1998 es posa fi a la prova.
2001. S'inicien les obres definitives de l'actual tramvia. Es defineixen sis línies, però desconnectades. La del nord uneix el Baix Llobregat i Barcelona, amb l'última parada que arriba per la Diagonal fins al carrer Urgell. La del sud transcorre per Sant Adrià, Badalona i arriba a Barcelona fins al parc de la Ciutadella. En total, 29 quilòmetres i 56 parades.
2004. El tramvia torna a circular per Barcelona mitjançant dues empreses diferents, però controlades en percentatges similars pels mateixos accionistes, que han finançat l'obra i exploten el servei. La participació pública, mitjançant FGC i TMB, és molt minoritària (5% del total).
2005. El conseller de Política Territorial, Joaquim Nadal, anuncia que s'està estudiant la connexió dels dos tramvies i l'estudi s'incorpora al Pla d'Infraestructures de Transport de Catalunya. És l'obra pública amb més benefici social per inversió requerida de les que integren el pla.
2010. El llavors alcalde Jordi Hereu decideix fer una consulta ciutadana sobre el tramvia per la Diagonal. Presenta dues opcions de reforma de la Diagonal i al final una tercera en què es descarta la connexió tramviària, com defensa CiU. Guanya aquesta última, en el que suposa la gran derrota d'Hereu i el seu final polític.
2012. L'alcalde convergent recupera el projecte de connexió del tramvia, però la seva opció no és fer-ho per la Diagonal, sinó per un traçat que va des de Francesc Macià fins a Urgell, el carrer Provença, el passeig de Sant Joan i la Gran Via fins a la plaça de les Glòries. Un altre traçat que està sobre la taula marca Urgell i la Gran Via com a alternativa per no afectar la Diagonal.
2015. L'oposició de Trias a la connexió per la Diagonal rep un cop fort el juliol de l'any passat. El llavor president de la Generalitat, Artur Mas, accepta aquest traçat com a vàlid en la primera reunió que té amb la nova alcaldessa, Ada Colau, que té la connexió tramviària com un dels seus projectes estrella de mandat. Al setembre, el govern municipal encarrega els estudis, que no són més que una actualització de tots els que ja s'han fet.