11 fotos

La ciutat, des del cel

A vista d’ocell, una dotzena d’imatges aèries del projecte AirPano obre noves perspectives de Barcelona, Nova York o París

23 feb 2016 - 10:32CET

És el cor verd de Manhattan. El Central Park ocupa una superfície de 3,4 quilòmetres quadrats, quatre quilòmetres de llargada per 800 metres d'amplada, cosa que equival a 50 carrers per una banda i quatre avingudes per l'altra. Projectat pel paisatgista Frederick Law Olmsted i l'arquitecte Calvert Vaux, va ser inaugurat el 1847 i es va convertir en el principal centre d'oci a l'aire lliure dels novaiorquesos (i també dels turistes). Es calcula que en l'actualitat el parc rep cada any uns 25 milions de visitants. El gran edifici que s'endinsa al parc (a la part superior de la foto, el costat est) és el Metropolitan Museum of Art, al qual s'entra des de la Cinquena Avinguda.<a href="http://www.airpano.com" target="blank">www.airpano.com </a>

La capital de l'Emirat de Dubai (un dels set de la Unió dels Emirats Àrabs) acumula diversos rècords. Aquí se situa l'estructura més alta del món (el gratacels Burj Khalifa, que arriba als 828 metres d'altura), hotels que superen les convencionals cinc estrelles (el Burj al-Arab, per exemple, és un sis estrelles luxe), illes i arxipèlags artificials... La foto retrata la Marina de Dubai, un port esportiu creat artificialment, amb una part central envoltada per 200 edificis de gran altura, un projecte encara en desenvolupament (i que aspira a batre un altre rècord i convertir-se en el port esportiu més gran del món).<a href="http://www.airpano.com" target="blank">www.airpano.com </a>

Declarada patrimoni mundial per la Unesco el 1981, la medina de Fes està considerada la zona per a vianants més gran del món. L'entramat urbà data dels segles XIII i XIV, quan la ciutat marroquina va reemplaçar Marràqueix com a capital del regne durant l'època dels benimerins, d'origen berber. La inspiració andalusina, oriental i africana es fusionen en la medina, considerada una de les millors actuacions urbanístiques del món arabomusulmà. Per facilitar que els turistes puguin recórrer aquest immens laberint s'han marcat recorreguts a terra. Tot i així, és fàcil (i divertit) perdre's pels carrerons.<a href="http://www.airpano.com" target="blank">www.airpano.com </a>

L'urbanisme de Georges-Eugène Haussmann que va convertir París en una ciutat de grans avingudes i perspectives a mitjan segle XIX es pot veure clarament a la plaça de Charles de Gaulle (a la foto). En aquest epicentre conflueixen 12 avingudes (entre les quals hi ha la dels Camps Elisis, la de múltiples carrils que surt gairebé vertical a la part superior de la foto; de fet, el sud-est). Aquí se situa l'Arc de Triomf, construït entre el 1806 i el 1836 per ordre de Napoleó Bonaparte per commemorar la victòria en la batalla d'Austerlitz (1805). El monument va ser dissenyat per Jean Chalgrin i Jean-Arnaud Raymond i fa 50 metres. S'hi pot pujar per gaudir de les vistes.<a href="http://www.airpano.com" target="blank">www.airpano.com </a>

L'entramat urbà de Siena, on destaca la gran unitat arquitectònica de les construccions, va ser l'argument que va convertir la ciutat italiana en patrimoni mundial el 1995. Ple d'elements romànics, renaixentistes i sobretot gòtics, el centre neuràlgic se situa a la plaça del Campo. A tres minuts a peu s'amaga la petita plaça de Tolomei, a la foto, amb el Palazzo Tolomei (a la part baixa de la imatge, que correspon al costat oest de la plaça). Construït per una família noble al segle XIII (avui és seu d'un banc), la façana de pedra grisa té elegants finestres amb arcs apuntats trilobulats. Davant del palau s'alça l'església de Sant Cristòfor, l'origen de la qual es remunta als segles XI i XII, tot i que la façana actual data del 1800, reconstruïda després de quedar malmesa en el terratrèmol del 1798.<a href="http://www.airpano.com" target="blank">www.airpano.com </a>

Situada a mitja hora al sud-est d'Amsterdam, la ciutat fortificada de Naarden està protegida per un sistema de muralles i fossats en forma d'estrella. Aixecada a la seva ubicació actual al segle XIV, va tenir un paper clau durant la Guerra dels Vuitanta Anys. Epicentre de la rebel·lia holandesa contra el domini de la corona espanyola, les tropes de Felip II van prendre l'enclavament el 1572 en una massacre que va costar la vida als seus 700 habitants i va causar danys considerables en la infraestructura de la ciutat. Durant la guerra franco-holandesa va caure en mans dels francesos abans de tornar a ser holandesa poc després. Es va reconstruir al segle XVII amb el traçat que sobreviu en l'actualitat. El Vestingmuseum (el Museu de la Fortificació) n'explica la història.<a href="http://www.airpano.com" target="blank">www.airpano.com </a>

No deixeu que els ulls us enganyin, el que esteu veient en aquesta foto és una piràmide, la piràmide del Sol, la construcció més gran del conjunt arqueològic de Teotihuacan, les restes d'una de les principals ciutats prehispàniques de Mesoamèrica, a uns 40 quilòmetres al nord-est de Ciutat de Mèxic. Al costat de la calçada dels Morts (a l'esquerra en la imatge), l'estructura de la piràmide està composta per cinc cossos troncocònics superposats que arriben als 63 metres d'altura sobre una planta quadrada amb costats que mesuren uns 225 metres. L'altre gran edifici de Teotihuacan, el ‘‘lloc on els homes es converteixen en déus", és la piràmide de la Lluna.<a href="http://www.airpano.com" target="blank">www.airpano.com </a>

Construïda entre el 1406 i el 1420, la Ciutat Prohibida ocupa una superfície de 72 hectàrees en la qual s'encaixen, en un harmònic joc de simetries, una successió de patis, pavellons, temples i cambres, en total 980 edificacions. Situada al centre de Pequín, va ser palau imperial des de la dinastia Ming fins al final de la dinastia Qing. A la foto es pot veure molt bé el fossat (d'uns 50 metres d'amplada) i el mur (de gairebé 9 metres d'altura) que envolten el conjunt, declarat patrimoni mundial el 1987. L'eix central està orientat de nord a sud, on es troba l'accés principal, la porta Sud (a l'esquerra a la foto), al costat de la gran plaça de Tiananmen.<a href="http://www.airpano.com" target="blank">www.airpano.com </a>

Marxem ara a Àsia, a l'Índia, a l'estat de Rajasthan, a la ciutat de Jaipur i, d'aquí, a 11 quilòmetres al nord, a Amber, on es troba la fortalesa del mateix nom on s'amaga aquest jardí. Construïda a partir del segle XVI amb pedra arenosa blanca i vermella per Man Singh, general de l'emperador Akbar, aquesta fortalesa palau és una de les principals atraccions turístiques de la zona. Cada tarda la fortalesa s'il·lumina en un esplèndid espectacle de llums.<a href="http://www.airpano.com" target="blank">www.airpano.com </a>

Cent quilòmetres de canals, 1.500 ponts, molls, cases... Planificat des dels seus inicis, el traçat urbà semiconcèntric d'Amsterdam es pot observar a la perfecció en aquesta foto aèria. El Pla dels Tres Canals, del 1607, va traçar tres grans vies d'aigua (Herengracht, Prinsengracht i Keizersgracht) que es comunicaven per vies navegables radials. Al centre de la imatge s'aprecia la gran esplanada de Nieuwmarkt.<a href="http://www.airpano.com" target="blank">www.airpano.com </a>

Petrodvorets, el Palau de Peterhof, a 30 quilòmetres a l'est de Sant Petersburg, és famós pels seus parcs, amb més de 150 fonts. Concebut i encarregat per Pere el Gran, que es va inspirar en els grans palaus europeus, com Versalles, Peterhof es va inaugurar oficialment el 1723. Residència dels tsars fins a la revolució del 1917, el recinte va ser saquejat i va patir grans destrosses durant la Segona Guerra Mundial per part de l'exèrcit alemany, que es va instal·lar al recinte i fins i tot va cavar rases per als seus tancs a la zona dels jardins. Reconstruïts a poc a poc, els jardins, palaus i pavellons de Peterhof estan oberts als visitants. Per veure més imatges d'aquest tipus: www.airpano.com <a href="http://www.airpano.com" target="blank">www.airpano.com </a>