Iniciativa i Podem tanquen la crisi a Catalunya Sí que es Pot

Els diputats del partit lila havien fet intents de trencar la coalició si no es produïen ajustos

Fachin, Coscubiela, Iceta i Rabell, al Parlament.Albert Garcia

Iniciativa per Catalunya i Podem han fet pinya i han acabat la crisi oberta al si del grup de Catalunya Sí que es Pot després que els diputats del partit lila hagin enviat una carta als cercles en la qual lamentaven que els ecosocialistes actuaven com volien impedint la seva visibilitat. El document advertia que si no es corregia abans d'aquest dijous aquestes disfuncions el grup tindria “els dies comptats”. Joan Coscubiela, portaveu del grup, ha admès que es faran els “ajustos necessaris” al si...

Suscríbete para seguir leyendo

Lee sin límites

Iniciativa per Catalunya i Podem han fet pinya i han acabat la crisi oberta al si del grup de Catalunya Sí que es Pot després que els diputats del partit lila hagin enviat una carta als cercles en la qual lamentaven que els ecosocialistes actuaven com volien impedint la seva visibilitat. El document advertia que si no es corregia abans d'aquest dijous aquestes disfuncions el grup tindria “els dies comptats”. Joan Coscubiela, portaveu del grup, ha admès que es faran els “ajustos necessaris” al si del grup i ha atribuït la carta, que han rebut més de 400 persones, a l'“angoixa” d'algun diputat davant la falta d'activitat del Parlament, que ha estat “hibernant”. Marc Bertomeu, portaveu de Podem, ha afirmat que el conflicte està solucionat, que el funcionament ja estava previst, que no hi ha hagut cap ultimàtum i s'ha remès a les paraules de Coscubiela.

Els dos socis han acabat així aquest estrambòtic episodi que revela en qualsevol cas les difícils i tenses relacions entre tots dos. El mateix Coscubiela ha apel·lat a la joventut del grup i al fet que està format per sensibilitats diferents però ha insistit en la “bona salut política i de cohesió”. “Som com una canya de jonc: ja pot bufar el pitjor tsunami que mai es trenca. Encara que el moment sigui molt oscil·lant”, ha dit continuant amb la metàfora, “no hi ha cap tipus de ruptura”. “Ens estem ajustant. No tinc cap problema amb Podem i viceversa. Alguns grups també viuen aquestes situacions però són més hàbils i no emergeixen”, ha assenyalat l'ecosocialista. Sense poder contenir un mig somriure, ha negat que la carta tingui res a veure amb l'anunci que Colau vulgui impulsar un nou partit polític: "Crec que no hi té res a veure. Tots tenim la tendència a buscar coherències però els grans descobriments i els petits problemes són fruit de la casualitat".

La carta, de quatre folis, està escrita, tot i que no apareix signada, pel diputat Albano Dante Fachín, a qui s'identifica per les seves al·lusions a la seva professió de periodista. Parla dels diputats de Podem (són quatre davant de quatre d'Iniciativa, dos d'independents i un altre d'Esquerra Unida i Alternativa). El text, que es titula Operació llum lila, lamenta que Iniciativa “fa i desfà a plaer”, retreu que els diputats s'havien convertit en simples espectadors de l'activitat parlamentària i exigien compartir al 50% l'espai mediàtic. Els diputats, que posaven el seu futur en mans de l'organització, exigien que les tasques del grup es reparteixin al 50% i tenir una visibilitat compartida.

D'entrada, Coscubiela ha afirmat que les compareixences dels dimarts al Parlament seran rotatòries, com es va fer en l'anterior mandat amb EUiA, i que la comissió de joventut estarà presidida per Joan Giner, de Podem, el diputat més jove de la Cambra. Al document, es reclamava ser els portaveus de la comissió constituent però se la repartiran Rabell, Coscubiela i Fachin.

El document sol·licitava que cap partit tingués supremacia sobre l'altre tot i que admetia que a ICV li corresponia el lloc de portaveu. “Però això no implicava que els diputats de Podem desapareguessin del mapa polític català”, denuncia el document remès a les bases. Segons el text, els dirigents d'Iniciativa van instar a resoldre la situació els qui van signar la confluència però els diputats de Podem s'hi neguen, en sostenir que són els únics interlocutors vàlids i que les seves reivindicacions són innegociables.

“Crec en l'enorme necessitat de treballar junts més enllà de sigles, de partits i entitats […]. Però una cosa és treballar junts i, una altra, al dictat”, diu el document, que recalca que no es tracta de sortir més per televisió sinó de no “ser domesticats” i no acceptar les formes d'actuar de “la vella política”.

Más información

Arxivat A