Retorn a les barricades

El 1937, en plena Guerra Civil, el dramaturg alemany Bertolt Brecht va estrenar a París Els fusells de la senyora Carrar, obra d'un sol acte inspirada en la contesa. Brecht va situar el muntatge en un poble andalús de pescadors, a la casa humil d'una mare que obliga el seu fill gran a sortir al mar a pescar. Tot el que calgui perquè no vagi a lluitar a la guerra, declara al text. A l'obra, la senyora Carrar, que es va quedar vídua durant la revolució d'Astúries del 1934, no vol més desgràcies familiars i, tot i que el front està a punt de trencar-se, implora als fills que no vagin a l...

El 1937, en plena Guerra Civil, el dramaturg alemany Bertolt Brecht va estrenar a París Els fusells de la senyora Carrar, obra d'un sol acte inspirada en la contesa. Brecht va situar el muntatge en un poble andalús de pescadors, a la casa humil d'una mare que obliga el seu fill gran a sortir al mar a pescar. Tot el que calgui perquè no vagi a lluitar a la guerra, declara al text. A l'obra, la senyora Carrar, que es va quedar vídua durant la revolució d'Astúries del 1934, no vol més desgràcies familiars i, tot i que el front està a punt de trencar-se, implora als fills que no vagin a les trinxeres.

La dona defensa que es pot ser neutral, si no t’impliques en cap dels dos bàndols. De manera utòpica pensa que no passarà res per no intervenir en el conflicte, encara que des de casa ja se senten els bombardejos i els veïns els pressionen posant a tot volum la ràdio amb discursos amenaçadors de Queipo de Llano.

“Som pobres i els pobres no poden permetre's la guerra”, “em penjaré si marxen”, fa xantatge la senyora Carrar constantment. Fins que la guerra atropella les seves conviccions perquè ni al mar s'està segur. La batalla també arriba a la barca del fill pescador, la mort torna a caure sobre la família i la senyora Carrar acaba empunyant el fusell. Després d'esfondrar-se totes les seves conviccions, decideix anar ella mateixa al front com a combatent republicana.

El text podria passar desapercebut perquè en les seves obres completes Brecht no li va assignar cap opus concret, sinó que va passar a anomenar-la com a número extraordinari, motiu pel qual acostuma a quedar relegada al final de les edicions publicades pòstumament. El dramaturg sembla que va suggerir a través d’Els fusells de la senyora Carrar que la lluita contra el feixisme era inapel·lable i que els esdeveniments no podien ser aliens als ciutadans.

Salvant les distàncies, en la societat actual l'obra és més necessària que mai, creu la companyia Descartable Teatre. L'agrupació, fundada per l'argentí Daniel J. Meyer, ha rescatat el text i n’estrenarà una versió, Fusells, el 3 de febrer a l'Almeria Teatre. El lema de la companyia és: “Hi ha moments en la història en què no es pot ser neutral”, sentiment que han volgut traslladar a l'escenari.

“És una obra molt compromesa, excessivament política. I el moment actual també ho és. A la gent jove se li recrimina que no estudia ni treballa, que no pren partit. Volem dir a l'espectador que la neutralitat no el portarà enlloc. No pots quedar-te a casa veient el Facebook i el Twitter i opinant sense fer res més”, afirma Meyer, que dirigeix el muntatge. “No prendre partit és bàsicament lluitar a favor dels altres. Pots ser conciliador però no pots ser neutral. Això ho aplico tant a l’ISIS com al procés independentista de Catalunya o a la crisi dels refugiats. Si amagues la realitat, com vol fer la senyora Carrar, després te la trobes de cara”, afegeix Meyer.

El repartiment és molt jove, i en la versió de Descartable Teatre la mare en realitat és una germana (Teresa Carrar) que cuida dels germans. Cristina Arenas encarna la noia. El repartiment, en què també figura un sacerdot o un cosí arribat de Motril, es completa amb Quim Àvila, Jaume Madaula, Jordi Llovet i Georgina Latre.

En l'obra, en cartell fins al 13 de març, hi ha ressons de la caiguda de Màlaga i la fugida de milers de persones cap a Almeria, amb la conseqüent massacre a la carretera. Meyer no eludeix els comentaris històrics, però ha volgut eixamplar el focus per no fer una “recreació” de la Guerra Civil, detalla el director. Per això, en l'escenari a tres bandes, entre xarxes de pescadors, una casa en una platja deserta i troncs de l’Empordà, també hi ha instal·lat una pantalla, en què a més del mar s'inclouen projeccions amb diversos moments del segle XX. Aquests van des de la caiguda del mur de Berlín al “Yes, we can” de Barack Obama.

En el muntatge figura una versió de Blackbird dels Beatles a càrrec de Manu Guix i les banderes són substituïdes per draps bruts tacats de sang vermella. “La sang sempre sol ser vessada per banderes”, opina Meyer. La companyia ha iniciat una campanya a Internet en què convida la gent a fer-se fotos amb el cap xop per “mullar-se” per l'actualitat. “Cal recuperar la sensibilitat. Vull que l'espectador surti de la funció amb la convicció de no fer-se el desentès amb un mateix”, conclou el director.