La festa no era aquí

A Ciudadanos li ha sobrat mitja campanya. Ciutadans potser se la podia haver estalviat sencera. A Catalunya, el partit d’Albert Rivera ha jugat a la distracció sense poder dissimular l'entusiasme per començar a trepitjar moqueta a la capital. I ahir, sobretot abans de conèixer els resultats, la festa on tots volien ser era a la de Madrid. En certs moments semblava que la representació irrellevant de l'hotel de Sants (uns 50 militants i alguns membres de la directiva) havia perdut a pedra, paper, t...

A Ciudadanos li ha sobrat mitja campanya. Ciutadans potser se la podia haver estalviat sencera. A Catalunya, el partit d’Albert Rivera ha jugat a la distracció sense poder dissimular l'entusiasme per començar a trepitjar moqueta a la capital. I ahir, sobretot abans de conèixer els resultats, la festa on tots volien ser era a la de Madrid. En certs moments semblava que la representació irrellevant de l'hotel de Sants (uns 50 militants i alguns membres de la directiva) havia perdut a pedra, paper, tisora els bitllets de l’AVE que feien que els altres ja comencessin a sortir per televisió des del saló d'actes d'un gran hotel al costat del Santiago Bernabéu. Algú havia de quedar-se.

I gràcies. Perquè no era clar ni que C’s fos a seguir la nit electoral des de Catalunya. Al final, el xiringuito del partit es va instal·lar a l'hotel Barceló Sants, una protuberància arquitectònica amb referències a 2001: una odissea de l’espai, de Kubrick, als seus salons i acoblada a la mateixa estació. Una metàfora espontània de les ganes d'agafar el tren cap a la capital que regna en el partit des de fa temps. Ni tan sols la cap de l'oposició al Parlament de Catalunya corria per aquí. Alguns militants se’n queixaven amargament. Però Arrimadas també era a Madrid. A La Sexta, per a més concreció, comentant la jugada.

En l'avorrida rereguarda de Sants el partit va deixar el bo de Juan Carlos Girauta, per allò que algú havia de quedar-se i que ell era el cap de llista de Barcelona. Encara que ja va avisar que això no vol dir que hagi de defensar els interessos de Catalunya. Perquè l'única nació que hi ha –argumenta– és Espanya, i punt. Així que és fàcil suposar en quina festa preferia ser també.

Molt abans que el candidat, van treure a passejar entrepans i algun militant (l’espectre estètic a C’s es mou amb desconcert del pírcing a les perles). Però Juan Carlos no sortiria fins que ho fes Albert a Madrid, insistia una encarregada de premsa. Apareixien, això sí, els resultats. Cada vegada pitjors. Però cal posar-los en perspectiva, es consolaven uns. “El problema és que els últims deu dies no hem sortit amb prou feines a 13TV. Ens deien fatxes, però ens donava vots”, analitzava matusserament un altre militant. I per fi va sortir Girauta i va proclamar que tot havia començat a Barcelona. Però ni una paraula dels resultats obtinguts per ell. A aquesta hora tots sabien ja que aquesta nit la festa no era aquí. Vists els resultats, potser tampoc a Madrid.