Brussel·les proposa desplegar fins a 2.000 policies a les fronteres de la UE

La Comissió Europea ja té a punt el seu projecte per crear un cos europeu de fronteres que pugui intervenir directament en el control de les fronteres exteriors. L'Executiu comunitari reforçarà aquesta vigilància per dues vies: duplicarà el personal de Frontex –de les gairebé 400 persones actuals a 800–, l'agència europea que ara simplement coordina aquesta supervisió, i habilitarà un col·lectiu de fins a 2.000 guardes de fronteres que puguin desplegar-se en dos o tres dies quan es p...

La Comissió Europea ja té a punt el seu projecte per crear un cos europeu de fronteres que pugui intervenir directament en el control de les fronteres exteriors. L'Executiu comunitari reforçarà aquesta vigilància per dues vies: duplicarà el personal de Frontex –de les gairebé 400 persones actuals a 800–, l'agència europea que ara simplement coordina aquesta supervisió, i habilitarà un col·lectiu de fins a 2.000 guardes de fronteres que puguin desplegar-se en dos o tres dies quan es produeixi una crisi com les que Europa viu des que va començar l'arribada de refugiats, principalment per Grècia.

L'element més controvertit del projecte, que es donarà a conèixer dimarts que ve, és que el desplegament de policies amb bandera europea es podrà realitzar fins i tot amb l'oposició de l'Estat membre on es destinen. Fonts europees aclareixen que farà falta, això sí, l'aprovació per majoria qualificada al Consell Europeu. És a dir, els països de la UE hauran d'aprovar-ho per aquest procediment, però no necessàriament el país al qual s'envien aquests reforços. Les fonts diplomàtiques consultades destaquen que malgrat la pressió de Berlín i París, diversos països poden oposar-se a aquest projecte, que en tot cas no sembla que es pugui engegar immediatament.

Aquest cos de fronteres no dependrà del pressupost comunitari ni s'esperarà en cap dependència comunitària al fet que es produeixi una crisi. Seran policies nacionals, dels 28 Estats comunitaris, que romandran adherits a les forces de seguretat de cada país, però que hauran d'estar a punt per desplegar-se en poques hores quan es produeixin tensions en una frontera de la UE amb l'exterior. Frontex, reforçada amb nous poders i més personal, enviarà experts al terreny per determinar si cal fer aquest desplegament. En aquest cas, la Comissió llançarà una recomanació i els Estats membres hauran d'aprovar-ho. "Reforçar l'agència és imprescindible, però potser algunes de les propostes són una reacció massa immediata a la crisi, pot ser que li falti visió estratègica de conjunt", apunten fonts de Frontex.

Tot i que aquest col·lectiu de 2.000 persones –amb vaixells, vehicles i equipament– podrà actuar a qualsevol frontera exterior de la UE (fins a 15 països europeus limiten per terra o mar amb un país aliè al bloc), el caos generat a la frontera grega (i en menor mesura a la italiana) ha estat el detonant per accelerar aquest projecte comunitari. Les fonts consultades creuen que Grècia “ha mostrat les seves limitacions” en aquest terreny i els països membres han arribat a amenaçar amb una sortida de Grècia de l'espai Schengen per forçar-la a demanar ajuda per supervisar les seves fronteres. Finalment, Atenes ha cedit i ha acceptat rebre l'ajuda d'altres policies europees al seu territori, però el moviment ha costat mesos enmig d'una crisi que ha elevat a 1,2 milions el nombre d'entrades irregulars al territori comunitari aquest 2015. Grècia constitueix la principal porta d'entrada.

La iniciativa es presentarà en forma de regulació, la qual cosa suposa que es podrà adaptar més ràpidament a cada legislació nacional, sense necessitat de traslladar-la, com les directives, que tenen una tramitació més llarga. Malgrat aquesta suposada rapidesa, el projecte no serà senzill. La majoria de països membres (Espanya entre ells) recela d'una idea que interpreten com una cessió de sobirania en un element crucial per a la seguretat com són les fronteres. El principal aval al projecte procedeix de França i Alemanya, que interpreten que la falta d'una supervisió comuna i eficaç de les fronteres externes provoca moviments interns difícils de controlar com els dels refugiats. "Brussel·les ha fet seva, una vegada més, una proposta de Berlín i París. Però no hi ha polítiques d'asil comunes, per la qual cosa el mandat és encara molt difús. S'haurà d'aclarir al llarg dels propers mesos", afirmen fonts diplomàtiques.

La idea del cos europeu de fronteres s'inclourà en un paquet més ampli sobre la dimensió exterior de la UE. Entre les mesures proposades, figura una revisió del codi de Schengen per poder aplicar a tots els europeus els controls sistemàtics a la frontera exterior que van comprometre fa uns dies els ministres d'Exteriors. També un mecanisme per acollir directament des de Turquia refugiats als quals l'ONU ja atorgui aquest estatus i puguin viatjar a Europa amb garanties. S'espera que la Comissió rebutgi posar una xifra de possibles refugiats acollits perquè els Estats membres consideren que ja en tenen prou amb els que els toca resituar des de Grècia i Itàlia. L'Executiu comunitari farà balanç també de com està funcionant aquesta reubicació, de moment gairebé paralitzada.