Augmenta la pressió sobre Rajoy perquè concreti l’ajuda a França
El Govern espanyol manté totes les "hipòtesis obertes sobre la taula", però no en precisa cap
La pressió sobre Mariano Rajoy perquè decideixi com ajudarà França en la lluita antigihadista ha crescut aquest dimecres tant a Espanya com a Europa. Hores després que Angela Merkel oferís rellevar amb 650 soldats alemanys les tropes franceses a Mali, el Rei demanava a Europa que reaccioni "unida i ferma davant el repte del terror" i Ciutadans exigia no escudar-se en càlculs electorals. El Govern espanyol manté totes les "hipòtesis obertes sobre la taula", però no en concreta cap.
Han passat dues set...
La pressió sobre Mariano Rajoy perquè decideixi com ajudarà França en la lluita antigihadista ha crescut aquest dimecres tant a Espanya com a Europa. Hores després que Angela Merkel oferís rellevar amb 650 soldats alemanys les tropes franceses a Mali, el Rei demanava a Europa que reaccioni "unida i ferma davant el repte del terror" i Ciutadans exigia no escudar-se en càlculs electorals. El Govern espanyol manté totes les "hipòtesis obertes sobre la taula", però no en concreta cap.
Han passat dues setmanes des dels atacs dels gihadistes radicals a París i Espanya segueix sense definir quin serà el seu paper imminent en l'anunciat combat de la coalició internacional contra aquell repte terrorista. De les bandades inicials després de l'anunci que si que prestaria a França tota la col·laboració que requerís en tots els àmbits s'ha passat a una fase de silenci incòmode, de compàs d'espera, per evitar que el debat sobre la intervenció més o menys directa en una guerra es colés en plena campanya electoral nacional del 20-D. El Govern espanyol afirma que segueix a l'espera que París concreti la seva petició. Però altres països han pres la iniciativa.
Merkel ha exposat aquest dimecres davant el Parlament alemany l'oferta de col·laboració amb França perquè les tropes franceses desplegades a Mali (més de 3.500) puguin redoblar els seus atacs a l'Estat Islàmic sobre Síria i reforçar les mesures de seguretat al seu territori. El primer ministre britànic, David Cameron, va expressar a París aquesta setmana a Hollande la mateixa disposició abans de visitar in situ l'escenari dramàtic de la discoteca Bataclan. Merkel i Cameron són conservadors i aliats als quals Rajoy es considera molt proper.
Dins d'Espanya, Albert Rivera, líder de Ciutadans, va reclamar al Govern espanyol que "deixi de pensar en les urnes" i prengui ja una decisió sobre l'ajuda a França. A més, i sense referir-se en cap moment a l'ajuda que pugui prestar-se a França, Felip VI ha reclamat aquest dimecres que, en aquests "moments difícils que viu Europa", els socis de la Unió reaccionin de manera "unida i ferma davant el repte del terror que busca destruir les nostres llibertats".
Els serveis de comunicació del president del Govern a la Moncloa no aporten diàriament cap informació nova sobre en quins plans es treballa ni sobre els presumptes contactes a diferents nivells amb les autoritats franceses i tampoc ho fan els ministeris implicats.
El titular d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, dels pocs dirigents governamentals que parla en públic, es limita a deixar "obertes sobre la taula totes les opcions" davant la possibilitat que França acabi demanant formalment la col·laboració sobre el terreny al Sahel, que el Govern espanyol va desmentir rotundament divendres passat i que ja han anticipat Valls i el seu ministre de Defensa.
Margallo, aquest dimecres a La Sexta, només es va atrevir a expressar que per a Espanya el Sahel és la prioritat perquè és "el nostre pati posterior i assignatura pendent". També va lamentar que, amb la fixació ara a Síria i l'Iraq, altres escenaris conflictius com Líbia hagin estat oblidats quan són un autèntic polvorí descontrolat i la porta d'entrada o sortida per reobrir crisis, desestabilitzar i organitzar atemptats en la incipient democràcia tunisiana.
La campanya del 20-D
El president Rajoy, per la seva banda, va impulsar després dels atacs del 13-N a París una ronda de contactes polítics amb els líders dels grans partits a l'oposició, els seus rivals directes el 20-D, per conjuminar voluntats i evitar friccions davant una hipotètica resposta o participació d'Espanya en aquest conflicte. Va parlar directament amb el socialista Pedro Sánchez, el líder de Ciutadans, Albert Rivera, i el de Podem, Pablo Iglesias. Els contactes amb els altres representants al Parlament els hi va deixar a la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría.
La publicació a EL PAÍS de la possibilitat d'oferir a França una substitució de tropes precisament a Mali va obrir una crisi en aquell acord, perquè Rajoy no l'hi va explicar a Sánchez i als altres en les seves xerrades. Rajoy es va veure forçat a fer una altra roda de trucades per assegurar als seus interlocutors que abans de prendre cap decisió els hi consultaria i, si escau, passaria el tràmit obligatori de la confirmació de les Corts com exigeix la llei. Margallo s'ha referit avui expressament a la informació d'aquest diari: "No és EL PAÍS qui fixarà la nostra posició".
Margallo, que en el seu moment va confirmar aquesta opció, avui ha aclarit de nou que aquesta "és una hipòtesi més entre moltes altres" que tenen l'"obligació d'estudiar i plantejar" al president Rajoy i als altres líders perquè triïn el que més convingui. El ministre ha assegurat que cap dels països aliats europeus havia concretat tampoc la seva col·laboració. Margallo ha fet aquestes manifestacions mentre Merkel estava exposant el seu pla d'acció a Mali.