Rivera se centra en el vot socialista i Iglesias insisteix que surt a guanyar

Els càrrecs executius de Ciutadans consideren que el partit no ha tocat sostre i que lluitarà per la victòria a les eleccions generals del 20-D si compleix amb les seves expectatives d'atreure un important nombre de ciutadans que tenien pensat votar el PSOE. Aquesta anàlisi estratègica, basada en l'enquesta de Metroscopia per a EL PAÍS que col·loca la formació com a tercera força, se sustenta en dues dades. Primer, el 61% dels votants ...

Els càrrecs executius de Ciutadans consideren que el partit no ha tocat sostre i que lluitarà per la victòria a les eleccions generals del 20-D si compleix amb les seves expectatives d'atreure un important nombre de ciutadans que tenien pensat votar el PSOE. Aquesta anàlisi estratègica, basada en l'enquesta de Metroscopia per a EL PAÍS que col·loca la formació com a tercera força, se sustenta en dues dades. Primer, el 61% dels votants socialistes voldria un Govern de Ciutadans si no triomfa Pedro Sánchez o Mariano Rajoy. I segon, a les eleccions catalanes del 27-S el partit emergent ja va ser capaç de conquistar el cinturó vermell de Barcelona, històric fortí socialista a Catalunya. Per altra banda, diferents dirigents del partit de Pablo Iglesias s'han mostrat escèptics amb els resultats de l'enquesta, que els relega al quart lloc, i estan convençuts que remuntaran.

“Ciutadans està en condicions de disputar la victòria el proper 20-D”, argumenta José Manuel Villegas, sotssecretari general del partit i cap de gabinet de Rivera. “Em sembla destacable el gran marge de creixement que podríem tenir encara entre ciutadans que tenen intenció de votar el PSOE”, ha afegit després de veure com l'enquesta atorgava a la seva formació un 21,5% dels vots. “Podem està baixant a les enquestes durant tot l'any. Pot ser que en el seu moment sabés capitalitzar el descontentament, però creiem que no ha sabut il·lusionar amb propostes”, valora sobre el partit que abans estava més ben col·locat per aprofitar la desafecció dels votants socialistes. “Nosaltres apel·lem més a la il·lusió que a la indignació”, afegeix.

Alguns dels fundadors de Ciutadans, sense càrrec al partit, fa mesos que reflexionen sobre els beneficis mutus que generaria un acostament entre aquesta formació i el PSOE després del 20-D. Si les matemàtiques postelectorals obrissin aquesta opció, un acord entre els dos grups permetria als socialistes mantenir el seu programa social a canvi d'assumir mesures econòmiques impopulars entre el seu electorat, segons valoren aquestes fonts, que recorden la fluïdesa amb la qual està funcionant el pacte autonòmic d'Andalusia.

Amb tot, la maquinària de Ciutadans treballa ara per portar Rivera fins a la Moncloa, i sense plantejar possibles pactes. En conseqüència, com atreure els votants socialistes? “La idea de modernització i regeneració d'Espanya pot ser bastant transversal”, explica Villegas, que ha dirigit totes les campanyes electorals de Ciutadans el 2015, un any que ha vist la formació amb un 8% de vots estimats al gener i que ja la situa per sobre del 21,5%. “Després hi ha mesures concretes de defensa dels serveis públics de sanitat i educació, posar fi als contractes temporals, el complement salarial per a les rendes més baixes…”, argumenta, recordant que el programa electoral amb què Ciutadans concorrerà a les generals encara no està tancat.

Ciutadans compta amb els vots de Catalunya, Madrid, Andalusia, Múrcia i València per intentar entrar amb força al Congrés dels Diputats. Els seus dirigents treballen per millorar les seves expectatives al País Basc i Navarra, on les seves possibilitats estan llastades per la seva proposta d'un model fiscal comú per a totes les autonomies, i a Galícia, on la implantació de Ciutadans és feble.

L'experiència de les eleccions catalanes, on el partit va ser capaç d'imposar-se a l'Hospitalet de Llobregat, marca l'estratègia. Ciutadans va capitalitzar el descontentament dels votants del PP amb el Govern de Mariano Rajoy en les eleccions municipals i autonòmiques del 24-M. Davant les generals, l'objectiu és un altre. Unir a aquells sufragis els dels socialistes desorientats per les diferents interpretacions que els barons territorials fan del projecte federal del PSOE; i descontentaments amb què el partit hagi signat acords d'investidura amb Podem (Castella-la Manxa, Aragó…), i de govern amb Compromís (València) o Mes (Illes Balears).

Torna #YoVotaréPodemos

Els principals dirigents de Podem s'han mostrat, en canvi, escèptics davant de les dades de l'enquesta de Metroscopia, que reflecteix una caiguda de 14 punts d'aquest gener, fins a un 14,1% en estimació de vot. Ho han fet a través de les xarxes socials, en les quals a més s'ha recuperat l'etiqueta #YoVotaréPodemos. El secretari general de la formació emergent, Pablo Iglesias, ha assegurat a través del seu compte de Twitter: "Malgrat el que diguin alguns, el 20-D sortim junts a guanyar!". El número dos del partit, Íñigo Errejón, també s'ha mostrat escèptic i, parafrasejant Rosa Luxemburg, ha considerat que l'enquesta "(pre)diu" que "l'ordre regna a Berlín".

Els líders de Podem sempre han estat prudents davant de les enquestes, fins i tot quan els estudis d'opinió situaven el partit al capdavant. Però, abans i ara, no obliden la seva proclama principal. Això és, "sortim a guanyar les eleccions generals". Malgrat això, tots ells busquen ara evitar l'equivalència entre el mal resultat de les catalanes del 27 de setembre i una decepció el 20 de desembre. L'argumentari és remitent a la construcció d'un nou relat per a aquests comicis, en els quals Podem no només disputarà el vot socialista, sinó que intentarà competir amb Ciutadans i tractarà d'ocupar l'espai polític d'Esquerra Unida.

El mateix Errejón va assegurar diverses vegades durant la campanya del 27-S que les enquestes busquen determinar el vot. “La gent normal no fa enquestes, així que en general les fan els qui tenen una mica de diners, però sovint també intenten dir-los què han de votar”, solia afirmar, anant fins i tot més enllà. “Les enquestes tenen a veure amb la propaganda electoral” i no van predir, per exemple, els Governs de Manuela Carmena a Madrid i d'Ada Colau a Barcelona.