Els editorials d’avui
Diaris de Madrid i Barcelona valoren la campanya i defensen la seva opció
Editorials. Acabada la campanya, recollim les opcions editorials dels diaris de Madrid i Barcelona.
La Razón considera que Catalunya “necessita una majoria parlamentària que sostingui un govern respectuós amb el marc jurídic i que tingui com a prioritat garantir la prosperitat i el benestar”.”Una majoria”, diu, “on entenem que el PP necessita i mereix prou suport popular per ser determinant”, entre altres raons perquè defensa la unitat d...
Editorials. Acabada la campanya, recollim les opcions editorials dels diaris de Madrid i Barcelona.
La Razón considera que Catalunya “necessita una majoria parlamentària que sostingui un govern respectuós amb el marc jurídic i que tingui com a prioritat garantir la prosperitat i el benestar”.”Una majoria”, diu, “on entenem que el PP necessita i mereix prou suport popular per ser determinant”, entre altres raons perquè defensa la unitat de la nació. Els votants, conclou, tenen la possibilitat de posar fi a una aventura absurda i amb un clima d’intolerància i corrupció "promogut per la Generalitat separatista i els seus còmplices”.
El PP necessita i mereix el suport popular suficient (Abc)
Abc, titula el seu editorial La crispació com a bandera. Els catalans són lliures de votar a consciència, escriu, però no d’atribuir als seus dirigents la prerrogativa d’una vulneració flagrant de la llei. “Només una mobilització massiva d’aquesta majoria molt sovint callada que se sent catalana i espanyola pot desbaratar el fals plebiscit organitzat pels sobiranistes". La independència no és ni convenient ni realitzable.
Per a El Mundo es tracta de les eleccions més importants de la democràcia i presenta un Artur Mas que ha traït el seu compromís de respectar la Constitució i ha actuat en favor de la seva causa partidista embolicat amb la bandera. “No ha estat el president de tots els catalans sinó només dels nacionalistes”. Si se segueix el full de ruta sobiranista “no hi ha dubte que s’acosten grans tensions”. El diari admet que els partits que defensen la unitat d’Espanya, potser amb l’excepció de Ciutadans, no ha sabut transmetre els avantatges d’un projecte comú. I acaba cridant a la mobilització dels que creuen que “junts guanyem tots”.
El Punt Avui considera que “mai hem arribat tan lluny en la reafirmació de la nostra identitat política i cultural", però demà no s’acaba res, al revés, “comença un trajecte que ens ha de portar més enllà”. “Arribem al trajecte final de les eleccions havent vist del que són capaços per impedir que ens expressem lliurement a les urnes. Però han fracassat. Una vegada més els ho demostrarem practicant la democràcia”.
Per a l’Ara, les de demà no són unes eleccions mormals. Mai, per exemple, l'eco d'unes eleccions catalanes havia arribat a la Casa Blanca.. “El caràcter plebiscitari que li han donat les dues llistes independentistes, Junts pel Sí i la CUP, s’ha imposat amb claredat”. “Les forces contràries a la independència s’han trobat arrossegades cap un debat que no volien fer (...) Ha sigut, doncs, la campanya de la por. Sovint un diàleg de sords. Però també ha sigut la campanya de la il·lusió per als partidaris el sí”
És legítim defensar posicions que no s’ajusten a la Constitució, el límit està en el compliment de la llei
El Periódico subratlla que s’ha parlat poc de la legislatura d’Artur Mas i del seu seguidisme de les polítiques d’austeritat i del degoteig de casos de pressumpta corrupció lligats a CDC “Aquest és un debat que s’ha privat als ciutadans”. No ha estat un debat serè ni obert, però finalment han aparegut els riscos d’una hipotètica independència. Falta saber, escriu, si els missatges que adverteixen d’quests perills “hauran arribat a temps" per “alertar una part de l’electorat” que podria estar seduït per opcions contràries als seus interessos.
La Vanguardia considera que “els valors que en una societat lliure predisposen al diàleg, la negociació i el pacte han de seguir sent la principal divisa de Catalunya”. És legítim, diu, defensar posicions que no s’ajusten a la Constitució i que n'impliquen la modificació, “el límit està en el compliment de la llei. Aquesta línia no ha de ser traspassada en cap cas”. Lamenta que a la campanya hi ha hagut amenaces contra l’adveniment d’una era obscura i promeses irresponsables d’un paradís. “Governar i pactar”. Aquestes han de ser les premisses de qualsevol executiu que surti demà de les urnes” afavorint canvis polítics intel·ligents i evitant “escenaris lesius per a la convivència ciutadana”.