Rajoy convocarà eleccions al desembre per presumir d’ocupació

Les properes eleccions generals, les dotzenes d'aquesta etapa democràtica, seran al desembre, "el més probable", el dia 20, com ha ratificat aquest dijous el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Serà la primera vegada que es convocaran en el mes nadalenc, quan l'Executiu central espera culminar un trimestre bo de creació d'ocupació, amb menys atur que el que va deixar en herència el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, i amb un rècord probable de llocs d...

Les properes eleccions generals, les dotzenes d'aquesta etapa democràtica, seran al desembre, "el més probable", el dia 20, com ha ratificat aquest dijous el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Serà la primera vegada que es convocaran en el mes nadalenc, quan l'Executiu central espera culminar un trimestre bo de creació d'ocupació, amb menys atur que el que va deixar en herència el socialista José Luis Rodríguez Zapatero, i amb un rècord probable de llocs de feina.

Com a resposta del regateig curt que el periodista Carlos Herrera va atribuir aquest dijous durant la seva entrevista a la Cope als gallecs en general i al president del Govern espanyol en particular per no aclarir bé el panorama electoral, Rajoy va replicar amb el que va autoanomenar la seva "visió llarga". El locutor li va demanar un titular i Rajoy va acceptar que "el més probable és que hi hagi eleccions a Espanya el 20 de desembre". Abans havia comentat que dissoldrà les Corts i anunciarà el moment concret quan s'aprovin els Pressupostos de l'Estat per al 2016. No és una raó qualsevol. Forma part de la seva estratègia econòmica i política per a la campanya com a candidat del PP.

El seu equip a la Moncloa ha assegurat a Rajoy que els pressupostos que vol deixar en herència al futur Govern i que ara han de passar pel Congrés i el Senat podrien tornar a la Cambra Baixa per a la confirmació definitiva en ple durant la setmana del 17 d'octubre. I això, en el pitjor escenari, és a dir, amb alguna esmena introduïda a última hora en el Senat. Només un cop han passat els Pressupostos de l'Estat pel Senat sense provocar cap esmena i va ser en l'època de Zapatero.

L'esperit nadalenc

A partir d'aquest moment el president Rajoy podrà dissoldre les cambres (20 o 27 d'octubre) i fixar la data de les eleccions amb 54 dies de marge, segons determina la llei electoral. Tal com s'han conduït els fets, i amb l'obsessió que ha mostrat Rajoy per deixar els comptes públics aprovats, l'opció de convocar a final de novembre ja estava fora del termini reglamentari.

La mecànica parlamentària encara ofereix al president la possibilitat de fer les eleccions generals en teoria en tres dates de desembre: el dia 6, el 13 i el 20. El primer cap de setmana d'aquell mes se celebra el pont de la Constitució i es desaconsella un esdeveniment d'aquesta classe amb el país de festa i molts espanyols de viatge. El dia 13 no tenia, en principi, grans contraindicacions i semblava el més oportú, però hi ha qui argumenta a la Moncloa, sense cap base científica, que el dia 20 els electors poden estar ja imbuïts d'un cert esperit optimista propi de les festes nadalenques. El 20 de desembre serà l'últim dia possible per celebrar eleccions en aquesta legislatura segons la llei electoral actual.

El president, a més, ja té marcada a l'agenda oficial una cimera europea de caps d'Estat i de Govern per al 16 i 17 de desembre a Brussel·les, de la qual no es pot ni s'ha d'absentar cap mandatari excepte que hi hagi una força major i que li tocaria anar-hi en la recta final de la campanya.

La realitat és que políticament les dues dates (13 o 20) són molt similars, tot i que no s'han celebrat mai fins ara a Espanya en aquesta etapa unes eleccions al desembre. Dels 11 precedents registrats, cinc comicis generals van ser al març, tres al juny, dos a l'octubre i un (l'últim) al novembre.

Rajoy i el PP volen ara estirar al màxim la legislatura per aprofitar els rèdits de qualsevol millora econòmica i d'ocupació i per guanyar temps davant el confús panorama polític català. El president ha aconseguit activar tota la maquinària de l'Estat (lleis, reformes i pressió política, judicial i policial) contra les pretensions independentistes d'Artur Mas i la llista conjunta de Junts pel Sí. Impulsarà en el mateix sentit un reguitzell de pronunciaments de líders internacionals i europeus contra la idea que una Catalunya independent pugui romandre en la UE. Va iniciar la setmana a Berlín amb la posició pública clara de la cancellera alemanya, Angela Merkel, i l'acabarà avui a Madrid amb una roda de premsa amb el primer ministre britànic, David Cameron. N'hi haurà més.

El subsecretari autonòmic del PP, Javier Arenas, ha anunciat aquest dijous a l'Escola d'Estiu que aquest dissabte clausura Rajoy a Lloret que presentaran a tots els ajuntaments i a totes les comunitats "una moció per defensar l'Estat de dret" i la cohesió d'"una gran nació d'homes lliures i iguals".

El Govern espanyol esperarà els resultats electorals del 27-S per avaluar com ha d'abordar l'etapa següent i per saber com reaccionen Mas i els seus socis. Aquest dijous, a la COPE, va descartar qualsevol possibilitat de diàleg i va reiterar que no permetrà cap il·legalitat.

El candidat Rajoy s'encamina així a una campanya clau, en què sap que no reeditarà la majoria absoluta, que si guanya haurà de negociar amb altres formacions i en què el preocupa l'amenaça, com ha admès aquest dijous, que tot i que guanyi el PP hi hagi un hipotètic pacte entre el PSOE i Podem.