Espanya, un país de becaris

Espanya és el segon país europeu, només per darrere d'Eslovènia, on són més freqüents els becaris titulats. Se situa així al capdavant de la Unió Europea on més joves amb els estudis ja acabats treballen en pràctiques. I ocupa, a més, el primer lloc entre els estats on els becaris estan més mal pagats: el 70% assegura que la compensació que rep és "insuficient per cobrir el cost bàsic de la vida, com pagar el lloguer, el menjar, etcètera".

Les pràctiques en empreses poden "facilitar la transició" entre l'escola o universitat i el mercat laboral. ...

Espanya és el segon país europeu, només per darrere d'Eslovènia, on són més freqüents els becaris titulats. Se situa així al capdavant de la Unió Europea on més joves amb els estudis ja acabats treballen en pràctiques. I ocupa, a més, el primer lloc entre els estats on els becaris estan més mal pagats: el 70% assegura que la compensació que rep és "insuficient per cobrir el cost bàsic de la vida, com pagar el lloguer, el menjar, etcètera".

Les pràctiques en empreses poden "facilitar la transició" entre l'escola o universitat i el mercat laboral. Així ho considera l'OCDE, organisme internacional que representa les grans economies del món i països en desenvolupament, que creu que l'existència de la figura dels becaris pot aportar beneficis "tant als joves com a les empreses". No obstant això, en el seu últim estudi sobre joves i ocupabilitat, l'OCDE adverteix que existeix "el risc que s'abusi d'aquest model".

Per acompanyar aquestes afirmacions, l'OCDE es remet a l'última anàlisi en profunditat que va fer la Unió Europea sobre el tema, amb xifres del 2013. En aquesta fotografia sobre el món dels becaris, és on España apareix molt per sobre de la mitjana (segon lloc entre 28 països de la UE) en el nombre de joves que es converteixen en becari una vegada ja té els seus estudis acabats: el 67% dels joves fan pràctiques amb el seu diploma sota el braç. D'aquests, el 56% és becari titulat una vegada, i un 11% més repeteix l'experiència de fer pràctiques malgrat estar graduat una segona o fins i tot una tercera vegada.

Impossible viure amb unes pràctiques

Si Espanya crida l'atenció pel nombre de becaris titulats a Europa, on s'emporta la palma és en la baixa retribució que acompanya aquests llocs: set de cada deu no en tenen prou per viure. El 42% dels becaris asseguren que sí que reben algun tipus de compensació, però quan els pregunten "Aquella compensació econòmica és suficient per cobrir el cost bàsic de la vida com el lloguer o el menjar?", només el 29% contesta afirmativament. El 71% restant no pot viure de la seva beca, el nivell més alt de precarietat de tota la UE.

Així i tot, entre els espanyols s'estén l'optimisme pel que fa a la necessitat de fer pràctiques. El 83% dels joves enquestats van dir que estan totalment d'acord amb l'afirmació següent: "Les pràctiques que vaig fer van ser o seran útils a l'hora de trobar una feina estable". Espanya és el tercer país on més es defensa aquesta tesi, només per darrere d'Irlanda i Romania.

Aquesta resposta tan esperançadora xoca amb l'estadística següent del baròmetre del 2013. LA UE pregunta si, després de les seves últimes pràctiques, l'empresa els va oferir un contracte. Els va passar al 33% dels espanyols, mentre que el 66% restant va acabar sense aconseguir cap oferta.

L'enquesta de la UE de la qual es van extreure les dades que l'OCDE inclou en el seu informe publicat ahir va ser feta el 2013 a més de 12.900 persones d'entre 18 i 35 anys dels 28 països membre de la UE.

“He treballat en llocs on el becari forma el següent becari”

Ane F., una jove basca llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses, encaixa en la majoria d'estadístiques sobre les pràctiques laborals a Espanya que recull la Unió Europea. Tot i que, si és possible, ha estat becària fins i tot més vegades de les que diuen les xifres oficials. Va acabar la seva carrera el 2011. Ja llicenciada, va començar una beca, vinculada al Govern basc, a la Cambra de Comerç. Quan es va acabar, va fer un màster, i es va tornar a convertir en becària, aquesta vegada al departament comercial d'una gran empresa de pneumàtics. "Em pagaven, encara que si no hagués estat perquè vivia amb els meus pares, no crec que n'hagués tingut prou per viure", recorda per telèfon.

Ane sabia que no tenia cap possibilitat de quedar-se a l'empresa on estava de becària, però va treballar dur. "Ho fas per adquirir experiència i per anar completant el currículum", resumeix. En acabar, va ser becària per tercera vegada, aquesta vegada en una companyia d'hostaleria, al departament de màrqueting. "Aquí no em pagaven res", recorda.

"Jo he estat en empreses on el becari formava el següent becari. Quan això passa, tot just arribar ja saps que no tens cap possibilitat de quedar-te", assenyala la jove basca. Així i tot, diu, és millor que estar a casa parat. "De vegades almenys fas contactes, amb gent que sap que treballes bé, i després et pot cridar més endavant", justifica. Després d'aquella beca sense remuneració, va passar a una altra en una gestoria, que va aconseguir gràcies a un nou curs que va fer sobre fiscalitat. És on està ara i només li paguen el transport. "Però aquesta vegada sí que em contracten. Dilluns començo. Primer de prova tres mesos, prorrogable tres mesos més", explica. De moment, el contracte és a mitja jornada.

Pocs mentors i poques pràctiques a l'estranger

Els becaris espanyols tenen alguns trets característics més: per exemple, la seva poca afició per sortir a l'estranger. Només el 5% dels espanyols ha fet unes pràctiques laborals fora d'Espanya, davant del 9% de la mitjana dels 28 de la UE, l'11% dels francesos o el destacat 56% dels eslovacs.

L'OCDE assenyala que els resultats generals de l'anàlisi sobre els becaris a Europa revela que "les pràctiques després de la graduació poden facilitar la transició de l'escola a l'ocupació, però que han d'estar regulats per prevenir que es converteixin en una fórmula de baix cost per reemplaçar la plantilla regular".

Sobre la formació que reben els becaris, Espanya destaca també per la falta de mentors que guiïn els nouvingut al món laboral. Només el 79% diuen que quan estaven en pràctiques disposaven d'una persona responsable a qui acudir perquè li expliqués com fer la feina. És el nivell més baix de tota la Unió Europea. Mentre que a Portugal la presència de mentors s'eleva al 96% i a Bèlgica, el Regne Unit i Suècia al 94%.